dimarts, 13 de març del 2012

Sant Magí de la Brufaganya...

…o com viure un matí amb sorpresa personalitzada.
Fa uns dies us explicava un dels sopar que vam gaudir amb vale, i us vaig deixar entreoberta una petita porta.
Doncs bé, avui us explico l’altre part del dia.
Potser és difícil d’entendre, però tal i com ens vam conèixer, per al Francesc i per a mi, Sant Magí de la Brufaganya era un nom especial.
Tot va començar quan ell ho va escriure a una xarxa social, i jo, desconeixedora de molts petits indret d’arreu, en concret de la província de Tarragona, li vaig dir que no s’inventés noms de llocs.
Bé, doncs el Francesc m’hi va voler portar, i com veieu, Sant Magí de la Brufaganya existeix, i per a nosaltres ha esdevingut un punt de referència per a moltes coses i a diferents nivells.
El dia va començar amb un regal, un ram de tulipes blanques. Amb el cotxe, i després de 45 minuts de trajecte desconegut, vam arribar a lloc.
Sant Magí de la Brufaganya és un santuari que pertany al municipi de Pontils. Es troba situat al mig d’una vall formada per les serres del Pany i de la Brufaganya.
Diuen que allí Sant Magí, patró de Tarragona, va fer penitència.
Al 1063, els dominicans de Santa Caterina de Barcelona hi van fundar un convent de cinc membres que hi fomentaven la devoció i el culte.
Van ser ells els que, al fons de la vall, van contruir la Capella de les Fonts. La tradició diu que Sant Magí la va fer brollar per calmar la set dels seus perseguidors.
image
Al 1073 es va fer construir l’actual església i el santuari. És una construcció d’estil barroc-neoclàssic i amb un campanar a cada costat de la façana.
Actualment és un lloc de trobada popular, donat que, cada 19 d’agost, festivitat de Sant Magí, l’aigua té un paper important. Des de les fonts de la Brufaganya es porten bótes d’aigua a la ciutat, en carros. Un seguici els rep a la Plaça de la Font, on es beneeix l’aigua i es porta a l’Arc de Sant Llorenç, on els tarragonins la poden veure o comprar.
image
Potser aquest estiu us n’expliquem més coses. Però a mi ja se’m fa feixuc només de pensar que baixen l’aigua en carros, quan vam estar gairebé uns 45 minuts en cotxe.

Per cert, si hi aneu, sobre tot el final del camí, no té pèrdua, perquè la carretera s'hi acaba allà ;P
image