dimecres, 21 de novembre de 2012

El Quadern al Sud de França: El quart dia, ruta de monestirs

Començàvem el quart i darrer dia del nostre petit viatge pel sud de França, i era el que menys teníem planificat. Volíem pujar fins a Carcassona i visitar la ciutat medieval (primer i segon dia), volíem viatjar amb el Tren Groc pels Pirineus (tercer dia), però no teníem massa clar que volíem fer a la tornada. Així que vam agafar el cotxe a Llívia i ens vam disposar a anar un altre cop cap a terres franceses.

Després de rumiar i de posar clar les coses que més o menys volíem visitar, ens vam dirigir cap al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat a pocs quilometres de Prades, capital de la comarca del Conflent. La sorpresa va ser que just arribats, acabaven de tancar-ho per les visites, i que fins a la tarda no tornarien a obrir.

Com no volíem estar parats vam decidir a anar fins a la localitat de Castellnou, petit poble situat entre muntanyes, governat en la seva part alta per un castell d’època medieval.

image

El que més sorprèn del castell sens dubte són les seves vistes, ja que el es tracta d’una petita fortificació que no destacaria massa per la seva grandària. Tot i això és molt maco de veure i de poder gaudir, com ja hem dit abans, de les seves panoràmiques.

Una vegada visitat Castellnou, vam decidir tornar al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que la seva visió exterior hores abans ens va fer que volguéssim veure’l per dins.

Aquest monestir, començat a construir en el segle XI i que encara està habitat, concretament per tres monjos, es una petita joia de l’arquitectura religiosa que podem trobar en l’actualitat. Tot i que no tot ell es troba en bon estat, si que es pot veure en una maqueta com va ser en la seva època de major esplendor.

image

En aquest monestir es realitzen visites guiades tant en francès com en català, així que vam aprofitar que en pocs minuts començava una visita (català lògicament, el francès no l’acabem de dominar cap dels dos) per apuntar-nos, i d’aquesta manera ens expliquéssim la seva història. Una noia francesa amb un català just però entenedor, ens va fer la visita amb un humor una mica peculiar, no estarem acostumats a l’humor subtil dels francesos.

image

Una vegada realitzada la visita, vam posar rumb al Priorat de Serrabona, un altre monestir, en aquesta ocasió molt més humil, situat a dalt d’una muntanya al municipi de Bula d’Amunt.

image

Aquest priorat, deshabitat en l’actualitat, i datat per primer cop en el segle XI, és construït en estil romànic, destaca per varies particularitats, un claustre rectangular i no pas quadrangular com la majoria dels casos, i per posseir una de les tribunes amb arcs més maques que recordem haver vist. La visita al Priorat de Serrabona també és molt recomanable.

image

Ja començava a fer-se tard, així que era hora de començar el trajecte de tornada. Abans d’abandonar terres franceses volíem fer una darrera visita i així també refrescar-nos del dia. Per fer aquesta aturada en el camí vam decidir anar a la ciutat de Ceret, capital del Vallespir.

image

Vam fer un petit passeig per la zona antiga de la ciutat, i ens vam voler aturar en una terrassa per prendre un refresc.

image

Després d’haver descansat, vam agafar el cotxe i vam tornar cap a casa, esperant algun dia poder tornar a França per acabar de veure coses que ens vam deixar pendents en aquest petit viatge.