La N-260 o eix pirenaic es una carretera que uneix el Coll de Belitres amb Portbou, 421km de longitud i sempre ben paral·lela als Pirineus.
Degut a que estàvem a La Seu d’Urgell (capital de l’Alt Urgell) vam voler recórrer un dels trams més macos d’aquesta carretera, la que uneix aquesta localitat urgellenca amb un dels pobles més macos de la Cerdanya, Bellver, totes dues poblacions dins de la província de Lleida.
A continuació us volem mostrar tots els pobles que vam visitar en aquesta escapada de juliol, així com una breu descripció de cadascun d’ells.
ARSÈGUEL (ALT URGELL):
Arsèguel ofereix una de les imatges més divulgades de la comarca: el poble amb el Cadí nevat al fons. Justament Arsèguel és una de les més belles portes d'entrada al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Cada any en aquesta localitat es celebra una trobada internacional d’acordionistes, fet que ha portat al poble a ser reconegut com la capital de l’acordió.
La nostra visita al poble va coincidir amb aquest festival, així doncs ens vam trobar amb força curiosos i turistes, grups de família i amics que s’hi van aplegar.
MONTELLÀ I MARTINET (CERDANYA):
El riu Segre i la N-260 limiten el municipi pel nord, la serra de Cadí pel sud. Bona part del terme municipal queda a l'interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Com la carretera a travessa pel benmig del poble, vam decidir aturar-nos per fer una ullada i fer un refresc per amorteir la calor de juliol. Podríem dir que Martinet, el nucli de Montellà no el vam visitar, és un poble una mica esquifit, no té masses coses per visitar tret de les restes del campanar d’una església demolida temps enrere. Es per això que vam decidir ben aviat seguir el nostre trajecte cap a l’est.
BELLVER DE CERDANYA:
El municipi de Bellver de Cerdanya és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca de la Cerdanya i província de Girona.
Podríem dir que Bellver de Cerdanya guarda els seu passat gloriós. Muralles ben conservades i església monumental fan palès el seu passat medieval. Tant a l’Ana, que ja havia estat amb anterioritat, com a mi, ens va encantar el poble, i després de recórrer els seus carrers vam decidir escollir aquest poble com a lloc per menjar alguna cosa. Un menú de 10 euros en un bar del poble que ens va sentar de glòria. Tot acabat l’àpat ens vam dirigir cap a les afores del casc antic, més concretament a l’església romànica de Santa Maria de Talló, una de les estampes més característiques d’aquesta localitat.
BOR (CERDANYA):
Bor és un nucli de població del municipi de Bellver de Cerdanya a la Baixa Cerdanya. Situat a una altitud de 1.100 m.
PEDRA (CERDANYA):
Pedra és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya. Al 2005 tenia 13 habitants. Destaca l'església romànica de Sant Julià de Pedra.
RIU (CERDANYA):
Antigament anomenat Riu de Pedra i Riu de Pendís va ser un municipi independent, fins que el 1973 va ser agregat a Bellver de Cerdanya. El 1997 se'n va segregar juntament amb el poble de Canals.
Tant Bor, Pedra i Riu les vam visitar pujats damunt del cotxe. Són tres petits pobles que en els darrers anys han crescut degut a la proliferació de segones residencies. L’encant d’aquests pobles és la seva ubicació, els Pirineus.
Després de visitar aquests pobles, la part més a l’est de la Cerdanya lleidatana, vam decidir tornar enrere.
PRULLANS (CERDANYA):
El terme municipal de Prullans limita amb Bellver de Cerdanya a l'est.
Prullans és un poble enfilat a la muntanya que disposa, com a gran part d’aquestes contrades, una església que precedeix el nucli antic de la localitat i que és el més destacable del poble, al menys sota el nostre parer.
EL PONT DE BAR (ALT URGELL):
El Pont de Bar és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, que fou anomenat Aristot i Toloriu fins el 1989. La capital del municipi és el Pont de Bar, un poble que fins el 1982 es trobava situat dins el congost del riu Segre però que els aiguats de 1982 van destruir, ara anomenat el Pont de Bar Vell, la nova població es va reconstruir una mica més avall del curs del Segre i a una altura superior.
Desconeixem com era abans de la riuada El Pont de Bar, el que si que podem dir com és ara, i ens sap greu dir-ho però es un poble bastant lleig. Edificis de formigó, suposo que fets ràpidament per repoblar el municipi, desentonen amb la resta de pobles dels Pirineus.
ESTAMARIU (ALT URGELL):
El terme municipal, situat al nord-est de la comarca, s'estén des de la riba dreta del Segre. Està orientat a migdia, amb magnífiques vistes de la serra del Cadí. El bosc l'ocupa en part.
El més destacat d'Estamariu sens dubte són les seves vistes, així com la ubicació del poble. Vas pujant i pujant per una carretera secundària fins que et trobes al cap d’amunt de la muntanya i vas a petar amb un conjunt de cases que formen Estamariu.
Aquest és el darrer poble que vam visitar durant el dia, i després de fer un passeig per aquesta vila vam tornar a la Seu d’Urgell, on vam descansar d’aquest dia que havíem passat a l’Alt Urgell i la Cerdanya lleidatana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada