divendres, 23 de març de 2012

Berga i el Santuari de Queralt

Després de passar el dia a Cardona (visita que us vam explicar en l’anterior entrada), ens vam disposar a anar una mica més al nord, a la capital del Berguedà, Berga. Tot i que a Cardona els temps ens va respectar, no podem dir el mateix a Berga, el poble ens va rebre amb fred, i una neu que va enfarinar els carrers de la vila.

image

Vam realitzar un passeig pel centre de la vila amb la companyia del paraigües, després de registrar-nos a l’hotel. Degut al temps no vam poder gaudir massa de la tarda-nit, així que vam aprofitar per anar a dormir aviat i així esperar un millor temps pel diumenge. Així va ser, el dia va amaneixer amb sol, tot i que els vidres del cotxe es trobaven glaçats pel fred de la nit. Després de mirar opcions, vam optar per pujar al Santuari de Queralt, un dels llocs més destacables del municipi de Berga.

image

El Santuari es troba situat a 6 km del centre urbà, dalt d’un cim, així que el més pràctic es adreçar-se amb cotxe fins allí. Però la sorpresa ens la vam trobar a mig camí, ja que a partir d’allí la carretera estava completament gelada i ens va ser impossible seguir amb el vehicle. Vam aparcar el cotxe a un pàrquing, i vam fer la resta del camí a peu, muntanya amunt entre els arbres. El paisatge era magnífic, sol al cel, neu sobre el camí i salutacions a la gent que com nosaltres havíem optat per un passeig matiner pel turó. La passejada és va fer còmode, tot i la pendent, així que en poc més de mitja hora vam fer els 3 km que separaven l’aparcament del Santuari.

image

El Santuari de Queralt està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hospederia del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV. El primitiu santuari fou construït el 1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta i estigué a càrrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Sant Pere de Madrona o d'un capellà custodi. L'església actual d'estil barroc es va inaugurar el 21 d'octubre del 1741. La construcció havia començat el dia de Sant Marc de l'any 1725. L'obra va ser dirigida per Francesc Morató i per Josep Julià, sobre uns plànols de Josep Arnau de Barcelona. El retaule major era obra de Josep Sunyer.

image

Vam començar a observar que el temps començava a canviar un altre cop, així que vam fer la tornada a peu abans de que ens pogués sorprende una nova pluja o nevada. Vam dinar a mig camí i ens vam adreçar a Caldes de Montbui, on vam fer la darrera parada d’aquest cap de setmana. Després de veure el nucli antic, les termes romanes, i la Font del Lleó, d’on l’aigua brolla a 74ºC, ens vam disposar a fer la tornada cap a casa, tot esperant una nova escapada.

image