Avui us volem parlar d’un restaurant atípic, el Dans Le Noir. Ells ho venen com menjar a l’obscuritat i es la realitat, menges en una sala totalment a fosques. Una experiència sensorial a base d’eliminar el sentit de la vista.
Una cambrera, cega per cert, t’acompanya fins a la sala obscura i t’ajuda a assentar-te a la cadira. Una vegada assentat et porten el menú que has decidit, bé et porten el tipus de menú, primer, segon, etc.. ja que en tot moment desconeixes el que menjaràs i aquí tens una de les gràcies de l’àpat, esbrinar el que menjaràs només amb l’ajuda del gust.
Una de les coses curioses del menjar es la complicitat que adquireixes amb els companys desconeguts de taula, gent que no coneixes abans i que l’obscuritat desinhibeix totalment per començar a xerrar sobre el que estàs menjant.
Hem de dir que és bastant car, per no dir que està al llindar de l’excessiu, sobretot si valores el que acabes menjant, però que com a experiència única és molt interessant.
PD: Evidentment per lògica no us podem mostrar imatges del que vam menjar ;)
Una cambrera, cega per cert, t’acompanya fins a la sala obscura i t’ajuda a assentar-te a la cadira. Una vegada assentat et porten el menú que has decidit, bé et porten el tipus de menú, primer, segon, etc.. ja que en tot moment desconeixes el que menjaràs i aquí tens una de les gràcies de l’àpat, esbrinar el que menjaràs només amb l’ajuda del gust.
Una de les coses curioses del menjar es la complicitat que adquireixes amb els companys desconeguts de taula, gent que no coneixes abans i que l’obscuritat desinhibeix totalment per començar a xerrar sobre el que estàs menjant.
Hem de dir que és bastant car, per no dir que està al llindar de l’excessiu, sobretot si valores el que acabes menjant, però que com a experiència única és molt interessant.
PD: Evidentment per lògica no us podem mostrar imatges del que vam menjar ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada