diumenge, 27 de maig de 2012

Vall de Núria i el Ripollès

Una de les escapades que vam tenir clar que faríem més aviat o més tard era la de pujar a la Vall de Núria, un lloc preciós de la geografia catalana. L’Ana ja havia pujat amb anterioritat, però jo no havia estat mai, així que vaig poder gaudir d’una bona guia que em mostres els racons de l’indret.

image

Qui hagi estat a la Vall de Núria ja sap que no hi ha molta cosa que visitar, amb tres o quatre horetes ho tens tot vist.

Una edificació on podem trobar restaurant, habitacions i un santuari al ben mig de la vall; un llac mig glaçat (a l'hivern i bona part de primavera) que cobreix bona part de la superfície total; i una antiga ermita dedicada a Sant Gil; són els llocs principals que podem trobar a la Vall de Núria.

image

Curiositat i pregunta, algú sap la història de la campana i l’olla del santuari de Núria?, doncs l’Ana si se la sabia, no puc dir jo el mateix, vinga va busqueu al Google ;)

Núria té l’encant de que per poder accedir amb ella només es pot fer amb cremallera o be pujant pels camins a peu que recorren les muntanyes, més de 4 hores caminant. El que no arribin els cotxes al no existir una carretera fa que la degradació del lloc no hagi estat molt elevada Nosaltres, digueu-nos poc atlètics si voleu, vam optar per la versió de pujar amb el cremallera, 40 minuts des de Ribes de Freser.

image

Quan vam ser a dalt, vam començar a caminar per la Vall, que si fotografies que si vídeos, un passeig tranquil i molt agradable. El temps ens va respectar tot i trobar-nos restes de la neu de l’hivern, vam pujar a Núria a finals de març. Fins i tot vam agafar el telecabina per pujar a dalt de les pistes d’esquí, d’on es pot veure un paisatge pirinaic preciós.

image

Una vegada gaudit de bona part del dia i de menjar uns entrepans que ens havíem dut a la motxilla a la gespa de la vall, vam començar a baixar un altre cop amb el cremallera fins a Ribes, on vam prendre unes begudes refrescants mentre veiem el poble.

L’escapada a Núria la vam voler lligar a altres llocs de la zona, per poder gaudir del cap de setmana complert, ja que es fan quilòmetres s’aprofita no?. La nit la vam fer a la capital del Ripollès, comarca a la que pertany la Vall de Núria. Havíem agafat una nit a un hostal al centre de Ripoll i després de passejar pels camins de la vila, vam acabar menjant una pizza al propi restaurant de l’hostal.

image

L’encant de Ripoll se’ns dubte és el seu Monestir situat al centre del poble. Nosaltres ja l’havíem visitat amb anterioritat per tant no vam accedir al mateix, però si vosaltres no heu estat mai en ell, us recomano que hi entreu, i si pot ser amb l’ajuda d’una visita guiada millor, ja que us explicaran la història d’aquest lloc amb més de 10 segles d’antiguitat.

Després de fer nit a Ripoll, estàvem disposats a gaudir del diumenge, més concretament era el diumenge de rams, cosa que ens va anar bé a la següent parada del viatge, Sant Joan de les Abadesses.

image

Sant Joan de les Abadesses, al igual que a Ripoll, un dels seus encants és el Monestir, i al ser diumenge de rams estava obert al públic, ja que utilitzen el claustre per beneir les palmes. Vam aprofitar i vam entrar. Potser per fer fotos no era el millor moment a l’estar el lloc ple de gent, però ja que hi érem vam intentar aprofitar l’estància. Un passeig per Sant Joan de les Abadesses, un nucli típic, amb carrers estrets, un pont vell i restes de muralles completen l’atractiu d’aquesta vila.

Una vegada vista la localitat ens vam dirigir una mica cap a l’est, a Camprodon. Jo no havia estat mai i he de dir que em va sorprendre tant de moviment al poble tot i tractar-se de diumenge, Camprodon ja ho té això segons l’Ana, poble mercantil que aprofita les visites dels turistes per fer negoci els diumenges Un passeig per sobre el pont de pedra, i la compra de dues caixes de les galetes típiques del lloc, les Birba, van fer que el matí s’esgotés.

image

Era hora de dinar, i per fer-ho vam optar per anar a Olot, la Garrotxa. Vam menjar unes tapes acompanyat de la patata típica del lloc, i amb l’estomac ple vam decidir tornar casa, després d’un cap de setmana ben intens.

Us preguntareu, ja que vau estar a Olot perquè no la vau visitar? Doncs molt fàcil, una de les escapades que teníem en ment també al igual que Núria des d’un bon inici es visitar la zona volcànica de la Garrotxa i la Fageda d’en Jordà, així que aquesta visita la deixarem per un altre moment.

Spoiler: La visita a la Garrotxa ja té data amics ;)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada