dijous, 24 de maig de 2012

Tarragona dTapes 2012: Part Alta

Durant el passat 19 d’abril al 6 de maig d’aquest 2012 es va realitzar a Tarragona la IV edició del Tarragona dTapes selection, això de que les coses tinguin nom en anglès ja comença a cansar, que el català no es prou ampli de vocabulari? Si voleu veure els guanyadors d’enguany ho podeu fer a la web del certamen.

Aquest any hi havia 42 locals adscrits al dTapes, dividits en 3 zones geogràfiques del nucli de la ciutat de Tarragona, la Part Alta, el centre o eixample i el Serrallo. Com totes les tapes no les podíem provar i certament algunes no ens feien el pes, vam fer una tria de les que volíem provar i que us explicarem en aquesta entrada i les següents dos, un text per zona.

Comencem amb les tapes que vam tastar de la Part Alta.

Knelo Crick-crak (Restaurant Barhaus)

Canelons cruixents de pollastre.
Si consulteu la web, és la tapa 24.

image

Ana: El lloc és molt acollidor. Si podeu aprofitar i fa bon temps, feu encara que sigui una cerveseta a la terrassa. La tapa era molt elaborada, ben presentada i encertada. Dos rotllets de pasta filo farcits de pollastre, amb una beixamel d'avellanes molt ben presentats. De fet, ha estat la tapa guanyadora de la seva zona.
Francesc: Del milloret de tot el certamen, m'ha impressionat molt. Mira que he vist formes de preparar canelons, però amb pollastre mai ho havia probat i m'ha agradat moltíssim.

Farcellet selènic (Lluna Nova)

Delícia de "Morcilla" amb sorpresa confitada.
Si la voleu consultar és la tapa 25.

image

Ana: El local té un aforament limitat però és molt acollidor. Si penses en la morcilla pot fer por perquè sigui una mica forta de gust, però res d'això! El sabor era molt suau, amb farcit abundant i una espècie de vinagreta de mostassa i mel per sobre que donava un toc boníssim!
Francesc: La delícia de "Morcilla" riquíssima, i en cap moment es repeteix el seu gust, un notable molt alt.

Montando el pollo (Taller de cuina)

Tournedó de pollastre al terijaki amb all-i-oli de wasabi i caramelitzat de ceba.
No està fet a consciència, però és la tapa 26.

image

Ana: No estava malament, tot i que ara que miro què era realment, l'all-i-oli de wasabi no el recordo per enlloc. Vaig tenir més la sensació d'una escuma de salsa de soja que no pas altre cosa. Vam trobar el local una mica diferent del que normalment és.
Francesc: Bona, però m'ha deixat un regust que no sabria com classificar-ho. Llàstima que per celebrar el dTapes, el local retires les cadires i t'ho obligues a menjar de peu, per cert, el propietari tot un personatge per no dir una mica friki, portava una samarreta de Buy More, els que els hi agradi la sèrie Chuck ja saben el que dic.

La cuca i la fera (La Cucafera)

Rossejat negre amb allioli de remolatxa i pop.
És la tapa número 32.

image

Ana: Una fideuà negra, simple, res més. L'aspecte bo, la localització del local i la seva terrassa.
Francesc: Una fideuà sempre es una fideuà, un valor segur.