És un indret molt conegut, tant per anar a fer un cafè a mig matí i picar alguna cosa, con per anar a sopar, des de les seves flautes, a pintxos i platets de la carta.
La veritat és que no és dels llocs més econòmics de Barcelona, però s’hi pot anar.
Nosaltres vam aprofitar per celebrar la onomàstica d’en Francesc, i anar a picar alguna cosa abans d’entrar al teatre.
Com que tampoc teníem la necessitat de fer un sopar gaire abundant, vam agafar mitja flauta cadascú i un plat per picar. D’entre tota la gran varietat i la bona pinta, vam triar uns ous estrellats amb pernil de Jabugo. Per trobar-li un però, les patates eren molt fines i cruixents, i potser si haguessim de comparar i escollir amb els que havíem menjat al Mussol, ens quedaríem amb aquells (dels quals ja us en vam parlar a l’entrada anterior).
En Francesc es va escollir mitja flauta de llom amb formatge, i jo de botifarró amb carbassó. Molt bones també!
És un lloc molt conegut i que sempre té gent, així que pot ser que no trobeu taula fàcilment.
Si voleu picar alguna cosa pel centre amb estil i qualitat sense que us importi gaire passar-vos uns euros, aneu-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada