dissabte, 30 de juny de 2012

El Quadern a Menorca: Engrescar-se en el viatge

Tot va començar pels volts de mitjans de gener, quan a la web de descomptes Groupalia, en Francesc va veure una oferta que no podíem deixar escapar!

La oferta consistia en 3 nits d’allotjament a un apartament al complex Vista Blanes proper a Ciutadella (a dos quilòmetres), piscina i una cala a 200 metres. Tot això per 24€ per persona!!

La veritat és que no ho vam dubtar gaire. No és difícil de calcular, però vamos, que per 16€/nit a un apartament, per molt malament que resultés... era una ganga!

image

La oferta es podia fer vàlida tot el mes de maig i juny (excepte Sant Joan, en que són les festes). Així que vam estar mirant vols que també ens sortíssim bé de preu (no calia estalviar en l’allotjament i després pagar una fortuna per l’avió!) i que fossin en una bona època.

Com que la compra de l’avió la faríem amb més de quatre mesos d’antelació, la majoria de possibilitats estaven bé de preu, així que al final vam decidir agafar un cap de setmana “llarg”. Sortiríem de l’aeroport de Barcelona un divendres al matí i tornaríem un dilluns a la tarda, per tal d’aprofitar bé els quatre dies de les tres nits d’hotel.

Un cop adquirit el val descompte ens vam posar en contacte amb la central de reserves per fer-los saber la data desitjada.
La veritat és que Groupalia va trigar uns dies en confirmar-nos-ho, però si no recordo malament no va arribar a la setmana, per la qual cosa l’avió no havia pujat gaire de preu.

Un cop confirmades les dates d’allotjament a l’apartament (que vam decidir que fos a principis de juny), vam confirmar l’avió.

image

A finals de gener vam reservar els vols amb Vueling: Barcelona- Maó a les 6.45 d’un divendres, i tornada (Maó-Barcelona) a les 17.05 un dilluns. Els quatre bitllets (anada i tornada els dos) ens van sortir per 84,84€ (tot inclòs).
La veritat és que jo crec que és una ganga!!!!

Ja només quedava una cosa pendent: llogar un cotxe per moure’ns per la illa.
Vaig estar comparant preus, modificant dies de lloguer... però em vaig decantar per Avis.

image

Junt amb Vueling, a Avis, els “propietaris” d’un Carnet Jove, tenim descompte.
Per si no ho sabeu i ho voleu aprofitar, a Vueling, quan feu una compra d’un bitllet d’anada i tornada, us rebaixen fins a 5€ per trajecte. De fet, si aneu a vueling.com/carnetjove i introduïu el vostre DNI, accedireu directament a la compra dels tiquets amb els descomptes ja aplicats. Això sí, potser no disposareu de dates assenyalades com ponts, festes o mesos d’estiu.

Bé, doncs a Avis, si feu una consulta per llogar un cotxe per internet, podeu introduir un codi promocional (que trobareu a la pàgina del Carnet Jove) i us sortirà el descompte ja aplicat a la vostra cerca.

Tot i així vaig voler trucar a Avis, i vet aquí que pel fet de reservar un cotxe amb tanta antelació, em van oferir un preu més ajustat encara. Però no tot es queda aquí. Vaig consultar-ho amb el Francesc, i un parell de dies després, quan ens vam decidir a reservar-ho, vaig tornar a trucar amb la referència de la oferta que ells mateixos m’havien explicat, i em van dir que aquella ja no estava, però me’n van oferir una de millor, així que... en aquest cas, esperar ens va anar molt bé.

Així doncs, vam llogar un cotxe a través d’Avis, per a quatre dies (un petit), amb assegurança a tot risc i franquícia de 500€, quilometratge il•limitat, per 83€! Amb la possibilitat de poder cancel•lar la reserva fins un minut abans d’agafar el cotxe, i pagant-lo allà.

Tot anava rodat! Només feia falta que arribés la data i gaudir el camí fins aleshores!

image

Quan ja ho donàvem tot per lligat i ben cordat, cap al maig, vaig rebre un mail de Vueling. M’informaven que per havien canviat la nostra reserva. El vol d’anada passava a ser a les 11.25. (Els vols a Menorca s’estimen en 50 minuts, tot i que el vol en sí mateix dura poc més de mitja hora).
Això per a nosaltres suposava perdre tot el matí de divendres. Sí, d’acord, arribar a la illa a les 7.35 del matí potser no calia, però tampoc a quarts d’una!
Així que “ni corta ni perezosa” vaig enviar un mail a la companyia, perquè vaig veure que hi havia un vol a les 8.35. Els vaig demanar, molt correctament, que no entenia per què tenint un vol a quarts de set del matí ens havien passat directament al de les onze i no pas al de les vuit!
I no van trigar ni dos dies en dir-me que no patís, que ja m’havien canviat el vol a les 8.35.
Així que... contenta com un gínjol! Així no perdríem el matí!
Si es que... “quien no llora no mama”. Y tots els canvis per 0€

image

Ja tornàvem a tenir-ho tot preparat, a un mes i mig del viatge i....
... a finals de maig tornem a tenir notícies de l’aerolínia groga.
En aquest cas es tractava d’un correu informatiu sobre canvis en les taxes aeroportuàries decretades per l’Estat. Ens avisaven que quan el “Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado de 2012” patís modificacions, hauríem d’abonar la diferència de les noves quantitats establertes d’aquells vols ja comprats però no encara efectuats.
(Bé, no sé si ha quedat clar).
La qüestió és que per sort, va arribar el dia de fer el viatge, i hem tornat, i no hem tornat a rebre cap mail, ni ningú ens ha reclamat res, així que no vam haver de pagar cap taxa. Suposo que encara no el deuen haver aprovat.

image

Bé, un parell d’avisos pel camí, però, el dia d’enlairar tot continuava com al principi: 48€ per tres dies d’allotjament en apartament per dues persones, 85€ d’avió i 83€ de cotxe. A això hi afegirem la benzina, la compra al supermercat i algun dinar. De moment portem 216€ la parella.

BON VIATGE!

image

divendres, 29 de juny de 2012

El Quadern a Menorca: Mapa del viatge

Avui volem inaugurar una sèrie d’entrades referents a una de les escapades darreres que hem realitzat: L’illa de Menorca.

Us volem explicar vivències, anècdotes, trucs i més coses rellevants que ens fa gracia compartir amb vosaltres, però abans de fer-ho us mostrem un mapa on podeu veure el més significatiu del que vam veure. Una escapada de quatre dies que va donar molt de si.

image

dimarts, 26 de juny de 2012

Golositalia, l'autèntic sabor d'Itàlia

El dia que vam dedicar a la Tarraco Viva als legionaris romans i el món dels gladiadors vam decidir anar a menjar a un italià aprofitant un val de descompte adquirit a Letsbonus. El restaurant que oferia aquest menú era el Golositalia, un restaurant situat al centre de Tarragona, que jo al menys desconeixia. A priori no ens va semblar la gran oferta, però ens va semblar una bona proposta gastronòmica, i d’aquesta forma podríem lligar les dues hores lliures que teníem entre els espectacles que es celebraven al Camp de Mart (legionaris romans) i a l’amfiteatre (lluita de gladiadors) sense haver de tornar a casa. A més perquè no dir-ho, entre tanta recreació romana, tenia gràcia menjar en un restaurant italià!

El menú consistia en un primer a escollir entre: amanida de formatge, carpaccio de pop, vitello tonnato, rissoto de vi negre, mixt d'embotits; un segon plat a escollir: masccheroni bolonyesa, pizza al gust, escalopins a la cervesa o al vi blanc, penne de formatge blau; una postra entre flam de nata o gelat, acompanyat tot per una ampolla de lambrusco; tot això per 18 euros la persona.

Golositalia és un restaurant típic de menjar italià on la decoració és purament italià, fins i tot podem trobar samarretes d’equips italians penjades a la barra. Es veu només entrar, i també a l’escoltar l’accent, que el local està regentat per italians autèntics, i no pas per les pizzeries típiques de Tarragona on l’amo es del poble del costat.

L’Ana va escollir com a entrant un vitello tonnato, ja l’havia escollit al restaurant Portofino i de tant que li va agradar va voler repetir, mentre jo em vaig decantar per rissoto de vi negre. Tots dos plats estaven boníssims, tot i per posar una pega, potser massa vi al rissoto.

image

De segon plat, després de molt pensar, ens vam decantar per masccheroni bolonyesa l’Ana, i escalopins a la cervesa jo. Aquí tornaven a estar molt bons tots dos plats. La veritat és que l’elecció dels quatre plats va estar molt encertada ja que vam poder gaudir d’un bon àpat. Si al final li sumem el postre i el lambrusco, van fer del conjunt un dels millors menús que hem provat, al menys per la meva part.

image

Vam sortir del local amb l’estómac ple fins a dalt, i tot per 18 euros per persona que en un principi podríem semblar cars per tractar-se d’un val de descompte, però que després d’observar tant la quantitat com la qualitat que ens van oferir al Golositalia van fer que l’oferta valgués molt la pena. Si sou de la zona, us recomanem que passeu pel restaurant i provar sobretot el vitello tonato, mmmm que bo!

Després d’haver gaudit del menjar vam continuar amb el nostre pla del dia, tornar a endinsar-nos a la Tarraco romana.

dilluns, 25 de juny de 2012

El que no es veu del Quadern de Viatge

Ara que no em veu l’Ana us explicaré una interioritat d’aquest bloc i que fa referència a l’escriptura de les entrades.
No tenim cap pacte referent a qui ha d’escriure quelcom, va sortint per inèrcia sobre les experiències que vam tenint i que ens venen de gust explicar. Si he de dir que tenim un arxiu de text on apuntem tot allò de que volem parlar i del qual anem tirant per anar escrivint les notes, i quan algú dels dos ja ha parlat, l’esborra, i així anant fent. He de dir que no seguim un patró cronològic estricte, es a dir a vegades ens queden coses per comentar de febrer o març, i ja hem parlat de coses posteriors, però ens que tampoc ens volem cenyir al temps, la llibertat d’escriure quan, com i qui, per sobre de tot.
A diferència de la primera entrada, lògic per una banda, en que vam escriure la introducció de forma conjunta, tota la resta d’escrits han estat escrits per un dels dos, sense saber l’altre quin enfocament li donaria, d’això es tracta un bloc col·laboratiu, oi?
Doncs el passat cap de setmana vam trencar una mica aquesta regla, ja que ens vam posar a escriure plegats, ordinador a la taula, un té, l’Ana m’ha aficionat a ell quan jo sempre havia estat més de cafès (s’ha de reconèixer que el de rosa mosqueta està molt bo), i hores per consensuar unes quantes entrades, i la veritat és que a mi al menys l’experiència m’ha agradat, ja jutjareu vosaltres si el resultat de dues persones davant d’una pantalla ha estat bo o no.

Les entrades que van consensuar  i que heu vist durant aquesta setmana passada han estat la de Prades, Siurana i Castell d’Escornalbou i tot el monogràfic de la Tarraco Viva 2012.
Aquesta metodologia conjunta la continuarem? Segurament, ja que hi ha moltes coses que hem compartit en persona i que ens ve de gust explicar junts, però això no treu que continuem amb el nostre llistat de coses que volem explicar cadascú de nosaltres i que tenim reflectit en el document de text, o simplement com en aquesta entrada, on jo he volgut escriure per sorpresa aquest escrit.

diumenge, 24 de juny de 2012

Tarraco Viva 2012 (IV) Svaviter olens? Aromes i gustos culinaris al món romà

Per posar una mica de pau al dia de lluites romanes, havíem adquirit entrades per l’activitat que posa títol a aquesta entrada.

Per la descripció de l’activitat, no sabíem què ens esperava, però ens va fer gràcia provar alguna cosa diferent dins el festival, que no fos estrictament una representació.

L’Svaviter olens ens endinsa en la cuina romana. Una cuina de delicioses amalgames de colors, textures, sabors i olors. Aquesta activitat pretén oferir una immersió activa dins les aromes i els gustos romans mitjançant un joc d’identificació, l’elaboració d’una recepta i una petita degustació.

Tot això no ho sabíem quan vam comprar les entrades, però va ser així i ara us explicarem l’experiència.

L’activitat va tenir lloc a la Casa Canals, amb una durada d’una hora i un preu de 5€.

Només arribar ens va rebre personal especialitzat, i ens van explicar tot el seguit d’ofrenes als Déus, típiques de l’època per tal d’obtenir protecció i benedicció.
Entre les quals rentar-nos les mans amb aigua de roses.

Abans de prendre lloc, ens van lliurar un plat, un gotet, una estovalla i una cinta que faríem servir més tard. Segons el sexe de cada participant, et donaven el plat amb el nom d’un romà o una romana.
En Francesc va passar a ser Piramus Macedonicus, i l’Ana es convertí en Iulia Primula.

image

La primera part va consistir en una explicació teòrica sobre els olors i sabors de l’antiga Roma.

Un cop introduïts dins la cuina romana, ens van fer embenar els ulls amb la cinta que ens van facilitar a l’inici.
El personal anava passant un per un i ens feia olorar i tastar diferents productes que hauríem d’identificar amb els sabors explicats a l’inici.
Va haver-hi de tot: des d’una cullerada de sal directa al paladar (per identificar el sabor salat), a umami, passant per una olivada.
Els vam endevinar tots cinc, un per cada sabor.

D’aquí vam passar a la part experimental de l’activitat. Amb un morter de fang de l’època, i sota les indicacions del personal, vam anar molent i barrejant diferents ingredients fins a fer el nostre propi condiment culinari, que ens vam emportar a casa. Si en voleu saber la recepta, no us perdeu l’activitat l’any que ve.

image

Amb aquest condiment barrejat amb un bon oli d’oliva, vam regar unes torradetes que van quedar la mar de bé.

Amb el nostre sobret, vam passar a la darrera part del taller.

image

Tal i com us vam comentar a la primera entrada de la Tarraco Viva, durant el festival, a la ciutat de Tarragona té lloc el Tarraco a Taula. Nosaltres havíem estat mirant els diversos menús, i ja ens havíem decidit per un, però malauradament no hi vam poder anar. El proper any serà.

Tot i així, ens va compensar aquesta darrera part del taller on vam poder tastar alguns exemples de cuina romana.
Ens van explicar que un bon menú s’inicia amb ous i acaba amb poma, i així va ser.
Ens van preparar una taula amb petits tastets: torradetes amb ous de guatlla com mana la tradició, torradetes mb olivada negra i altres amb olives verdes, torradetes amb una crema amb base d’all i torradetes regades amb oli d'oliva condimentat (com us dèiem abans). Tot això regat amb quatre tipus de begudes, dues alcohòliques i dues que no. Per postres ens havien preparat un platet basat en poma i una reducció de most que recordava el mel i mató d’avui dia.

image

Tot i que a priori els 5€ per l’activitat podria semblar car, el fet de realitzar-lo de set a vuit de la tarda i sortir mig sopats, havent tastat la cuina romana, van fer que sortíssim molt contents de l’activitat. Així que si hem d’escollir-ne una de totes les gaudides i explicades durant aquesta sèrie de posts, seria aquesta la que us recomanaríem.

Bon profit i fins l’any que ve! Esperem que us hi animeu!

dissabte, 23 de juny de 2012

Tarraco Viva 2012 (III) Legionaris i el Món dels gladiadors

Després d'explicar-vos l'activitat del senat en l'anterior entrada, ens centrarem en explicar-vos la majoria d'activitats que vam dur a terme amb motiu de la Tarraco Viva 2012 i que vam voler realitzar el mateix dia.

La jornada va començar al Camp de Mart, on es pot trobar la major part d'activitats a l'aire lliure del festival: paradetes informatives dels principals punts d’interès romans a la Península,  recreacions de diferents escenes de la vida quotidiana, tallers diversos i representacions de l'exèrcit romà.

image

Nosaltres, després de fer-hi un tomb, ens vam quedar a veure dues de les representacions:

LEGIO. LES LEGIONS ROMANES ALTIMPERIALS. Recreació de l’exèrcit romà altimperial:
La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals, van crear una societat fortament militaritzada. Això va provocar una millor tàctica, estratègia que va portar a la romanització d’amplis territoris molt allunyats de la ciutat de Roma, com pot ser Hispania.
Aquí es podia veure que l’exèrcit es trobava en el seu màxim esplendor, ja que els legionaris duien un equipament molt sofisticat per l’època.

image

LEGIONS BAIXIMPERIALS. Tàctiques militars romanes al Baix Imperi:
Degut a la crisi del segle III dC i de les reformes dels emperadors posteriors, ja al segle IV l’exèrcit tardoromà sembla, a primera vista, radicalment diferent de l’exèrcit romà altimperial que tots tenim present com a exèrcit romà per excel·lència.
Durant aquesta representació se’ns proposa descobrir el com i el per què de tots aquests canvis a partir de l’explicació de la indumentària, equipament i armament dels legionaris.

En ambdues representacions es pot veure com cada legionari tenia una funció dins el conjunt de l’exèrcit.
Tots aquests aspectes, i d’altres, són comentats per un narrador mentre dura l’escenificació, on també podreu ser espectadors de diferents moviments d’atac, defensa i entrenament.

Com a anècdota us direm que, donat que a en Francesc li agrada la fotografia i està estretament involucrat en les xarxes socials i diverses activitats, va participar en el concurs “Mirades de Tarragona”, sobre la Tarraco Viva, penjant una fotografia a través d’Instagram, que volem compartir també amb vosaltres.

image

Ei! Poca broma que va guanyar el tercer premi i va ser publicada al Diari de Tarragona eh! ;)

Un cop arribada l’hora de dinar, aprofitant que estàvem envoltats de romans, vam anar a dinar a un Italià aprofitant un val de descompte, però això.... ja us ho explicarem un altre dia ;P

Teníem la tarda planejada amb entrades adquirides per tarracoticket.

La primera activitat que vam anar a veure també tenia a veure amb el món dels gladiadors. Es tracta de la MUNERA GLADIATORA, les lluites de gladiadors a la Roma antiga.

