La setmana passada vam anar a veure l‘obra “La apoteosis necia”, un espectacle del televisiu Berto Romero. Durant prop de una hora i mitja en Berto, acompanyat del guitarrista Ivan Lagarto, va anar explicant de una forma bastant surrealista la seva vida en format monòleg, enllaçant la història amb cançons que com us podeu imaginar tenen un to còmic, tan en la seva interpretació en el ball, com en la lletra de la cançó. Si tingués personalment jo de qualificar l’espectacle, tot i que en el seu conjunt el definiria com un espectacle bastant caòtic en l’argument, és una obra que si la teniu al costat de casa, és molt recomanable de veure, sempre i quan t’agradi el tipus d’humor que practica el Berto Romero. No et caus al terra amb un riure descontrolat, però si que mantens durant tot l’espectacle un somriure permanent, amb bastants punts àlgids en la interpretació.
Nosaltres vam anar a veure l’obra al teatre de Sant Joan Despí, i degut a que era una única actuació en aquest indret, no va faltar ni el apuntador. Com a curiositat dir que entre el públic estava el personatge, aquest si que és tot un personatge, Risto Mejide amb les seves inseparables ulleres de sol, no se les va treure ni amb el teatre a fosques, que ja em direu que coi déu veure amb elles posades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada