Ja us vam explicar en l’anterior entrada que després de posar-nos les botes amb una mariscada per valor de 20 euros la persona, ens vam dirigir a Montblanc per veure una mica l’ambient de la Setmana medieval que es realitza cada any en aquesta localitat.
Montblanc és una de les viles medievals millor conservades en l’actualitat del nostre territori. Unes muralles i torres que es conserven gairebé intactes després de segles d’haver estat alçades. Això d’intactes és una metàfora, com qualsevol municipi, les rehabilitacions en el patrimoni, i perquè no dir-ho, la poca especulació inmobiliaria de la comarca de la Conca de Barberà, han fet que Montblanc encara guardi el seu encant primitiu quasi verge, allunyat de les grans edificacions i infraestructures de qualsevol altre ciutat més poblada.
Vam arribar sobre les 16:30 a la vila tot pensant que veuríem a Sant Jordi matar el drac en presència de la princesa, doncs no, això segons la llegenda va passar fa un bon grapat d’anys a Montblanc. Ens vam tenir que conformar en veure al Molt Honorable Jordi Pujol presidint la comparsa pels carrers del casc antic.
La intenció de la visita a la fira de Montblanc no era massa ambiciosa, veure les paradetes dels carrers, realitza algunes fotografies i veure una mica l’ambient de la festa. L’Ana també tenia una altre intenció, comprar xocolata artesà. Ella tenia la fermesa de que en trobaria en alguna de les parades del poble, però al final res de res, no vam trobar-ne cap. Tot i que si que vam comprar una bona coca seca que ens va servir d’esmorzar pel dia següent. 4 euros per una coca d’un metre, potser un preu excessiu, però ja se sap que quan posen l’etiqueta d’artesà a les coses, aquestes es revaloritcen una cosa dolenta.
Després de despedir-nos dels pares de l’Ana, ja que ells tornaven cap a Barcelona, nosaltres vam fer dirigir-nos a Tarragona, esperant poder repetir (al menys per la meva part, no sé que en pensaran els altres 3 protagonistes del dia) la mariscada i la visita a una nova fira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada