El Quadern al Sud de França

Avui us volem explicar un dels darrers viatges que hem realitzat, en aquest cas al Sud de França.
La nostra escapada de quatre dies va tenir lloc per diferents municipis, des de Cotlliure fins Montlluís, passant per Carcassona, Narbona, Perpinyà, Vilafranca de Conflent, ..., així com els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i el Priorat de Serrabona.
Us adjuntem el mapa del viatge perquè podeu fer-vos una idea del nostre recorregut.

El primer dia, de ruta fins a Carcassona

A la web d’ofertes Letsbonus vam trobar dues nits a un hotel de Llívia per poc més de 50€ la parella, així que no ens ho vam pensar perquè teníem ganes de visitar el Sud de França, i aquesta localitat podia ser un bon lloc per fer de camp base.
La oferta, com hem dit, incloïa dues nits amb esmorzar a l’hotel Esquirol, un petit hotel situat a la carretera principal de Llívia.
Vam voler aprofitar uns dies d’estiu i vam ampliar l’escapada amb un altre hotel, en aquest cas reservat a través de la web de booking.com.
Com que també teníem ganes de visitar Carcassona, vam buscar hotels pròxims a aquesta localitat per poder-hi fer nit, perquè la distància entre aquesta localitat i Llívia és de més de dues hores en cotxe.
En aquest cas vam reservar una nit a l’hotel Campanile, situat a un polígon a les afores del centre de la ciutat, però a només uns minuts en cotxe de la Vila Medieval. És un hotel d’estil Ibis o similar, però decorat amb molt bon gust i elegància, i cuidant tots els detalls per a que et sentis ben agust. Aquesta reserva ens va sortir per 60€, la meitat del preu de l’hotel si l’agafeu allà.
Una vegada vam decidir on dormir i quins dies, vam traçar l’itinerari. El primer dia vam matinar i anar fent camí cap al nord borejant la costa, per així visitar Portbou, Cotlliure, Perpinyà, Narbona i acabar el dia a Carcassona, que era el lloc que volíem visitar el segon dia amb calma.
A Portbou vam arribar a l’hora d’esmorzar, vam deixar el cotxe al port i ens vam dirigir cap al centre on vam fer un cafè.
És una petita localitat costanera, d’on destaca l’estació de trens i l’església, però la veritat és que no ens va cridar massa l’atenció i ni tan sols ens hi vam apropar.

El que sí que vam poder veure va ser les conseqüències de l’incendi de l’estiu passat a l’Empordà.
Pujant cap al Nord per la costa vam arribar fins a Cotllilure, on vam visitar amb calma la localitat. Tot i que ens va costar trobar aparcament, just abans de desistir vam trobar un lloc i ens hi vam quedar.

Vam enxampar un dia de boira que donava al paisatge un to fantasmagòric.

Tot i això vam fer un passeig per la platja, l’església que es troba al costat i bona part del centre de la vila, per acabar visitant el cementiri on es troba la tomba de l’escriptor Machado.

Era hora de dinar, així que vam decidir fer-ho a Perpinyà. Vam poder visitar el centre i fer un passeig pel costat del riu Tet, i visitar-hi la Catedral. No volíem estar gaire estona donat que volíem passar la nit a Carcassona i encara volíem passar per Narbona.

A Narbona preteníem passar no més d’una hora, així que un cop aparcat el cotxe, vam anar caminant cap al centre de la ciutat, i tot just arribar a la plaça de l’Ajuntament vam veure un trenet turístic que estava apunt de fer la seva última sortida, així que no ens ho vam pensar. Els trenets són una bona manera de visitar els llocs si no hi disposes de gaire estona.
El que ens va sorprendre d’aquest indret és la seva Catedral inacabada, on només hi trobareu les parets, les columnes principals i el cor.

D’aquest trenet, heu de saber que fa una ruta bastant àmplia, d’aproximadament una hora de durada. Té un preu de 6€ per persona, però tot i estar disponible en diversos idiomes, pels altaveus només sentireu francès, si voleu algun altre idioma (castellà, anglès o alemany) ho heu de dir al conductor, que us facilitarà un tríptic que haureu d’anar llegint a mesura que avança el recorregut, i que li haureu de tornar en acabar la visita.
 Tot i que a Narbona vam passar més temps del que havíem previst, vam posar rumb a Carcassona, i vam anar directes a l’hotel Campanile.

Segon dia, Carcassona

Una vegada ens vam instal·lar a l’Hotel Campanile, i tot i que teníem previst passar tot el segon dia del nostre viatge a Carcassona, ens vam voler adreçar a la ciutat medieval per veure-la amb una altre llum, i així acabar d’aprofitar els darrers minuts del dia.
Després d’haver fet nit a l’Hotel Campanile ens vam dirigir a la Cité de Carcassona.

La Cité és la forma com es coneguda la fortificació medieval, un conjunt de muralles i torres que s’alça sobre un turó de la ciutat. En l’interior tot està enfocat al turisme, les cases veïnals actualment son botigues de restauració o de souvenirs.
Un dels passejos més macos que es poden fer en aquest lloc, es dóna la volta pel mig de les dues muralles, un recorregut que a bon ritme es pot fer en menys de mitja hora. Vigileu amb les fortes temperatures de l’estiu, ja que podeu suar molt, com ens va passar a nosaltres.

El més destacat de la fortificació interior es la seva església, antiga catedral de Carcassona i el castell comtal. Tot i que la visita a la Cíté és gratuïta, si voleu entrar al castell haureu de fer una llarga cua i abonar els 8 euros que val l’entrada.
El Castell es troba dins una petita muralla i per accedir-hi s’ha de travessar un petit pont que creua el fossat del castell. El recorregut per l’interior del castell dura prop d’una hora i a part de visitar bona part de les estàncies, es pot recorre una bona part de la muralla que envolta la Cité.

La Catedral es pot accedir de forma gratuïta, i el que més destaca són els rosetons. Diem que és l’antiga Catedral de Carcassona, perquè l’actual es troba al benmig de la ciutat nova a la part baixa de la ciutat.

Tot el conjunt medieval es troba en bones condicions, segurament degut a les nombroses restauracions que ha patit durant els darrers anys. Si no heu visitat mai Carcassona us ho recomanem ja que es una de les parts més boniques que vam veure durant aquesta petita escapada a França.
Després de visitar la fortalesa de Carcassona durant tot el dia, ens vam dirigir cap al sud, cap a la Vila de Llívia, a l’Hotel Esquirol, lloc on teníem reservades dues nits.
L’Hotel Esquirol és un petit hotel situat a la carretera principal que creua la ciutat. No és un hotel que recomanaríem, tot i que l’esmorzar i la zona de jacuzzi no està del tot malament. Comentem això perquè ens va tocar una habitació a l’últim pis amb sostre inclinat que feia l’habitació més petita. A més la sortida de fums de la cuina es troba just al davant de la finestra, així que ho passes calor o si obres la finestra pots anar menjant durant l’estada degut a la forta olor que puja de la cuina. Potser si us toca una de les habitacions dels pisos inferiors i que dóna a la carretera (amb balcó) la vostra estància serà mes agradable.
Com estàvem cansats i no volíem moure’ns massa del lloc on estàvem, vam fer un plat combinat a un bar de la mateixa carretera.

El tercer dia, viatjant amb el Tren Groc

Després de llevar-nos a Llívia i d’esmorzar molt bé, tot s’ha de dir, vam tornar cap a terres franceses. El pla del dia era clar, anar fins a Montlluís, agafar el Tren Groc (Le Train Jaune) i desplaçar-nos fins a Vilafranca de Conflent, per després tornar i visitar una mica la Cerdanya Francesa.
El tren sortia a les 9:30 del matí, però ens van recomanar que estiguéssim allí al menys tres quarts d’hora abans per si les places s’exhaurien. No vam tenir problemes per les places, i després de comprar dos bitllets d’anada i tornada a Vilafranca (20 euros per persona) ens vam pujar al tren per recórrer els pocs més de 40 quilometres que separen les dues localitats per entre mig dels Pirineus.

Aquest tren està enfocat pel turisme, ja que el trajecte el fa a una velocitat molt lenta per poder gaudir del paisatge, i triga un total de 2 hores, recorregut que en cotxe esta al voltant dels 40 minuts.

L’experiència és molt enriquidora i sens dubte és una de les coses que més il·lusió ens feia al planificar el viatge al sud de França.

Una vegada arribats a Vilafranca de Conflent, vam visitar la ciutat vella situada dins de les muralles. Una fortificació del segle XVII-XVIII que es troba en perfecte estat. Vam realitzar una visita per l’interior i fins i tot ens va donar temps de recórrer bona part de la muralla perimetral.

A primera hora de la tarda vam agafar el tren de tornada cap a Montlluís, lloc que vam aprofitar per menjar un entrepà que portàvem a la motxilla.
Montlluís, al igual que Vilafranca, es un petit poble situat dins d’unes muralles, però no té l’espectacularitat de l’anterior. Un passeig curt pels carrers interiors posaven fi a la visita.

Com encara ens quedava llum de dia, vam voler apropar-nos fins al forn solar d’Odeillo (Font-Romeu). Aquest forn, el més gran d’Europa està situat en mig d’una vall espectacular i només la seva presència ens indica que estem davant una meravella tecnològica.
Una gran quantitat de plaques situades en un petit turó, reflecteixen els raigs solars fins una façana plena de miralls, col·locats de forma còncava, que tornen a reflexa la llum unificant-la en un sol punt, lloc on es troba el forn, obtenint en aquest indret temperatures superiors a 3000ºC.

Vam visitar el museu situat a l’interior de l’edifici, i fins i tot vam poder veure una petita exhibició de com funciona aquest forn solar, gràcies a una petita maqueta que es troba en el recinte del forn.
Ja començava a fer-se una mica tard, així que vam decidir tornar a l’hotel i descansar una mica abans d’anar a sopar.
En aquesta ocasió vam decidir sopar a una localitat veïna de Llívia, Sallagossa, un petit poble on a part d’una església i quatre carrers, poc més podem trobar.

Una pizzeria de l’indret ens va ajudar a omplir l’estomac i recuperar forces abans d’anar a dormir.

El quart dia, ruta de monestirs

Començàvem el quart i darrer dia del nostre petit viatge pel sud de França, i era el que menys teníem planificat. Volíem pujar fins a Carcassona i visitar la ciutat medieval (primer i segon dia), volíem viatjar amb el Tren Groc pels Pirineus (tercer dia), però no teníem massa clar que volíem fer a la tornada. Així que vam agafar el cotxe a Llívia i ens vam disposar a anar un altre cop cap a terres franceses.
Després de rumiar i de posar clar les coses que més o menys volíem visitar, ens vam dirigir cap al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat a pocs quilometres de Prades, capital de la comarca del Conflent. La sorpresa va ser que just arribats, acabaven de tancar-ho per les visites, i que fins a la tarda no tornarien a obrir.
Com no volíem estar parats vam decidir a anar fins a la localitat de Castellnou, petit poble situat entre muntanyes, governat en la seva part alta per un castell d’època medieval.

El que més sorprèn del castell sens dubte són les seves vistes, ja que el es tracta d’una petita fortificació que no destacaria massa per la seva grandària. Tot i això és molt maco de veure i de poder gaudir, com ja hem dit abans, de les seves panoràmiques.
Una vegada visitat Castellnou, vam decidir tornar al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que la seva visió exterior hores abans ens va fer que volguéssim veure’l per dins.
Aquest monestir, començat a construir en el segle XI i que encara està habitat, concretament per tres monjos, es una petita joia de l’arquitectura religiosa que podem trobar en l’actualitat. Tot i que no tot ell es troba en bon estat, si que es pot veure en una maqueta com va ser en la seva època de major esplendor.

En aquest monestir es realitzen visites guiades tant en francès com en català, així que vam aprofitar que en pocs minuts començava una visita (català lògicament, el francès no l’acabem de dominar cap dels dos) per apuntar-nos, i d’aquesta manera ens expliquéssim la seva història. Una noia francesa amb un català just però entenedor, ens va fer la visita amb un humor una mica peculiar, no estarem acostumats a l’humor subtil dels francesos.

Una vegada realitzada la visita, vam posar rumb al Priorat de Serrabona, un altre monestir, en aquesta ocasió molt més humil, situat a dalt d’una muntanya al municipi de Bula d’Amunt.

Aquest priorat, deshabitat en l’actualitat, i datat per primer cop en el segle XI, és construït en estil romànic, destaca per varies particularitats, un claustre rectangular i no pas quadrangular com la majoria dels casos, i per posseir una de les tribunes amb arcs més maques que recordem haver vist. La visita al Priorat de Serrabona també és molt recomanable.

Ja començava a fer-se tard, així que era hora de començar el trajecte de tornada. Abans d’abandonar terres franceses volíem fer una darrera visita i així també refrescar-nos del dia. Per fer aquesta aturada en el camí vam decidir anar a la ciutat de Ceret, capital del Vallespir.

Vam fer un petit passeig per la zona antiga de la ciutat, i ens vam voler aturar en una terrassa per prendre un refresc.

Després d’haver descansat, vam agafar el cotxe i vam tornar cap a casa, esperant algun dia poder tornar a França per acabar de veure coses que ens vam deixar pendents en aquest petit viatge.