dimarts, 24 de juliol de 2012

Llamas (Calafell)

En l’anterior entrada us vam explicar el nostre dia al poble de Calafell i el que vam poder veure allí. Però a part de gaudir del lloc, una de les raons principals per la que ens vam voler apropar era per gaudir d’un altre val de descompte. En aquest cas el vam adquirir a la web Restalo.es, i consistia d’un menú amb una xatonada ben catalana de primer i de segon una graellada al Restaurant Llamas, situat a la urbanització de Segur de Calafell, més concretament amunt el turó d’aquesta urbanització.

S’hauria de dir que aquest local o bé el coneixes, o t’han parlat d’ell si ets fora de Calafell, ja que es troba una mica allunyat de la platja, lloc on s’acostuma a aglomerar la gent a Calafell. Us deixem l'enllaç de l'ubicació al nostre mapa del Quadern de viatge.

Però també vull comentar que aquest restaurant té una força vocació 2.0, reflectit en els seus perfils de Facebook, Twitter, i en la multitud de webs on pots reservar taula via online, així que si el busqueu per la xarxa, el trobareu fàcilment.

El menú consistia en un entrant (a triar cada dues persones): Amanida Il·lustrada o amanida Xató del Baix Penedès i un plat Principal (a compartir) consistent en una gran graellada carn amb: Rostit de tira, botifarra, xoriço, botifarra, panxeta i xai. Tot això acompanyat per patates rostides al caliu i beguda. Ara ve quan us dic el preu, 9,95 euros per persona.

image

Nosaltres vam comprar 4 vals, per anar-hi juntament amb els pares de l’Ana, així que si feu números, us diré que vam sortir com uns senyors per menys de 40 euros en total. Si he de dir la veritat em sembla que al final no els vam pagar nosaltres, sinó que ens van convidar els pares de l’Ana, en això de pagar a vegades se’m va la memòria jeje

La xatonada boníssima, la graellada, podria dir que també va ser molt complerta i apetitosa, i per si fos poc, al final de l’àpat ens van convidar a anar al reservat per fer el cafè. Aquest petit amagatall sota el restaurant és idíl·lic, sobretot en època d’estiu ja que no te n’adones de la calor exterior. A més aquí, el propietari del restaurant, el Sr. Llamas, ens va explicar una mica la seva filosofia de com portar el restaurant. Ho té molt clar, vol treballar, tot i que això comporti baixa preus. Els dies de cada dia pots dinar per 1 euro el plat, i els caps de setmana té un menú complet per menys de 15 euros, en aquests temps que corren, val molt la pena! I sobretot després d’haver provat el seu menjar.

image

Si ho mireu fredament, nosaltres vam pagar a prop de 10 euros per persona, però en condicions normals val 20 (descompte 50%), i pel que vam menjar, qualitat i quantitat, continuaria pagant. He arribat a pagar per pizzes en pseudo-restaurants italians molt més que això!

Ja que portàvem tot el dia voltant (veient Castell i Ciutadella ibèrica) i menjat el menú, vam voler apropar-nos al passeig marítim i fer un gelat, per acabar de fer la tarda, i així donar per finalitzada la nostra visita a Calafell, això si, tornarem!, que Szwarzeneger m’ha quedat això.

dijous, 19 de juliol de 2012

Calafell, Castell i Ciutadella ibèrica

Si us apropeu al nord de la Costa Daurada us trobareu amb la localitat de Calafell, un petit municipi litoral situat al sud del Baix Penedès. Aquest poble d’aproximadament 25000 habitants té una de les històries més antigues de tot el voltant.

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers.

I si a més li afegim, que a l’època de l’Edat Mitjana es va aixecar damunt el turó que governa la ciutat un Castell (documentat per primer cop al segle XI) fan que la visita a Calafell sigui un retorn al passat.

Nosaltres ens vam dirigir allí per poder veure aquests dos petits trocets de la nostra història: El Castell medieval i la Ciutadella ibèrica.

El Castell de la Santa Creu (ubicació)

image

Castell documentat des del 1037. Durant el segle XIV va pertànyer a la família Castellbisbal, senyors també de Cubelles, i posteriorment a la família Palou. El 1642 la residència senyorial i una part de les muralles foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez i des d'aleshores es va fer servir de cementiri. El 1982 es va dur a terme l'excavació arqueològica. Resta dempeus una bona part de les muralles medievals així com sitges, cisternes i els forats on es clavaven les bigues de les construccions desaparegudes. Al costat de l'església romànica hi ha un recinte del segle XVIII cobert a quatre vessants, el comunidor, des d'on el mossèn foragitava els mals esperits.

La veritat és que és un plaer poder caminar per damunt d’aquesta construcció, veure el que s’ha pogut conservar, però sobretot per gaudir de les meravelloses vistes de bona part de la Costa Daurada.

image

L’explicació inicial d’una guia amb l’ajuda d’una maqueta, se’ns dubte fa entendre molt millor el que es veu dins el Castell.

Ciutadella ibèrica (ubicació)

image

Va ser fundada en un moment incert del segle VI aC i es va mantenir activa fins els inicis del segle II aC. quan va ser destruïda probablement pels exèrcits romans. Era un petit assentament fortificat dalt d'un turó, les restes del qual encara permeten veure la seva estructura. Es pot veure la fonamentació de la casa del cabdill i de moltes altres vivendes i recintes annexos. També es conserven restes dels paviments. Es poden veure algunes cases reconstruïdes, amb murs de tàpia i cobertes amb embigat de fusta, canyes i palla.

image

Sinó fos segurament per la reconstrucció se’ns faria molt difícil d’imaginar-nos el poblat i com vivien els nostres avantpassats. Al igual que en el Castell de la Santa Creu, un guia ens informarà prèviament a l’entrada del recinte emmurallat, i si fins i tot voleu, podreu jugar amb l’alfabet iber que es troba just a l’entrada de la Ciutadella.

Aquests dos enclavaments, Castell i Ciutadella, junt amb el Museu Casa Barral, formen el conjunt patrimonial de Calafell. Pots adquirir una entrada conjunta per poder veure els tres recintes per 7 euros. Nosaltres el vam comprar, així que tenim fins a finals d’any per tornar a Calafell i visitar la Casa Museu, i com no, explicar-vos-ho aquí.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Hoyo 19, Lumine Golf Lakes (Vila-seca)

Després de la gran experiència que vam poder gaudir al restaurant Lumine, tot el que conté aquest nom ens mereix el major dels respectes, així que nomes veure’l escrit en alguna pàgina de descomptes li fem una ullada per a veure de que es tracta. En aquesta ocasió oferien un val de descompte per una graellada sense límit al restaurant Hoyo 19 situat en el Lumine Golf Lakes, no ens ho vam pensar massa i el vam agafar ràpidament.

image

Aquest restaurant es troba just al benmig dels camps de golf del “Mediterrànea beach & golf community”, mentre que el seu germà, el restaurant Lumine es troba just al costat de la platja llarga de Salou, quasi a la zona més perifèrica del complexe. Si el restaurant Lumine es caracteritza pel seu servei, la dedicació en l’elaboració i tracte que es veu reflectit en el preu final de l’àpat, el restaurant Hoyo 19 podríem dir que és més assequible per les butxaques de la gran majoria de persones.

image

El val de descompte, 19 euros per persona, constava dels següents plats: un entrant compost per una gran amanida Mediterrània, un principal, Graellada de carn sense límit amb guarnició i una postra formada per una font de Fruita amb Fondue de Xocolata, tot això acompanyat per una ampolla de vi negre. Com veieu no podríem perdre l’ocasió de gaudir d’aquest espectacular menú en una zona privilegiada de la Costa Daurada.

En aquest cas, al tractar-se d’un àpat molt contundent vam optar per realitzar-ho al migdia, així que ens vam dirigir allí, i a veure que ens trobàvem. Hem de dir que la localització del restaurant Hoyo 19 és pèssima, fins que no et trobes assentat a la taula no saps que has arribat, fins les pròpies recepcionistes del camp de golf es fan creus de la inexistent senyalització.

image

La amanida, com podeu veure en la fotografia, era generosa, una per cap, així que l’entrant no es pot dir que sigui ridícul, et van preparant el terreny pel plat principal.

El plat principal consistia en una gran safata de carn acompanyat per un plat de guarnició (patata, tomàquet fregit i pebrot).

image

Dins la graellada podem trobar de tot, botifarra, pollastre, xistorra, i moltes més peces de carn. Era veritat, podies menjar sense límit, ja que tot i posar-hi ganes no vam poder-nos acabar tota la safata!, deixant menjar!, imagineu la quantitat, ja que nosaltres som de bon menjar.

image

I per acabar, per si encara tens una mica de forat a l’estómac et porten un plat amb fruita i un bol de xocolata. Potser els trossos de fruita no són molt encertats per una fondue, meló, pinya i síndria, però ben sucats a la xocolata entren molt bé.

image

Com veieu, vam poder gaudir molt del menjar, i no es descartable que el tornem a agafar un altre dia, ja que aquest val de descompte va sortint molt per les webs com són Groupalia i Letsbonus

divendres, 13 de juliol de 2012

Iogurts gelats (Llaollao i Smöoy)

Avui us voldriem comentar una cosa, potser surt una mica de la temàtica habitual d’aquest bloc, però com ens ve de gust anar explicant les coses que ens van passant, hem decidit fer aquesta entrada.

D’ençà l’any passat han aparegut a Tarragona dues botigues que desconeixiem. Curiosament es troben quasi una davant de l’altre, totes dues tocant al balcó del Mediterrani de Tarragona. Aquests dos locals es dediquen al mercat dels iogurts gelats, que volen competir amb els tradicionals “cucurutxos i granissades” de tota la vida. Potser en altres llocs aquest tipus de comerç ja fa temps que han arribat, però no en aquesta petita ciutat.

image

Us volem fer una petita síntesi de tots dos locals: el Llaollao i Smöoy. La base es similar en tots dos llocs, esculleixes la grandària i sabor del iogurt gelat i vas afegint ingredients, també anomenats toppings, per tal de donar el gust que voleu. Teniu trossets de xocolata, lacasitos, fruits secs, cereials, melmelades i multitud de cremes per tirar a sobre el iogurt.

Una de les diferencies principals entre els dos locals, és que a Smöoy pots escollir entre quatre diferents sabors, tres d’ells sempre són els mateixos, mentre que el quart va canviant setmanalment, cosa que pot fer que cada cop que visitis la tenda experimentis una nova sensació. Això el Llaollao no ho té, això el fa perdre algun punt respecte al seu competidor.

image

En canvi Llaollao té un petit avantatge respecte a Smöoy, i es que el petit local de la Rambla Nova de Tarragona esta acompanyat per una petita terrasseta on podràs asseure’t i gaudir del menjar tot veient com la gent passeja per la Rambla. Smöoy no ho té, i si vols prendre el gelat a la fresca, no tens més remei que agafar-ho i sortir a un dels bancs del passeig o caminar mentre vas menjant.

Ana: Siguem pràctics: al Llaollao els gelats sempre són iguals, iogurt gelat. Sí que potser és una mica més gran (li donen més volum vertical) però són una mica escassos posant la decoració. A Smöoy, en canvi, tot i que potser el gelat és una mica més xic en volum, sempre tens per escollit gustos! Xocolata, el classic iogurt o maduixa. Jo allà he tastat el de té verd i el de fruits del bosc i ...mmmmm!!!!
I tot i que a vegades és una mica complicat encertar el topping, són una mica més generosos decorant el gelat...

Francesc: Que voleu que us digui, jo sóc molt de terrasses a l’estiu i si a sobre estan tocant a una de les millors vistes de la ciutat, el mar per sobre el balcó del Mediterrani, encara molt millor, però he de reconèixer que en principi em quedo amb el sabor del Smöoy, tot i que no tingui una terrassa per asseure’t al carrer.

Vosaltres podeu decidir a quin lloc anar, o fer com nosaltres, provar tots dos llocs.  

dimecres, 11 de juliol de 2012

Museu de Fars de Tarragona

Si aneu caminant per l’espigó del Port de Tarragona, després de 3,5km anireu a petar a una construcció fèrrica amb uns quants anys d’història. Es tracta del Far de la Banya, un espai hexagonal de 52 m2 construït al 1864. Aquest antic far de la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre) va ser transportat a Tarragona i restaurat a finals del segle XX per formar part del Museu del Port de Tarragona. Des de 2003 acull el Museu de Fars, el primer museu d’aquest tipus a tot l’estat espanyol. Aquest museu es troba obert al públic de forma gratuïta tots els diumenges al matí.

image

Nosaltres ens vam voler apropar i fer una visita interior, tot i que potser sota el meu parer, el que més impressiona és la seva estructura exterior. En l'interior hi podrem trobar pamflets informatius, fotografies, maquetes, lluminàries i altres elements, una gran col·lecció sobre la història dels fars a la demarcació de Tarragona.

image

Si us apropeu també hi podreu veure una reproducció d’un gravat de la Tarragona del segle XVI. Això és el que em va impressionar més, ja que es pot veure com ha canviat la ciutat i el port en aquests darrers quatre-cents anys.

image

A més des de l’any 2009, el primer divendres de juliol s’hi celebra la Nit Literària al Far de la Banya. És una activitat organitzada pel Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona per tal de fomentar la lectura i el patrimoni marítim. Podreu trobar més informació sobre aquestes activitats organitzades pel Port de Tarragona a la seva web oficial.

image

dilluns, 9 de juliol de 2012

Mona de Pasqua

Sóc golafre, m'agrada cuinar i m'agrada la cuina.

Si penseu també alguna d'aquestes coses, potser també coincidireu amb mi en que és molt més agraït cuinar per a algú altre o per a unes quantes persones que no pas per a un mateix.
I ja no diguem si parlem de pastissos!

Normalment, quan s'apropa Setmana Santa, en Francesc compra les Mones per a les filloles al forn, però aquest any vaig voler col·laborar.

És més feina i també menys diners. És més reconfortant i bonic... bé, jo vaig gaudir molt!

S'ha de dir que alguna peripècia a la cuina vaig fent, però la mestra a casa és ma mare, de qui m'he anat quedant amb coses que ara jo poso en pràctica.

Una altre cosa bona de fer les Mones era poder fer-li a cada fillola una de personalitzada.

Vaig optar per fer un pa de pessic de tota la vida (aquell que es fa amb iogurt), i decorar-lo de manera diferent per a cadascuna, segons els gustos de la casa.

PA DE PESSIC:

INGREDIENTS:

  • 3 ous
  • 1 iogurt natural
  • 1/2 d'oli
  • 2 de sucre
  • 3 de farina
  • 1 sobre de llevat
  • la pell d'una llimona ratllada
  1. Barregeu els rovells d'ou amb les dues mesures de sucre (agafant com a referència el gotet del iogurt).
  2. Afegiu-hi el iogurt, el mig volum d'oli, la ratlladura de llimona.
  3. Barregeu i afegiu els tres volums de farina tamisada junt amb el sobre de llevat.
  4. Pugeu les tres clares d'ou a punt de neu i afegiu-ho a la barreja amb moviments suaus i envolvents.
  5. Amb el forn escalfat a 180ºC, poseu la barreja dins un motllo engreixat, a posició mitja dins el forn durant uns 30 minuts.

NOTA: No obriu el forn abans d'aquest temps perquè el pa de pessic puji bé. A partir d'aleshores, vigileu fins que estigui fet. Dependrà del vostre forn, el tamany...

NOTA: Com us deia, per afegir l'oli, la farina i el sucre, prendrem com a mesura el gotet de iogurt que haurem fet servir.

Animeu-vos, que és molt fàcil, i permet modificacions i decoracions diverses!!
El podeu cobrir amb xocolata, tallar i farcir, afegir fruits secs... el que volgueu!

Solucionareu des d'un berenar, esmorzar, postre...

Vaig fer un de rodó i un de quadrat.

image

image

El pa de pessic va quedar molt suau i esponjós.

image

Les figures de xocolata les vaig comprar a Xocolates Blanxart, una casa del poble, Sant Joan Despí, molt coneguda a pastisseries de renom.

Com que eren per dues nenes, vaig comprar dues Hello Kitty: una base de xocolata negra d'aproximadament un centímetre, un cotxe rosa amb seients blancs, una petita tanca de xocolata negra i la figureta de plàstic.

La Mona quadrada la vaig deixar tal qual, vaig cobrir les vores amb xocolata i vam enganxar Lacasitos.
A la part superior, la figura, un parell d'ous de color rosa i taronja i unes plomes, acababen de decorar.

image

La rodona, en canvi, vam voler fer-la més semblant a la típica mona. La vaig tallar per la meitat i vaig posar una fina capa de melmelada de préssec i vaig cobrir les vores amb nata muntada* i ametlla caramelitzada.
Decorada també amb la figura, uns ous i unes plomes, va quedar així:

image

La veritat és que van agradar molt.

El que més va agradar a les nenes, la figureta, evidentment! :P

* NOTA: Si munteu nata, com vam fer nosaltres, recordeu que el truc és que estigui ben freda de la nevera! I afegiu-hi el sucre quan ja estigui muntada!

diumenge, 8 de juliol de 2012

Pizza Nova Tarragona

Si em pregunteu que us recomani una pizzeria a Tarragona que es pugui menjar bo, quantitat i a molt bon preu, sense dubte us diria Pizza Nova. Una petita empresa amb tres locals; Part Alta, Sant Pere i Sant Pau i Centre de la ciutat, on t’ofereixen un dels millors serveis en quant a pizzes es refereix.

Jo havia anat moltes vegades, així que quan va sortir la possibilitat d’adquirir un val de descompte a Letsbonus per un menú completíssim per 12 euros no ens ho vam pensar. La veritat és que vam adquirir uns quants vals, un per anar un dissabte a la nit l’Ana i jo, i un altre per anar a dinar amb la colla d’amics.

Per l’ocasió en parella vam escollir el local de la Part Alta (localització), no havia estat mai i em feia gràcia veure el lloc, mentre que per l’opció amb tota la colla, vam decidir anar al restaurant de sempre, al Carrer Estanislau Figueres (localització).

Tots dos locals són molt acollidors i el tracte per part dels cambrers és molt respectuós, així que sigui amb val o no, us l’aconsellem si voleu fer un àpat bo, ràpid i barat.

Us expliquem una mica en que consistia el menú que vam tastar. Per primer hi havia una amanida per persona. Podíeu escollir entre varies opcions i totes elles són molt grans! Vam poder tastar les amanides de pollastre i pinya, molt refrescants per èpoques com ara on la calor apreta de valent.

image

De segon teníem una pizza amb 5 ingredients com a màxim. Si, una de les particularitats de Pizza Nova, és que et venen la pizza bàsica i tu vas afegint ingredients al teu gust.

image

Aquí cadascú de nosaltres dos vam fer les nostres pròpies creacions culinàries, que si una mica de tomàquet fresc, que si tonyina, que si pernil, i així fins arribar a la totalitat d’ingredients que podíem afegir.

image

Tot això acompanyat per una beguda, cervesa en el nostre cas, i d’una postra final. Com veieu un menú de pizzeria fantàstic, que ens va costar 12 euros per cap.

divendres, 6 de juliol de 2012

El Quadern a Menorca: La música de Menorca

Com ja apuntàvem a la passada entrada tot parlant de les platges, ens acomiadem d'aquest conjunt d'entrades sobre el nostre viatge a Menorca.

Com ja heu pogut seguir, sota el títol "El Quadern a Menorca" us hem explicat com vam preparar el viatge (el vol, l'apartament, el lloguer del cotxe), així com què ens han semblat aquestes reserves.

Us hem volgut mostrar les rutes que vam seguir per l'illa, així com un recull d'indrets agrupats per temes: els Fars, les ciutats (Ciutadella i Maó) i les platges.

Com ja us vam apuntar també a la primera entrada, vam voler portar-nos un parell de CDs, que per sort vam poder escoltar al cotxe.

Trobareu la major part d'aquesta música a aquesta llista d'Spotify:

image

Esperem que us hagi agradat i esperem els vostres comentaris, vivències i impresions.

I recordeu: protegiu-vos del Sol! ;)

dijous, 5 de juliol de 2012

El Quadern a Menorca: Les nostres platges

Ja us hem explicat com vam organitzar el viatge, quines rutes vam seguir cada dia i allò que vam veure, i ara us volem explicar potser una de les coses per les que l'illa és més coneguda.

Si sentim Menorca de seguida ens venen al cap imatges de platges de sorra blanca i aigües cristal·lines, de joves i famílies prenent el Sol i refrescant-se a les seves cales.

Bé, doncs tot i que ni el Francesc ni jo som d'aquells que s'estan hores i hores estirats a la sorra esperant passar del blanc al negre passant pel vermell, sí que ens venia de gust fer algun "chapuzón" ja que ens trobàvem allí, i gaudir-ho una mica. Aixi que us explicarem a quines vam estar i què ens van semblar.

ARENAL DE SON SAURA:
Tal i com us vam comentar a la primera entrada, aquesta va ser la primera platja menorquina a la que vam posar els peus.

Una platja familiar, de sorra fina i blanca, amb tres cabretes menjant-hi rostolls, on vam fer un petit passeig.

Si hi aneu, podeu ficar al cotxe pel camí que surt de la carretera. El camí està en bones condicions, i al final d'aquest trobareu una esplanada on aparcar. Són 200 metres de res, però si fa calor, s'agraeix no haver de caminar.

Al costat de la platja hi ha un restaurant-cafeteria.

image

CALA NA MACARET:
La vam trepitjar el nostre segon dia a l'illa tal i com us vam explicar a les nostres rutes.

El poblet és petit, tranquil i familiar. La cala no deu arribar als 50 metres, i l'aigua era cristal·lina i fresqueta a principis de juny.

Des de la sorra i prenent un bany es pot gaudir de la vista de les illes d'Addaia just al davant.

Al poble hi ha una placeta amb aparcaments i és accessible només baixant unes escales al carrer més proper.

image

CALA GALDANA:
El tercer dia, que va ser el que, com ja us hem explicat, vam destinar majoritàriament a les platges, vam anar a Cala Galdana, al sud-oest de l'illa.

A aquesta platja, envoltada de la corresponent urbanització i hotel, s'hi pot arribar fàcilment amb cotxe. I l'enclavament disposa de tres miradors diferents des dels quals s'obtenen bones vistes de la platja i els voltants.

Té aparença de platja més turística i plena de les típiques hamaques blaves. Tot i així, no ens hi vam banyar, vam decidir fer-ho a alguna de les següents.

image

CALA MITJANA:
Vam deixar el cotxe a Cala Galdana, on havíem vist un rètol en el que posava que caminant, a 200 metres s'hi accedia a Cala Mitjana.

Vam iniciar el camí per una pineda, a través d'un bosc mediterrani, i després de caminar més de 20 minuts vam anar baixant fins a poder divisar aquesta cala.

La veritat és que els 200 metres no són gaire encertats. Suposem que deu estar a 1 km aproximadament.

Bufava vent de sud amb força i l'aigua estava bastant moguda, així que no vam arribar a baixar fins a la sorra. Vam preferir fer els vint minuts de pujada fins al cotxe i dirigir-nos a les altres platges que teníem pensades.

image

Havíem vist a la guia que per a les platges Turqueta, Macarella i Macarelleta, s'havia de pagar per deixar el cotxe a l'aparcament.

Les fotografies i els comentaris arreu ens semblaven espectaculars, així que almenys a alguna volíem aproparnos-hi.

Des de Ciutadella i en dirreció Sud, trobareu els indicadors cap a les platges del sud-oest de l'illa. No tenen pèrdua i estan molt ben senyalitzades.

Havíem pensat anar a Cala Macarella i Macarelleta (o una de les dues) i a Cala Turqueta.

Quan anàvem per la carretera ja vam veure la senyal de pàrking per a aquestes platges, i arribats a una bifurcació, no sabem ben bé perquè, vam decidir tirar a l'esquerra cap a Cala Macarella i Macarelleta.

La pròpia carretereta, asfaltada, estreta en alguns trams, però pensada per a la doble circulació i el civisme, arribant al final t'adreça, amb una senyal de pàrking, a una zona a 750 metres, al costat de la qual s'hi troba un home davant una tanca que t'explica que pots deixar allà el cotxe i caminar mitja hora fins a la platja, o entrar al terreny que ell vigila i conduir fins a una zona d'aparcament a dos minuts de la platja, tot pel preu de 5€ al dia.

La veritat és que ens sembla excessiu el preu per deixar el cotxe, però només ho vam fer un cop en tot el viatge, i havíem estat esperant per gaudir d'un bon bany a una de les platjes.

Ja us diem que no sabem ben bé perquè vam decidir aquella i no Cala Turqueta. Això sí, un cop pagada una, vam acordar no anar a l'altre per tornar a pagar. Així que ens vam quedar sense visitar Cala Turqueta, però no ens va saber pas greu.

CALA MACARELLA I MACARELLETA:
Després de pagar per entrar i poder deixar el cotxe, i caminar dos minuts fins a la platja, des de la que també es pot accedir a Cala Macarelleta, vam decidir fer el següent: primer aniríem caminant a Cala Macarelleta (uns deu minuts per un camí ben acondicionat pel penya-segat) i després tornaríem a Cala Macarella.

image

Pel preu d'un aparcament teníem dues platges juntes.

La veritat és que jo era una mica reticent a anar fins a Cala Macarelleta, donat que és coneguda i indicada com a platja nudista, i no em venia de gust estar incòmode, però vam pensar que almenys estaria bé aproparnos-hi ja que estàvem.

image

Va ser un gran encert!!

Cala Macarelleta és una petita Cala d'uns 40 metres, de sorra fina i blanca i aigua turquesa. Encaixada entre penya-segats i amb no gaire gent.

I sobre el fet que sigui nudista.... jo crec que de les quaranta o cinquanta persones que hi havíem, només mitja dotzena practicaven nudisme.

Va ser el millor bany a la platja de la meva vida!

El Sol, la calma... potser el ventet que aixecava la sorra empipava una mica... però també ajudava a pair millor el Sol. L'aigua fresqueta però tolerable... oh!

image

Després de fer el bany de rigor a Cala Macarelleta i estirar-nos una estona a la sorra, vam recollir i vam desfer el camí pel penya-segat fins a Cala Macarella.

En arribar, i enlluernats pel que acabàvem de veure, Cala Macarella ens va semblar més gran i lletjota, menys acollidora i amb algues, així que ja no hi vam fer el bany.
Això sí, a tocar hi teniu un restaurant pel que us pugui fer falta.

image

Vam tornar al cotxe i vam anar a dinar a l'apartament. Però això, ja us ho vam explicar a l'entrada de les rutes.

Així que aquestes han estat les platges menorquines que hem vist i gaudit.

Esperem que aquesta informació us pugui fer servei, o si més no, que mentre la llegiu gaudiu tant com ho vam fer nosaltres en aquest viatge!

dimecres, 4 de juliol de 2012

El Quadern a Menorca: Maó i Ciutadella

Les dues localitats més importants i per tant més conegudes de Menorca i que no podien faltar en aquest viatge són: Maó, seu administrativa i capital de l’illa, i Ciutadella, seu eclesiàstica i ciutat més poblada de Menorca. Degut a que van ser dos dels llocs on vam estar més estona per visitar, hem volgut fer una entrada per donar-vos una mica d’informació d’elles per si voleu anar-hi algun cop.

Maó (28.942 habitants, segons INE 2011) és la seu administrativa i la capital de Menorca, seu del Consell Insular de Menorca, figura administrativa local que a l'illa exerceix com a govern insular. La seu de la diòcesi menorquina o capital eclesiàstica és a Ciutadella, la ciutat més poblada de l'illa (29.315 habitants, segons INE 2011) i on s'hi troba la Catedral de Menorca.

Nosaltres vam anar a parar a Maó el primer dia de viatge, concretament als voltants del migdia, després d’haver vista la costa sud-est de l’illla i la Fortalesa de la Mola. Estàvem cansats després d’haver caminat més de dues hores per la fortalesa en desús, així que volíem arribar a Maó per menjar una mica. La veritat és que vam tenir molta sort, vam acabar en un bar del centre on ens van oferir un menú amb gran quantitat per 8 euros.

image

Curiosament tots dos havíem estat a Maó a finals del 2011, així que com us podeu imaginar ens vam situar pels carrers molt fàcilment. Bé s’ha de dir que l’Ana va estar-hi més aviat amb el cotxe, pel que la funció de guia va caure una mica més en la meva persona. Vam visitar el centre, vam comprar postres típics del lloc per la nit: una espècie de pasta farcida de sobrassada amb forma de panet allargat, i una mitja lluna de pa de pessic amb sucre i rovell d'ou, d'aspecte ataronjat i que recorda a un flamet. Vam poder realitzar bones panoràmiques de la badia de Maó, molt més espectacular que la de Ciutadella.

Maó és una ciutat que s'ubica sobre un Port Natural que durant segles ha estat seu de desembarcaments històrics, com el d'Alfons III d'Aragó. Al Port de Maó existeixen a més Illes com l'Illa del Rei, en honor a Alfons III, l'illa de Pinto i l'illa de Lazareto. En aquestes illes es realitzen activitats de forma esporàdica.
La història de Maó és la història de Menorca, és la història de civilitzacions que han deixat la seva empremta en aquestes terres, romans, fenicis, grecs, àrabs, cartaginesos, tots ells van deixar la seva empremta, i els més destacats els cartaginesos, els qui van fundar el port.
El capítol més trist de la història de Maó i de l'Illa va tenir lloc el 1535 amb el saqueig de la ciutat per part del pirata Barba-rossa.
A dia d'avui, Maó viu del seu port i del turisme. Les seves festes patronals se celebren al setembre, al voltant del dia 8 de setembre, festivitat de la seva patrona, la Mare de Déu de Gràcia.
La ciutat de Maó en l'últim segle ha viscut del seu port, en ell els vaixells feien les seves escales, sobretot els que transitaven entre el nord d'Àfrica i el sud de França i viceversa, això propiciava activitat portuària, fàbriques i magatzems a la zona portuària, la zona logística que generava llocs de treball i riquesa, així com mestissatge per la creixent immigració que afavoria aquest trànsit marítim.
Això fa que Maó creixi, i que es vagi ampliant tant el Port com la ciutat al voltant d'aquest Port, però d'una forma sostenible. En els últims 40 anys, amb l'explosió del turisme, Maó ha sabut créixer de forma controlada, viure del seu Port i del seu turisme i mantenir el seu patrimoni, el seu espai. Maó és un municipi que té gairebé el 50% del seu sòl protegit, evitant així una pressió urbanística desmesurada. 

Després de varies hores vam decidir agafar el cotxe i anar seguint la nostra ruta, però això ja us ho vam explicar en l’entrada on us vam fer el resum de l’escapada.

image

En canvi a Ciutadella vam anar a parar el darrer dia del viatge, el dilluns al matí. Jo no havia estat mai, però l’Ana sí, per tant en aquest cas la guia va ser ella. La badia, es a dir el Port Antic, és molt més petit que el de Maó, però te l’encant d’haver estat en segles passats la ciutat més important de Menorca.

De Ciutadella podem destacar que va ser l'antiga capital de Menorca, en concret fins a la invasió anglesa de 1714. A aquesta ciutat, en segles anteriors, la hi va denominar de moltes formes, com Jamma, Iamo, Iamona o medina Minurka, però amb la Conquesta d'Alfons III el seu actual nomenclatura va vèncer a la resta.
En l'actualitat, Ciutadella és una ciutat que viu de cara al mar i al seu port, abrigat de la tramuntana. És la ciutat a la que vostè ha de dirigir-se per agafar el vaixell rumb a Mallorca.
D'altra banda, no podem oblidar que Ciutadella és una ciutat turística, el patrimoni principal són les seves platges, les seves cales, els seus espais naturals i els seus espais urbanitzats.

image

La història es pot veure en la seva catedral, en els carrers antics, i en les fortificacions que encara es conserven a Ciutadella, un encant de ciutat. Cal dir que també vam estar a Ciutadella el dissabte a la nit, ja que vam voler sopar-hi allí. L’apartament estava a tan sols 2 km del centre històric de la vila.

image

Menorca tothom vol anar-hi per les seves platges, potser pels seus fars també ;), però no deixeu de visitar aquestes dues localitats, valen molt la pena.

dimarts, 3 de juliol de 2012

El Quadern a Menorca: Ruta de Fars

Durant el viatge per Menorca anava fent fotografies i les anava penjant a la meva compte d’instagram, quan de sobte vaig rebre un comentari en una de les fotos que havia pujat, un usuari que em preguntava si feia ruta de fars? Sense pretendre-ho en un inici i sense adonar-nos compte, l’Ana i jo ens trobaven realitzant un petit recorregut pels fars més importants de la costa menorquina.

El primer, dins d’aquesta peculiar ruta i que vam visitar el divendres a la tarda, va ser el Far de l’Illa de l’Aire (segle XIX), un illot situat davant la costa sud-est de Menorca. Bé visitar-ho el que es diu visitar-ho no ho vam fer, sinó que el vam poder visualitzar i fotografiar a distància. L’Illa de l’Aire és un illot deshabitat de 34 hectàrees i poc més de 3300 metres de perímetre, i que es pot visualitzar sense problemes des de Punta Prima, municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que hi ha l’illot són un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge, a més d'un camí i un petit moll, no em direu que no molaria anar-hi!

image

Dades tècniques
Latitud N: 39º 47,963′;
Longitud E: 004º 17,589′
Abast nominal: 18 mn.
Altura sobre nivell del mar: 53 m.
Aparença lluminosa: Llampades aïllades cada 5 segons.
Aparença diürna: Torre a bandes blanques i negres amb casa blanca, 38 metres.

Dissabte vam veure dos fars més. El primer d’ell va ser el Far del Cap de Cavalleria, i potser sota el meu punt de vista és el que està situat en un entorn més envejable dins d’aquesta ruta de fars. El Cap de Cavalleria es troba a la costa nord de Menorca, a Santa Teresa, Es Mercadal, i és un dels fars més antics de l’Illa (segle XIX). El far està envoltat per cases blanques i al seu voltant hi ha la pedrera d'on es van extreure els blocs per poder construir els edificis del voltant. Des del far del Cap de Cavalleria es pot observar un gran paisatge, fins i tot es poden arribar a veure els turons del municipi d'Es Mercadal. Una altre aspecte a destacar de la zona, són els enormes penya-segats, que fan que el paissatge que es pot veure des d’allà sigui magnific. Si això li sumem, que en aquest Cap es troben cabres menjant de la vegetació autòctona, fan que la visita valgui molt la pena.

image

Dades tècniques
Latitud N: 40º 5,337′;
Longitud E: 004º 5,534′
Abast nominal: 22 mn.
Altura sobre nivell del mar: 94 m.
Aparença lluminosa: Grup de 2 llampades cada 10 segons.
Aparença diürna: Torre i casa blanques, 15 metres.

image

La veritat és que l'entorn, l'indret, la vegetació, la fauna... són espectaculars!

Si no patiu de vertigen, apropeu-vos als penya-segats i treieu-hi el cap. L'Ana va seure-hi a tocar mentre prenia algunes imatges i algun video. L'emoció, la llibertat i el gaudir de les vistes i les sensacions pintades de blanc i blau, no tenen preu!

image

El Segon far que vam visitar dissabte és el Far de Favàritx (principis segle XX). Aquest far es troba en una zona totalment diferent de l’anterior, aquí la vegetació es quasi inexistent. Us venen a la ment aquella tipica imatge d’un cotxe en una costa desertica i un far, i dient aquest cotxe arriba a la fi del món, doncs per mi que ho han fet allí! El far de Favàritx està situat a la costa nord-est de l’illa, al Cap de Favàritx, al Parc Natural de s’Albufera des Grau, terme de Maó. Aquest cap solitari, assotat pels temporals de tramuntana, és un dels llocs geològicament més antics de l'illa. Entre les pissarres es poden trobar fòssils dels primers éssers que van habitar l'indret: crustacis i animalets marins de fa uns quants milers d'anys. També val molt la pena la seva visita, feu-nos cas.

image

Dades tècniques
Latitud N: 39º 59,828′;
Longitud E: 004º 16,009′
Abast nominal: 16 mn.
Altura sobre nivell del mar: 47 m.
Aparença lluminosa: Grup de 2 +1 llampades cada 15 segons.
Aparença diürna: Torre blanca amb banda helicoïdal negra, 28 metres.

El darrer far que vam visitar, ja era diumenge al matí, va ser el Far de Punta Nati (principis segle XX). El far de Punta Nati és un far situat a la costa nord-oest de l'illa de Menorca, al municipi de Ciutadella. El far es troba en una zona molt àrida, i el camí per accedir-hi és molt extret, així que vigileu amb els cotxes que us puguin venir de cara. La zona està totalment despoblada, que juntament amb el que us dèiem de l'hostilitat del terreny fan que el conjunt sigui molt peculiar. Potser la seva construcció no és tan impressionant com les que vam veure dissabte, però si voleu fer una ruta de fars menorquins no us podeu oblidar d’aquesta edificació.

image

Dades tècniques
Latitud N: 40º 3,015′;
Longitud E: 003º 49,418′
Abast nominal: 16 mn.
Altura sobre nivell del mar: 42 m.
Aparença lluminosa: Grup de 3 + 1 llampades cada 20 segons.
Aparença diürna: Torre de maçoneria i cases, 19 metres. 

image

Com veieu, van ser un total de quatre fars els que vam veure en aquest viatge, qui sap, potser algun dia tornem i acabem de veure la resta de fars de Menorca.

dilluns, 2 de juliol de 2012

El Quadern a Menorca: Les nostres rutes

Com que no som gaire de deixar les coses fins a l’últim dia, i per tal d’aprofitar els quatre dies a l’illa, vam fer un breu plantejament d’allò que ens vindria de gust veure.

Ho vam fer de tal manera que vam “dividir” l’illa en quatre rutes, que per si us poden resultar útil o d’interès, ho compartim amb vosaltres.

PRIMER DIA – Costa Est de l’illa:
Havent aterrat a l’aeroport, i amb les claus del cotxe a les nostres mans, ens vam dirigir al nostre primer destí. Havíem pensat visitar el Castell de Sant Feilp i el Fort de Malborough, però no va poder ser. El primer només permet visites els dijous i diumenges (en tractar-se de divendres, només vam poder arribar fins a la reixa del recinte), i el segon es troba en obres de millora, així que tampoc el vam poder visitar.
Tot i així vam gaudir de les vistes i d’un passeig.

image

D’aquí vam anar en direcció Es Castell, on vam baixar del cotxe per veure com un creuer entrava per la badia de Maó. Es Castell es troba a l’inici de la badia, un impressionant entrant de cinc quilòmetres de llargària, cosa que el situa com el segon més gran d’Europa.

image

image

Vam recórrer tota la badia fins al seu extrem oposat, on vam anar a visitar la Fortalesa de la Mola, una construcció del segle XIX que pretenia protegir i evitar possibles invasions. Menorca és una illa que havia passat de mans franceses a angleses en segles anteriors. S’ha de dir que la Fortalesa mai va arribar a ser atacada ni emprada per l’ús per la que va ser construïda en aquesta localització estratègica, segurament va resultar persuasiva davant possibles atacs enemics.

image

Actualment, la Fortalesa, que es troba en desús, es pot visitar o bé caminant, llogant bicicletes elèctriques, o fins i tot un cotxet elèctric. La veritat és que no tenim gaire clar com es poden salvar les barreres arquitectòniques construïdes, amb aquests dos últims mitjans de locomoció. Pel que recomanem la seva visita a peu, tal i com la vam fer nosaltres, ja que podreu seguir la ruta establerta a través de passatges subterranis. Tenim constància que es poden realitzar visites guiades a les 10 del matí però avisant prèviament.

El vent ens va empipar una mica a l’hora de fer tot el recorregut, donat que com hem dit, es troba en una localització estratègica i a tocar de mar obert. Nosaltres vam realitzar el recorregut complert, fins arribar al canó, en dues hores i mitja.
A més de l’entrada, que costa 7€, podreu llogar audioguies per 3€ que us narraran diferents punts de la Fortalesa. He de dir que per entendre totalment les explicacions, aniria bé estar familiaritzat amb el vocabulari militar, si no us voleu perdre en cap detall.

image

Com que ja començàvem a tenir gana, vam voler anar cap a l’últim lloc planificat del matí: Maó, on vam dinar i visitar la ciutat, però això ja us ho explicarem amb més deteniment.

Havent dinat i passejat vam adreçar-nos a la costa sud-est (Sant Lluís): Punta Prima i Binibèquer.

A Punta Prima ens vam apropar a veure la torre de Son Ganxo, una de les nombroses edificacions que es poden trobar repartides per tota l’illa de Menorca.
Des d’aquí es pot veure l’Illa de l’Aire, un illot deshabitat que serveix de refugi a nombroses espècies com la sargantana endèmica, presidit pel Far. (Si el voleu veure, no us perdeu la següent entrada)

image

Una de les localitats més pintoresques de Sant Lluís és Binibèquer Vell. Un petit poble turístic pintat de blanc, amb carrers estrets i cases amuntegades on fer una breu visita i prendre quelcom.

image

Ja era hora de descansar, així que vam creuar l’illa per recollir les claus del nostre apartament i acomodar-nos a la que seria la nostra “casa” durant tres nits.

SEGON DIA – Costa Nord-Est:
Des de l’apartament vam conduir fins al centre de l’illa, on es troba el Monte Toro, el cim més alt de Menorca amb 359 metres d’altitud, al qual s’hi accedeix des d’una carretera al costat d’Es Mercadal.
Aquesta muntanya està coronada pel Santuari de la Verge del Toro, patrona de l’illa.
Des d’allí es pot admirar gran par de l’illa, i en especial el Cap de Cavalleria i la costa Nord-Est de l’illa on teníem pensat dirigir-nos després.
La veritat és que les vistes valen molt la pena. La carretera per accedir-hi està en bon estat i el un moment t’hi trobes a dalt.

image

image

Al Cap de Cavalleria s’hi accedeix per una carretera sinuosa des d’Es Mercadal. No té pèrdua i està ben senyalitzat. Al Far no hi podreu entrar, però si podreu gaudir de tot el que l’envolta. Abans d’arribar, per la carretera, haureu de passar una tanca, no us oblideu de tancar-la!!

image
La veritat és que és de les coses que més ens van agradar i sorprendre de l’illa. Les vistes i la sensació  tot traient el cap pel penya-segat són impressionants, però això us ho explicarem en una ruta específica que veureu en els propers dies.

Tot seguit ens vam dirigir cap a Son Saura, una urbanització situada en una zona força boscosa, precedida per l’Arenal de Son Saura, una gran platja de sorra fina i dunes fixades per pinedes.
A l’Arenal s’hi pot arribar amb cotxe, hi ha un aparcament a tocar. Aquest va ser el nostre primer contacte amb la sorra de les platges menorquines.

image

Vam posar rumb a Na Macaret, un petit poble pesquer molt autèntic, situat just davant de les illes d’Addaia. Aquí vam fer el nostre primer bany.
La cala, petita, no arriba als 50 metres, i envoltada de casetes de pescadors, donava una tranquil•litat que a moltes de les platges conegudes no haguéssim trobat.
Com que era principi de temporada, l’aigua estava una mica freda, però amb ganes i valentia fam fer el nostre primer “chapuzón”.

image

Per tenir una perspectiva diferent, ens vam apropar a Addaia, un petit poble amb port esportiu, des del qual es veu Na Macaret i es té una nova perspectiva de les illes que reben el mateix nom.

image

image

Després de fer un àpat pel camí, el nostre últim punt del dia era el Cap de Favàritx. Situat a la zona nord del parc de s’Albufera des Grau. No us el detallem massa perquè igual que el cap de Cavalleria, es detallarà en una altre entrada.

Era hora de tornar cap a casa, fer un bany per gaudir la càlida piscina i descansar...
Per viure una mica, també, l’ambient nocturn de l’illa vam voler anar a sopar a Ciutadella, tot i que ja teníem pensat anar-hi l’últim dia.

image

TERCER DIA – Costa Oest:
Vam començar la ruta cap al nord de Ciutadella, a Punta Nati. Allí s’hi troba un altre far, amb el mateix nom. Una barreja dels dos anteriors, sobre el que podreu llegir més d’aquí un parell de dies.

image

Volíem apropar-nos a la Torre d’en Quart, donat que a una de les guies que ens va servir d’inspiració, vam veure que era una torre de defensa Medieval.
Quan estàvem allà, ja veient la manca de senyalització, ens van fer saber que era una propietat privada i que en concret s’empra com a petita botiga per vendre productes de la zona. Així que si penseu algun dia d’anar-la a veure, ho sapigueu.

La resta del dia la vam dedicar, principalment, a visitar les cales de la costa sud de l’illa, com Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Macarella i Macarelleta.
Com que les platges donaran de si, us ho detallarem amb calma a una entrada específica.

A la tarda havíem pensat apropar-nos a la Cova d’en Xoroi, potser n’heu sentit a parlar. La veritat és que ja estàvem cansats i no ens venia gaire de gust creuar mitja illa per fer una copa a preu d’or, així que ens vam quedar gaudint de la calma de l’apartament, la piscina i la brisa, per acabar apropant-nos a la nit a Cala Blanes, just a tocar del complex on ens trobàvem.

image

QUART DIA – Ciutadella i Alaior.
Per qüestions logístiques, havíem decidit deixar Ciutadella per l’últim dia.
Així que un cop ja vam recollir-ho tot de l’apartament, ens vam dirigir cap al centre de la vila. No volem entrar en gaires detalls, ja que de la mateixa manera que Maó, us la volem explicar amb més calma.

image

De tornada cap a l’aeroport, vam parar a Alaior, on vam menjar una mica.
S’ha de dir que potser per l’hora, potser per la calor, no hi havia ni una ànima pel carrer, així que després de veure l’església per fora i parar a fer un cafè, vam decidir posar punt i final el nostre viatge a l’illa abans de volar, una hora més tard, cap a Barcelona.