El Quadern a Menorca

Avui us volem explicar una de les escapades darreres que hem realitzat: L’illa de Menorca.
Us volem explicar vivències, anècdotes, trucs i més coses rellevants que ens fa gracia compartir amb vosaltres, però abans de fer-ho us mostrem un mapa on podeu veure el més significatiu del que vam veure. Una escapada de quatre dies que va donar molt de si.

Engrescar-se en el viatge

Tot va començar pels volts de mitjans de gener, quan a la web de descomptes Groupalia, en Francesc va veure una oferta que no podíem deixar escapar!
La oferta consistia en 3 nits d’allotjament a un apartament al complex Vista Blanes proper a Ciutadella (a dos quilòmetres), piscina i una cala a 200 metres. Tot això per 24€ per persona!!
La veritat és que no ho vam dubtar gaire. No és difícil de calcular, però vamos, que per 16€/nit a un apartament, per molt malament que resultés... era una ganga!

La oferta es podia fer vàlida tot el mes de maig i juny (excepte Sant Joan, en que són les festes). Així que vam estar mirant vols que també ens sortíssim bé de preu (no calia estalviar en l’allotjament i després pagar una fortuna per l’avió!) i que fossin en una bona època.
Com que la compra de l’avió la faríem amb més de quatre mesos d’antelació, la majoria de possibilitats estaven bé de preu, així que al final vam decidir agafar un cap de setmana “llarg”. Sortiríem de l’aeroport de Barcelona un divendres al matí i tornaríem un dilluns a la tarda, per tal d’aprofitar bé els quatre dies de les tres nits d’hotel.
Un cop adquirit el val descompte ens vam posar en contacte amb la central de reserves per fer-los saber la data desitjada.
La veritat és que Groupalia va trigar uns dies en confirmar-nos-ho, però si no recordo malament no va arribar a la setmana, per la qual cosa l’avió no havia pujat gaire de preu.
Un cop confirmades les dates d’allotjament a l’apartament (que vam decidir que fos a principis de juny), vam confirmar l’avió.

A finals de gener vam reservar els vols amb Vueling: Barcelona- Maó a les 6.45 d’un divendres, i tornada (Maó-Barcelona) a les 17.05 un dilluns. Els quatre bitllets (anada i tornada els dos) ens van sortir per 84,84€ (tot inclòs).
La veritat és que jo crec que és una ganga!!!!
Ja només quedava una cosa pendent: llogar un cotxe per moure’ns per la illa.
Vaig estar comparant preus, modificant dies de lloguer... però em vaig decantar per Avis.
Junt amb Vueling, a Avis, els “propietaris” d’un Carnet Jove, tenim descompte.
Per si no ho sabeu i ho voleu aprofitar, a Vueling, quan feu una compra d’un bitllet d’anada i tornada, us rebaixen fins a 5€ per trajecte. De fet, si aneu a vueling.com/carnetjove i introduïu el vostre DNI, accedireu directament a la compra dels tiquets amb els descomptes ja aplicats. Això sí, potser no disposareu de dates assenyalades com ponts, festes o mesos d’estiu.
Bé, doncs a Avis, si feu una consulta per llogar un cotxe per internet, podeu introduir un codi promocional (que trobareu a la pàgina del Carnet Jove) i us sortirà el descompte ja aplicat a la vostra cerca.
Tot i així vaig voler trucar a Avis, i vet aquí que pel fet de reservar un cotxe amb tanta antelació, em van oferir un preu més ajustat encara. Però no tot es queda aquí. Vaig consultar-ho amb el Francesc, i un parell de dies després, quan ens vam decidir a reservar-ho, vaig tornar a trucar amb la referència de la oferta que ells mateixos m’havien explicat, i em van dir que aquella ja no estava, però me’n van oferir una de millor, així que... en aquest cas, esperar ens va anar molt bé.
Així doncs, vam llogar un cotxe a través d’Avis, per a quatre dies (un petit), amb assegurança a tot risc i franquícia de 500€, quilometratge il•limitat, per 83€! Amb la possibilitat de poder cancel•lar la reserva fins un minut abans d’agafar el cotxe, i pagant-lo allà.
Tot anava rodat! Només feia falta que arribés la data i gaudir el camí fins aleshores!
Quan ja ho donàvem tot per lligat i ben cordat, cap al maig, vaig rebre un mail de Vueling. M’informaven que per havien canviat la nostra reserva. El vol d’anada passava a ser a les 11.25. (Els vols a Menorca s’estimen en 50 minuts, tot i que el vol en sí mateix dura poc més de mitja hora).
Això per a nosaltres suposava perdre tot el matí de divendres. Sí, d’acord, arribar a la illa a les 7.35 del matí potser no calia, però tampoc a quarts d’una!
Així que “ni corta ni perezosa” vaig enviar un mail a la companyia, perquè vaig veure que hi havia un vol a les 8.35. Els vaig demanar, molt correctament, que no entenia per què tenint un vol a quarts de set del matí ens havien passat directament al de les onze i no pas al de les vuit!
I no van trigar ni dos dies en dir-me que no patís, que ja m’havien canviat el vol a les 8.35.
Així que... contenta com un gínjol! Així no perdríem el matí!
Si es que... “quien no llora no mama”. Y tots els canvis per 0€

Ja tornàvem a tenir-ho tot preparat, a un mes i mig del viatge i....
... a finals de maig tornem a tenir notícies de l’aerolínia groga.
En aquest cas es tractava d’un correu informatiu sobre canvis en les taxes aeroportuàries decretades per l’Estat. Ens avisaven que quan el “Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado de 2012” patís modificacions, hauríem d’abonar la diferència de les noves quantitats establertes d’aquells vols ja comprats però no encara efectuats.
(Bé, no sé si ha quedat clar).
La qüestió és que per sort, va arribar el dia de fer el viatge, i hem tornat, i no hem tornat a rebre cap mail, ni ningú ens ha reclamat res, així que no vam haver de pagar cap taxa. Suposo que encara no el deuen haver aprovat.

Bé, un parell d’avisos pel camí, però, el dia d’enlairar tot continuava com al principi: 48€ per tres dies d’allotjament en apartament per dues persones, 85€ d’avió i 83€ de cotxe. A això hi afegirem la benzina, la compra al supermercat i algun dinar. De moment portem 216€ la parella.
BON VIATGE!

Primeres impresions

Després d'explicar-vos com vam anar preparant el viatge, és hora de que us expliquem com van resultar els 216€ (totals) invertits fins al moment:
EL VOL:
Tot va sortir com era d’esperar, amb l’avantatge que a Vueling no et diuen pas res si a més de la maleta de cabina portes una bossa de mà o una motxilleta.

EL COTXE:
Havíem dit que el recolliríem a les 10, per si hi havia cap retard amb el vol. La finestreta d’Avis només tenia un parell de clients esperant (no com la companyia del costat, quina cua!). Ens van preguntar quin cotxe preferíem, si un Peugeot Partner o un Fiat Panda. La veritat és que pel que havíem mirat a internet, ens esperàvem un Fiat 500 (un ouet), un Polo o un Ibiza (qualsevol ens anava bé!), però d’entre els dos vam escollir el Panda. L’altre és com una furgoneta monovolum que, per dos en una illa, no calia...
Vam recollir el nostre Panda, de sobres per als dos! Net, polit, impecable, amb 750 km!
Hi vam anar molt còmodes! En Francesc deia que el volant anava tan suau, que quan va tornar a agafar el seu cotxe li semblava duríssim!
A més havíem gravat dos CDs tot desitjant que el cotxe tingués reproductor, i així va ser :D Així que vam amenitzar els trajectes amb la nostra música preparada per a l’ocasió. Música que, per cert, ja us mostrarem en aquesta sèrie de posts ;)

L’APARTAMENT:
Potser pel preu no ens esperàvem gaire. I el cert és que si aneu als Apartaments Vista Blanes, no somieu en un entorn minimalista. Imagineu-vos un complex d’apartaments (cinc blocs concretament) al voltant d’una piscina, amb una recepció, llar d’infants i bar, tot preparat per l’allau d’anglesos que els hi arriben.
Està tan preparat per a ells que tooooot està en anglès, de fet no tenen ni segells per a Espanya!
Tot i així, potser per l’època, perquè encara no era ple estiu, no vam trobar els apartaments al 100% d’ocupació, però la veritat és que no hi estàvem sols, eh!
A més el complex compta amb una botigueta, un mini supermercat on podeu trobar les coses imprescindibles perquè, si no voleu sortir de la piscina i anar fins a la cala, no hagueu d’agafar cotxe i desplaçar-vos.

Està fet per aquelles famílies angleses que arriben a l’apartament i s’hi queden allà setmanes: del llit a la piscina i de la piscina al sofà. Potser fan un passeig fins a la caleta o els voltants de la urbanització o contracten alguna excursió que el mateix hotel els pot oferir. De fet en lloguen cotxes i tot.
El nostre apartament, genial. Una habitació de matrimoni amb dos llitets i un armari empotrat, un bany complert i una cuina-menjador amb allò imprescindible per passar uns dies: un sofà amb dos matalassos que es poden fer servir de llits, un petit moble, una tauleta davant el sofà, una taula de menjador per a quatre, dos fogons elèctrics, una petita nevera, una pica, il•luminat per la llum entrant del balconet, on podíem posar dues cadiretes de plàstic, una tauleta i un estenedor.
L’apartament estava equipat amb una vaixella complerta de quatre serveis, coberteria, gots, tasses grans i petites, tres olles, tres paelles, escorredor, torradora, planxa, tetera elèctrica, cafetera, tabla de la planxa, escombra, fregona...
Ja ho veieu. L’únic que faltava, un fregall pels plats, però al petit supermercat ja els venen de manera individualitzada.
Deia que vam tenir sort perquè el nostre apartament no donava al pati intern on es troba la piscina, sino a la part exterior. Molt més tranquils, sense els sorolls de la piscina ni les mirades dels veïns.
Al Francesc li haguès agradat alguna alçada més, donat que estàvem a una planta baixa, però, per quatre dies, vam estar la mar de bé!

Em sembla que no em deixo de comentar-vos res més.

Les nostres rutes

Com que no som gaire de deixar les coses fins a l’últim dia, i per tal d’aprofitar els quatre dies a l’illa, vam fer un breu plantejament d’allò que ens vindria de gust veure.
Ho vam fer de tal manera que vam “dividir” l’illa en quatre rutes, que per si us poden resultar útil o d’interès, ho compartim amb vosaltres.
PRIMER DIA – Costa Est de l’illa:
Havent aterrat a l’aeroport, i amb les claus del cotxe a les nostres mans, ens vam dirigir al nostre primer destí. Havíem pensat visitar el Castell de Sant Feilp i el Fort de Malborough, però no va poder ser. El primer només permet visites els dijous i diumenges (en tractar-se de divendres, només vam poder arribar fins a la reixa del recinte), i el segon es troba en obres de millora, així que tampoc el vam poder visitar.
Tot i així vam gaudir de les vistes i d’un passeig.

D’aquí vam anar en direcció Es Castell, on vam baixar del cotxe per veure com un creuer entrava per la badia de Maó. Es Castell es troba a l’inici de la badia, un impressionant entrant de cinc quilòmetres de llargària, cosa que el situa com el segon més gran d’Europa.

Vam recórrer tota la badia fins al seu extrem oposat, on vam anar a visitar la Fortalesa de la Mola, una construcció del segle XIX que pretenia protegir i evitar possibles invasions. Menorca és una illa que havia passat de mans franceses a angleses en segles anteriors. S’ha de dir que la Fortalesa mai va arribar a ser atacada ni emprada per l’ús per la que va ser construïda en aquesta localització estratègica, segurament va resultar persuasiva davant possibles atacs enemics.

Actualment, la Fortalesa, que es troba en desús, es pot visitar o bé caminant, llogant bicicletes elèctriques, o fins i tot un cotxet elèctric. La veritat és que no tenim gaire clar com es poden salvar les barreres arquitectòniques construïdes, amb aquests dos últims mitjans de locomoció. Pel que recomanem la seva visita a peu, tal i com la vam fer nosaltres, ja que podreu seguir la ruta establerta a través de passatges subterranis. Tenim constància que es poden realitzar visites guiades a les 10 del matí però avisant prèviament.
El vent ens va empipar una mica a l’hora de fer tot el recorregut, donat que com hem dit, es troba en una localització estratègica i a tocar de mar obert. Nosaltres vam realitzar el recorregut complert, fins arribar al canó, en dues hores i mitja.
A més de l’entrada, que costa 7€, podreu llogar audioguies per 3€ que us narraran diferents punts de la Fortalesa. He de dir que per entendre totalment les explicacions, aniria bé estar familiaritzat amb el vocabulari militar, si no us voleu perdre en cap detall.