En aquesta activitat us desmitificaran els món dels gladiadors tal i com el veiem a les pel·lícules. No es tractava d’una cruel lluita sanguinolenta on sempre s’arribava a la mort, sinó d’una lluita d’honor on el gladiador havia de demostrar la seva valentia davant el públic, a través d’una lluita justa i honorable.

image

La veritat és que aquesta activitat és dinàmica i entretinguda, donat que les lluites són reals. Evidentment les armes no són de ferro forjat, però els cops sí que són reals.

image

El narrador fa que el públic participi de l’actuació, de la mateixa manera que en aquella època els espectadors havien de prendre decisions sobre la marxa de la lluita i la sort dels gladiadors.

A diferència de les activitats al Camp de Mart, que són gratuïtes, aquesta activitat té lloc a  l’amfiteatre, tot comprant una entrada de 3€, que sol exhaurir-se ràpidament, perquè és de les coses més atractives del festival.

Un cop acabada aquesta activitat, vam concloure el dia amb un esdeveniment més tranquil sobre les olors i els sabors, però això ja us ho explicarem a la propera entrada.

divendres, 22 de juny de 2012

Tarraco Viva 2012 (II) Senatus. El Senat romà

Com us hem comentat a la presentació, la primera activitat a la que vam assistir va ser la recreació del Senat romà.

image

El Senat de Roma neix com un òrgan consultiu a l’època monàrquica, esdevenint en època republicana la institució per excel·lència del govern de la ciutat i del seu vast imperi. No posseïa poder executiu, però era qui realment governava la república.

La representació va tenir lloc a l’auditori de l’Antiga Audiència el 19 de maig a les set de la tarda, amb una durada d’uns 50 minuts i un preu de 5€.

image

Aquesta representació, en mode de narració, ens intenta explicar un dels moments àlgids del Senat romà en l’època republicana. Va tenir lloc el primer assassinat entre senadors, que desembocà en múltiples guerres civils, fins la conversió de república en imperi, de la mà del primer emperador romà, August.

L’acte té lloc de la mà d’un narrador, recolzat per representacions puntuals que escenifiquen el seu discurs.

La veritat és que anàvem amb la idea de viure i veure la representació directa de la mà dels propis “actors”, i ens va sorprendre el fet que tant el fil conductor com l’atenció estiguessin centrats en el narrador i la resta de personatges fossin mera figuració.

Tenint en compte el nombrós aforament de la sala, ens va semblar un xic excessiu el preu de l’entrada, ja que els “actors” no deixen de ser voluntaris (i encara més comparat amb les altres activitats que us comentarem a les properes entrades).

Per les edicions vinents, prioritzarem altres activitats.

dijous, 21 de juny de 2012

Tarraco Viva 2012 (I) Presentació

Del 17 al 27 de maig de 2012 va tenir lloc la XIV edició d’aquest festival romà a Tarragona.

Són deu dies on les recreacions ens ajuden a comprendre més la història.

Tenen lloc activitats de temàtica diversa, com per exemple les relacionades amb: l’art de manar; el plaer, les arts i la diversió; el més enllà; viure al dia...

Nosaltres vam consultar tot el programa, i vam escollir 4 activitats principals que us descriurem en aquesta entrada i les tres posteriors.

Sapigueu que podeu consultar tota la informació relacionada a la web.

Algunes de les activitats són de pagament (us ho indicarà el programa oficial del festival), normalment, 2, 3 i 5 €. Cada any les entrades s’exhaureixen ràpidament, així que per a posteriors edicions, estigueu al cas per no quedar-vos fora i gaudir-les. 
Aquest any, les entrades es van vendre a través de tarracoticket.cat.

Si per les dates assenyalades visiteu la pàgina, potser que us trobeu amb un parell d’informacions més:

D’una banda, hi ha un acord amb renfe, pel qual, durant els dies del festival, els bitllets d’anada i anada i tornada amb sortida o destinació Tarragona, tenen un 30% de descompte. L’únic que heu de fer és estar atents a la pàgina del festival i imprimir el document, que haureu de lliurar a la guixeta un cop compreu el bitllet de tren.
Val la pena!

Una altre cosa que succeeix de manera paral·lela a la ciutat durant aquests dies és “Tarraco a taula”, una iniciativa de diversos restaurants de la ciutat que reprodueixen menús amb dinars típics de l’època romana per preus de 20 o 30€.

image

Comencem amb la nostra experiència.
Les quatre activitats escollides van ser les següents:

  • Senatus. El Senat romà, que trobareu a Tarraco Viva 2012 (II).
  • Legionaris i el Món dels gladiadors. Visiteu Tarraco Viva 2012 (III).
  • Svaviter olens? Aromes i gustos culinaris al món romà, que us expliquem a Tarraco Viva 2012 (IV).

 Esperem que us agradi, i si no l’heu visitat mai, que us animeu per a la propera edició.

Ave! Sigueu benvinguts.

dimecres, 20 de juny de 2012

Bar Riudoms, Reus

Bar Riudoms és un local situat a l’Avinguda Riudoms de Reus (molt a les afores de la ciutat), i es on vam anar a gaudir, bé gaudir potser no seria la paraula adient, d’un menú de tapes adquirit a la web Offerum. L’oferta era clara i consistia en cinc tapes i begudes per una parella al preu de 9 euros.
Com nosaltres teníem d’anar a Reus per un altre motiu vam pensar, adquirim el val de descompte i així aprofitem el dia dinant allí, i de pas l’Ana podria visitar Reus que mai havia estat abans. Potser un tarragoní no és la persona més adequada per fer de guia per la capital del Baix Camp. No es que sigui un gran expert del lloc, però degut a que vaig treballar durant 4 anys allí, puc dir que conec una mica els carrers de Reus, així que vam fer un passeig per la Plaça Mercadal, el Tomb de Ravals, Plaça Prim i algun lloc més del centre de la vila. No és cap misteri, sobretot per la gent que em coneix, que a mi Reus no m’agrada (Visca Tarragona!), però també he de reconèixer que té un centre de carrers comercials que molt poques localitats tenen al nostre país.
image
Potser que anem al gra. El menú que vam adquirir per 9 euros consistia en una selecció de tapes: Aletes de pollastre, Calamarsons, Musclos, Gambes a la planxa i Calamars a la romana acompanyat per una Ampolla de vi (per 2), refresc, aigua o canya. Però vam tenir sort, ja que els musclos no quedaven i ens la van canviar per una tapa de patates braves, sort perquè a l’Ana el tema de musclos no li agrada. El menjar va estar bo, com acostumen a estar aquestes tapes a qualsevol bar. Difícilment es pot fer una tapa tant simple malament així que podríem aprovar el menjar.
image
El local potser és una altre cosa ja que el Bar Riudoms com és el seu nom indica és un bar, no pas un restaurant, per tant no espereu gran cosa si aneu. Em recorda bastant a un bar de polígon, tant en el disseny com en la ubicació, sense menysprear alguns bars que trobem a la geografia catalana, però vam aprofitar l’oferta pel preu però que voleu que us digui, no tornarem a repetir si surt, un cop i ja esta.
Buscarem nous locals a Reus per quan tinguem de tornar, bé sigui amb nous vals de descompte o simplement per algun lloc que conec, que no són massa cars i que es troben una mica més al centre del municipi.

dilluns, 18 de juny de 2012

Prades, Siurana i castell d'Escornalbou

Fa gairebé un parell de mesos vam endinsar-nos cap a la part interior de la província de Tarragona, més concretament a les localitats de Prades i Siurana, per acabar el dia amb la visita al castell d’Escornalbou.

A Prades s’hi arriba després d’aproximadament una hora de carretera (des de Tarragona). Si us maregeu fàcilment, preneu paciència, perquè la carretera va pujant i baixant fins arribar-hi.

El cert és que el temps no ens va acompanyar gaire. Tot i que estàvem en plena primavera, ja ens va ploure de camí, i l’ambient a Prades era humit i ventós.
La també anomenada Vila Vermella, per la pera sorrenca i amb color rogenc emprada en la construcció dels seus edificis, es troba a la comarca del Baix Camp.

image

Teníem intenció de passejar per la Serra de Prades, però degut al temps vam decidir quedar-nos al centre del poble. Vam fer un petit passeig tot descobrint la Plaça Major porxada, la font renaixentista i l’església de Santa Maria que es troben a la mateixa plaça, on també vam prendre un cafetonet per entrar en calor. Tot seguit ens vam dirigir a Siurana.

Siurana, tot i pertànyer a la Serra de Prades, és un poble situat a la comarca del Priorat. Un poble de poques construccions situat al capdamunt d’un coll des del qual es pot veure el camp de Tarragona i el mateix pantà de Siurana.

image

La veritat és que en Francesc ja havia visitat aquests dos poblets amb anterioritat, però l’Ana no. A ella li va agradar més Siurana, per l’ambient, les construccions, el caliu del propi poble. És molt més petit i acollidor.

image

Tornant, carretera avall, vam parar a la carretera per menjar-nos una truita de patata casolana.

Com que el temps s’anava arreglant una mica i no volíem tornar cap a casa, en Francesc va pensar en la possibilitat de visitar el castell d’Escornalbou. Un antic monestir, que mai va tenir les funcions de castell, rehabilitat a principis del segle XX com a casa senyorial per un noble de Reus, Eduard Toda.

image

Al llarg del dia hi tenen lloc diverses visites guiades, i vam tenir sort que vam arribar just a temps per fer-ne la última, cap a les sis de la tarda.

La veritat és que val la pena, perquè primer et passen un audiovisual, i seguidament un guia et va ensenyant la major par de les estances de la casa, ja rehabilitada, i et va explicant la història. Tot s’acaba visitant l’església del mateix monestir.

Tot i que com us dèiem al principi el temps no ens havia acompanyat de bon matí, una altre cosa va ser quan ens vam enfilar al castell. Des d’allí hi ha unes vistes espectaculars, que en dies clars, com el que va acabar fent, es pot veure bona part de la costa Daurada amb el mar de fons.

image

Tot i que pugui semblar que són massa activitats per un sol dia, si l’aprofites, hi ha temps per visitar-ho tot.

Per la propera ens queda pendent passejar per la Serra de Prades, i gaudir de la posta de Sol des de Siurana.

Us ho explicarem ;)

dissabte, 16 de juny de 2012

Sol de Mar, La Pineda

Tenia molt bones referències del restaurant Sol de Mar situat a la Platja de la Pineda (Vila-seca), concretament del meu company de feina, que no parava de dir-me d’anar-hi a fer una paella per gaudir del menjar i també de les vistes quasi privilegiades que disposa aquest local tocant a la platja.

image

Així que quan vam veure un val descompte a Groupalia amb un menú complert pel Sol de Mar no ho vam dubtar i el vam adquirir. La veritat és que el resultat final va ser una mica agredolç pel que us explicarem a continuació.

El menú que vam adquirir per 2 persones per 28 euros consistia en un entrant per compartir consistent en Amanida de formatge de cabra amb raïm i vinagreta de mel, per seguir amb un plat principal, Arròs melós d'escamarlans, sípia i cloïsses, tot això acompanyat per una ampolla de vi DO Montsant blanc o negre, pinta bé oi!

image

Doncs si en el seu conjunt va estar molt apetitós. Vam dinar a la terrassa del restaurant que toca just amb la sorra de la platja, no cal dir que fantàstic el lloc, l’amanida amb formatge de cabra molt saborosa i el vi una molt bona elecció, però a dia d’avui, al menys per a mi, hi ha una cosa que em va fer, no sé com dir-ho, em va deixar un regust dolent, i es que el plat principal, a diferència de tots els restaurants i menús que hem adquirit per les webs, no ens van portar una cassoleta per anar servint l’arròs, sinó que ens van portar un plat per persona. L’arròs estava molt bo, però em vaig quedar amb les ganes d’una mica més d’aquell menjar.

image

Ho vaig comentar al meu company, el gran avalador del Sol de Mar i em va dir que era estrany, ja que sempre que havia anat li posaven una cassola perquè els comensals vagin agafant d’allà. Suposo que al tractar-se d’un menú tancat porten un plat únicament, però no deixa de ser curiós aquesta forma de servir en un restaurant de platja un dissabte al migdia. Potser el menú no el tornaria a repetir però si m’he quedat amb les ganes de tornar a gaudir del restaurant ja que per la seva ubicació el fa un local privilegiat de la Costa Daurada.

Com era d’hora i volíem aprofitar l’esplèndid dia que feia, vam fer un passeig al voltant de la platja per acabar asseguts en una de les múltiples geladeries que disposa La Pineda per gaudir d’un gelat i refrescar el cos.

image

A vegades que malament vivim els essers humans xD.

divendres, 15 de juny de 2012

Valls i Montblanc

Com ja us vaig comentar fa uns dies, en Francesc durant el 2011 va estar immers dins un projecte fotogràfic, i les últimes fotografies de l'any passat van ser les de Valls i Montblanc.

A Valls vam coincidir amb una fira de bestiar, formatges, olis i de més productes artesans que cobria gairebé tots els carrers del poble.

image

La veritat és que a mi m'agraden aquestes fires, sempre acabes comprant alguna coseta, o si més no vas veient coses, fas un passeig i passes el matí.

Al 2011 va coincidir amb el cap de setmana anterior a Nadal.

A Montblanc vam tenir molt de vent. Era un dia fred i no resultava gaire agradable passejar tot i que el poble s'ho val. Així que vam fer un petit passeig i vam pujar al sostre de l'església.
Val a dir que tot i que pugui semblar que allí dalt faria més vent, s'hi estava ben tranquil!

Dins l'església podeu comprar el tiquet, i us indicaran les escales per les que heu de pujar.
La veritat és que val la pena, perquè s'hi tenen molt bones vistes, pujareu al cor i a dalt, al sostre de la catedral hi ha un mecanisme de rellotge que podreu posar en funcionament si hi poseu una moneda.

image

dijous, 14 de juny de 2012

Xocolateria a El Vendrell, per llepar-se els dits!

Al desembre de 2011, com a motiu d'un projecte fotogràfic que havia encetat en Francesc i que ja arribava a la seva fi, vam fer una visita a El Vendrell.

La veritat és que jo no recordava haver estat abans, i la visita va ser bastant ràpida, abans que en Francesc em portés a la destinació sorpresa que m'havia preparat, la qual ja us vam explicar al post de la Freixneda.

Tot i així, en aquesta fugaç visita ens va donar temps de fer les fotografies necessàries i les de rigor, també vam fer un cafetó.

Els que em conegueu sabreu que sóc chocaholic i tinc una "sana" adicció a la xocolata, així que a la Plaça Nova, on podreu trobar una escultura  a Pau Casals, vaig veure una xocolateria, i cap allà que hi vam anar...

És una xocolateria, gelateria i teteria molt maca i decorada amb molt bon gust. Tenen magdalenes, melindros, pastissos i xocolata a la tassa.... mmmmm una delícia per als amants de la xocolata i el bon gust.

image

Els vaig demanar una tarjeta, i resulta que al davant tenen un restaurant, Al costat del museu es diu,  on fan menús i també fan fondues....

Era de bon matí, i estava tancat, però ho tinc al cap perquè un dia hi anirem... ;P

dimecres, 13 de juny de 2012

El Molí 2002

Al principi de començar a adquirir vals de descompte, suposo que per tractar-se de la novetat, ho adquiríem tot, o bé quasi tot el que sortia de menjar a Tarragona. Això ha fet que haguem pogut gaudir de grans àpats i altres que precisament no passaran a la història. Hem après la lliçó i ens hem tornat una mica més selectius i ara ens ho mirem una miqueta més abans d’adquirir la compra.

Fa uns mesos vam trobar a la web Groupalia una oferta que semblava força interessant, 19 euros per parella per sopar al restaurant el Molí 2002 situat al casc antic de la ciutat tarragonina. Vam dir, sembla que el lloc, que personalment jo desconeixia, i l’oferta és interessant, l’agafem i així ja tenim menjar per un dia que sortim a passejar per la nit. A més el menú era molt semblant al que havíem gaudit a l’Auriga, restaurant que ens va deixar un bon gust de boca i que es troba paret amb paret amb El Molí 2002.

Però a partir de llavors la cosa no va tirar massa bé. Primer de tot al tractar-se d’un restaurant molt petit, 5 o 6 taules com a molt, no vam trobar facilitats per reservar, i a més a l’hora de fer-ho no vam trobar massa ajuda per la propietària del lloc. Vam anar un divendres a la nit, el temps, tot i tractar-se de l'hivern, no era massa fred pel que la nit no pintava massa malament.

El val que havíem adquirit consistia en un entrant a compartir i escollir entre Torrades amb paté ibèric, Endívies al roquefort o Rissotto del dia; un plat Principal a triar, un per comensal entre Fricandó de vedella amb saltat de bolets, Lluç al gingebre amb toc d'alfàbrega o Costelles de xai amb guarnició; acompanyat per una ampolla de vi negre Criança Cabernet Sauvignon "Casa Mariol" (DO Terra Alta).

Vam escollir el plat de paté ibèric per començar. Que voleu que us digui del plat, 5 torrades contades, tot i que després ens van portar més, amb un tros de paté al mig que gaire goig no feia, i tampoc no cal dir que no vam gaudir massa del plat.

image

De segon tots dos vam escollir lluç, bo, però no de festival. Jo no sóc gaire de peix, per tant perquè em sorprengui un plat ha d’estar molt ben fet, i per desgràcia no va ser el cas.

image

L’elecció del vi no es dolenta, però tenint en compte que en el menú es podria escollir peix, no hagués estat malament que ens haguessin deixat escollir un vinet blanc.

Com us hem explicat l’experiència no va ser del tot bona, i després de parlar-ne, difícilment ens tornaran a trobar a El Molí 2002.

dimarts, 12 de juny de 2012

Portofino, Salou

Com ja us vam comentar a una altre entrada, el meu aniversari el vam celebrar en família amb un sopar de tapes a Barcelona.

Però com no podia ser menys, sense jo saber-ho i per a la meva grata sorpresa, en Francesc m'havia preparat, per al dia següent sorpreses com anar a sopar fora.

Ja estàvem fora de casa celebrant un altre aniversari familiar per Cambrils, i en sortir del berenar vam agafar el cotxe i ell va començar a conduir.

Jo la zona no és que la conegui a la perfecció, però amb el pas dels mesos més o menys m'hi situo (també ajuda anar llegint els cartells de la carretera xD).

Bé, doncs anàvem en direcció Salou.

En Francesc va aparcar i vam començar a caminar com sense saber on anàvem, però ell sí que ho sabia, sí!

Vam anar a sopar al restaurant Portofino, una pizzeria de les de tota la vida a la zona. Però no per això us imagineu un lloc antic i petit. Ans al contrari! un local gran i modern us espera!

És un restaurant gran i un xic sorollós, però dinàmic i divertit. Hi ha cadires de tota mena i tot color, taules de formes i colors per a tots els gustos. Tant si aneu en parella, amb amics o amb un grup nombrós, estareu bé. Ara bé, si voleu un d'aquells llocs tranquils i còmplices per anar amb la parella, potser aquest no l'és (o com a mínim no l'era aquell dissabte).
Tot i així he de dir que vam estar agust.

Anàvem amb un menú a través de Letsbonus, d'on havíem d'escollir un primer, un segon, un postre i una ampolleta de lambrusco.

La veritat és que no recordo tots els plats que entraven. Com a primers hi havia amanida, carpaccio de vedella... i de segon, pizza al gust, pasta... Però sí que us puc dir el que vam escollir.

Com a primer plat, en Francesc va demanar un plat d'embotits italians, i jo, vitello tonnato, que desconeixia fins a la data. Us ho explico perquè jo no sabia què era (potser vosaltres sí). És un carpaccio, però de vedella cuinada a la sal, amb una salsa de maionesa, tonyina i tàperes per sobre. Molt bona!

image

De segon vam demanar escalopins a la marsala i en Francesc al vi blanc.

Per postres el típic tiramisú i un flam de ricotta molt bo!

image

diumenge, 10 de juny de 2012

Primer contacte amb Tarragona

Sembla mentida com és de cert allò de "no digas nunca: de este agua no beberé".

Doncs sí, jo mai havia estat a Tarragona. No sé ben bé perquè, sempre que es comentava jo deia que no, m'hi negava, i d'un parell o tres de possibilitats, mai hi vaig anar.

I ves per on quan encara no havia començat el fred, o potser és més fàcil allò de dir "d'aquí poc farà un any" i vaig anar per primer cop i... sembla que m'ha agradat!

La veritat és que vaig tenir un amfitrió de luxe, i això que et vinguin a buscar a l'estació i et portin amunt i avall... no té preu.

image

Ja us hem explicat algunes de les visites que hem anat fent per la zona: tant l'excursió romana per la Vil·la romana dels Munts, la Torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol, com la visita romana per Tarragona, on vam poder gaudir d'explicacions referents a les muralles, a l'amfiteatre, passant pel circ i el Pretori.

Però en aquesta jo encara no havia descobert res de tot això.

El primer que vam fer va ser anar a l'amfiteatre.

image

Com ja us vam comentar a l'entrada de l'excursió romana, podeu adquirir una entrada per a 6 recintes que us sortirà molt millor de preu.

Pertanyen al Museu d'història de Tarragona.

Més tard vam visitar el Circ i el Pretori sota la pluja, i vam anar a dinar al Pulvinar, del qual us vam parlar a l'entrada de La Cova.

image

Com ja us vam comentar, al lloc on es situava el Pulvinar del circ, ara s'hi troba un restaurant amb el mateix nom. A la mateixa pàgina web en trobareu l'explicació. http://www.pulvinar.net/

image

La veritat és que vam dinar un menú molt bo i molt bé de preu.
Si us sóc sincera ja no recordo gaire bé què vam demanar. Estic segura que els primers eren una amanida i una crema de carbassa, però... els segons em ballen...

I ara us explicaré les meves primeres impresions.

Veure l'amfiteatre, tan ben conservat (a diferència d'altres espais de la ciutat que encara ara s'intenten recuperar), amb l'horitzó del mar de fons, com si volés...

image

Veure els arcs del circ, l'entrada, les escales, i passar al Pretori i prendre consciència de la magnitud de la construcció....

image

I així va ser el meu primer contacte amb Tàrraco.

Ja sabeu, no sigueu com jo i deixei-vos-hi caure! ;)

divendres, 8 de juny de 2012

Llenties

Aquí teniu un altre plat, de tota la vida, per si voleu provar a la cuina.

Segurament les llenties són d'aquelles receptes que a cada casa tenen el seu què, el seu petit secret, la seva manera i els seus ingredients.

Jo us n'explicaré la meva, fruit del que tota la vida he vist a casa i del meu gust personal.

Si us animeu ja em direu què us han semblat.

INGREDIENTS:

- 2 tomàquets madurs
- 2 pastanagues
- mitja ceba
- 4 dents d'all
- llorer
- pebrot verd
- 400 g de llenties
- cansalada
- xoriço
- morcilla

COM FER-HO:

Tot i que avui dia, al supermercat, podreu trobar diferents tipus i varietats de llenties (gran, pardina, de cocció ràpida...) a mi les que més m'agraden són les pardines. I a diferència del que altres podrien dir, jo les deixo en remull tota la nit.

Talleu la ceba petita i sofregiu-la a la cassola on fareu les llenties, amb una mica d'oli.
Quan la ceba ja comenci a agafar color daurat, afegiu-hi la cansalada tallada a dauets.
Quan la barreja hagi agafat color, tireu el tomàquet tallat a trocets (segons com tingui la pell podeu pelar-lo). Poseu-hi també la pastanaga i el pebrot tallats a dauets, un parell de fulles de llorer, les dents d'all (jo les poso tallades en un parell de trocets, com a molt, així després és més fàcil localitzar-les i apartar-les), sal i pebre.

Quan el sofregit estigui punt, serà el moment d'incorporar les llenties. Jo faig un litre i mig d'aigua per cada 400 g de llenties, aproximadament.
Mentre les llenties van fent xup-xup a foc baix-mig (no us oblideu d'anar vigilant per tal que no s'enganxin al fons de l'olla!!) bullirem apart el xoriço i la morcilla.
Tingueu en compte que la cocció de les llenties pot estar al voltant d'una hora, així que aneu-les vigilant, i en cas que fos necessari, afegiu-hi aigua!
Si voleu anar "a lo seguro", al Mercadona trobareu uns paquetets envasats al buit amb un xoricet, un trocet de cansalada i una morcilleta. Em sembla que posa que són per a fer cocido o algo així, però surten molt bé.
Com us deia, bulliu durant uns 15 minuts el xoricet i la morcilla, i quan estiguin, trocejeu-los al gust i afegiu-los als últims minuts de cocció de les llenties.

Per què faig bullir el xoricet i la morcilla apart?
Doncs perquè així m'asseguro que tot el greix es queda a l'aigua on els he bullit i no em quedarà a les llenties.

I com sempre en aquests tipus de menjar, deixeu reposar l'olla i encara agafaran millor sabor.

Bon profit! ;)

image

dijous, 7 de juny de 2012

Fira medieval de Montblanc

Ja us vam explicar en l’anterior entrada que després de posar-nos les botes amb una mariscada per valor de 20 euros la persona, ens vam dirigir a Montblanc per veure una mica l’ambient de la Setmana medieval que es realitza cada any en aquesta localitat.

Montblanc és una de les viles medievals millor conservades en l’actualitat del nostre territori. Unes muralles i torres que es conserven gairebé intactes després de segles d’haver estat alçades. Això d’intactes és una metàfora, com qualsevol municipi, les rehabilitacions en el patrimoni, i perquè no dir-ho, la poca especulació inmobiliaria de la comarca de la Conca de Barberà, han fet que Montblanc encara guardi el seu encant primitiu quasi verge, allunyat de les grans edificacions i infraestructures de qualsevol altre ciutat més poblada.

Vam arribar sobre les 16:30 a la vila tot pensant que veuríem a Sant Jordi matar el drac en presència de la princesa, doncs no, això segons la llegenda va passar fa un bon grapat d’anys a Montblanc. Ens vam tenir que conformar en veure al Molt Honorable Jordi Pujol presidint la comparsa pels carrers del casc antic.

image

La intenció de la visita a la fira de Montblanc no era massa ambiciosa, veure les paradetes dels carrers, realitza algunes fotografies i veure una mica l’ambient de la festa. L’Ana també tenia una altre intenció, comprar xocolata artesà. Ella tenia la fermesa de que en trobaria en alguna de les parades del poble, però al final res de res, no vam trobar-ne cap. Tot i que si que vam comprar una bona coca seca que ens va servir d’esmorzar pel dia següent. 4 euros per una coca d’un metre, potser un preu excessiu, però ja se sap que quan posen l’etiqueta d’artesà a les coses, aquestes es revaloritcen una cosa dolenta.

image

Després de despedir-nos dels pares de l’Ana, ja que ells tornaven cap a Barcelona, nosaltres vam fer dirigir-nos a Tarragona, esperant poder repetir (al menys per la meva part, no sé que en pensaran els altres 3 protagonistes del dia) la mariscada i la visita a una nova fira.

dimecres, 6 de juny de 2012

Zalamandra (Serrallo)

Que voleu que us digui, jo sóc un gran fan del marisc, i com no d’una bona mariscada, però per desgràcia al preu que està aquest menjar, m’he de quedar molts cops amb les ganes de poder gaudir d’una bona mariscada complerta.
Es per això que al veure a la web Offerum una mariscada a 20 euros la persona, no ens ho vam pensar massa i ho vam agafar. El restaurant que oferia aquest plat es el local Zalamandra, un restaurant situat al Carrer Sant Pere, en el cor del Serrallo, el barri marítim de la ciutat de Tarragona (situació). Potser no és un dels locals amb més renom i més coneguts de la zona, però després de l’experiència, és un lloc que recomanaria sense dubtar-ho.
Us explicarem en que consistia l’oferta que vam adquirir. Només entrar et posaven unes minitorrades amb paté i olivada per anar matant la gana, seguit d’un plat d’amanida per persona. A continuació era el moment del plat principal, una MARISCADA calenta. Hi ha gent que li agrada més les mariscades fredes, a mi m’és ben igual, gaudeixo tant si es tracta de freda com de calenta.
Ens van posar una paella al mig de la taula on sobresortia el bitxo per tots els costats. La part inferior estava replena de musclos i navalles cuinades al vapor que feien que es mantingués la calor en la resta del menjar. Les navalles boníssimas, se'm fa la boca aigua de recordar-les. Gambes, galeres i escamarlans a tutli pleni, un cranc i dos llamàntols ben formosos posaven la guinda a la paella. Tot això feia que toques per persona, un bon grapat de musclos, navalles, gambes i escamarlans , mig llamàntol i un quart de cranc per persona, per acabar ben tip. I per si no ho estaves del tot, un postre i una ampolla de vi de la casa per rematar el dinar, feien que els 20 euros per persona que havíem pagat a l’oferta, donés com a resultat un dinar quasi immillorable.
image
Tant bé ens vam quedar, que vam voler repetir l’experiència un mes després. Aquest cop vam anar l’Ana, els seus pares i jo, i vam tornar a gaudir del menjar per 20 euros la persona. Aquest cop va haver la particularitat que els musclos només agraden al sector masculí de la taula, això va fer que tot aquest producte que havia a l’olla fos per dues persones. No cal dir que tot i les ganes per menjar-ne, van sobrar musclos a l’olla, eren masses! Estem esperant que passi la temporada d’estiu i veure si el restaurant es torna a animar amb l’oferta i la torna a publicar.
image
Després d’aquest segon àpat tant contundent i aprofitant que a Montblanc es festejava la setmana medieval vam voler apropar-nos a la capital de la Conca de Barberà i gaudir de l’ambient de la vila, per això ja es una altra història que ja us explicarem un altre dia.