Com que ja començàvem a tenir gana, vam voler anar cap a l’últim lloc planificat del matí: Maó, on vam dinar i visitar la ciutat, però això ja us ho explicarem amb més deteniment.
Havent dinat i passejat vam adreçar-nos a la costa sud-est (Sant Lluís): Punta Prima i Binibèquer.
A Punta Prima ens vam apropar a veure la torre de Son Ganxo, una de les nombroses edificacions que es poden trobar repartides per tota l’illa de Menorca.
Des d’aquí es pot veure l’Illa de l’Aire, un illot deshabitat que serveix de refugi a nombroses espècies com la sargantana endèmica, presidit pel Far. (Si el voleu veure, no us perdeu la següent entrada)

Una de les localitats més pintoresques de Sant Lluís és Binibèquer Vell. Un petit poble turístic pintat de blanc, amb carrers estrets i cases amuntegades on fer una breu visita i prendre quelcom.

Ja era hora de descansar, així que vam creuar l’illa per recollir les claus del nostre apartament i acomodar-nos a la que seria la nostra “casa” durant tres nits.
SEGON DIA – Costa Nord-Est:
Des de l’apartament vam conduir fins al centre de l’illa, on es troba el Monte Toro, el cim més alt de Menorca amb 359 metres d’altitud, al qual s’hi accedeix des d’una carretera al costat d’Es Mercadal.
Aquesta muntanya està coronada pel Santuari de la Verge del Toro, patrona de l’illa.
Des d’allí es pot admirar gran par de l’illa, i en especial el Cap de Cavalleria i la costa Nord-Est de l’illa on teníem pensat dirigir-nos després.
La veritat és que les vistes valen molt la pena. La carretera per accedir-hi està en bon estat i el un moment t’hi trobes a dalt.

Al Cap de Cavalleria s’hi accedeix per una carretera sinuosa des d’Es Mercadal. No té pèrdua i està ben senyalitzat. Al Far no hi podreu entrar, però si podreu gaudir de tot el que l’envolta. Abans d’arribar, per la carretera, haureu de passar una tanca, no us oblideu de tancar-la!!

La veritat és que és de les coses que més ens van agradar i sorprendre de l’illa. Les vistes i la sensació  tot traient el cap pel penya-segat són impressionants, però això us ho explicarem en una ruta específica que veureu en els propers dies.
Tot seguit ens vam dirigir cap a Son Saura, una urbanització situada en una zona força boscosa, precedida per l’Arenal de Son Saura, una gran platja de sorra fina i dunes fixades per pinedes.
A l’Arenal s’hi pot arribar amb cotxe, hi ha un aparcament a tocar. Aquest va ser el nostre primer contacte amb la sorra de les platges menorquines.

Vam posar rumb a Na Macaret, un petit poble pesquer molt autèntic, situat just davant de les illes d’Addaia. Aquí vam fer el nostre primer bany.
La cala, petita, no arriba als 50 metres, i envoltada de casetes de pescadors, donava una tranquil•litat que a moltes de les platges conegudes no haguéssim trobat.
Com que era principi de temporada, l’aigua estava una mica freda, però amb ganes i valentia fam fer el nostre primer “chapuzón”.

Per tenir una perspectiva diferent, ens vam apropar a Addaia, un petit poble amb port esportiu, des del qual es veu Na Macaret i es té una nova perspectiva de les illes que reben el mateix nom.

Després de fer un àpat pel camí, el nostre últim punt del dia era el Cap de Favàritx. Situat a la zona nord del parc de s’Albufera des Grau. No us el detallem massa perquè igual que el cap de Cavalleria, es detallarà en una altre entrada.
Era hora de tornar cap a casa, fer un bany per gaudir la càlida piscina i descansar...
Per viure una mica, també, l’ambient nocturn de l’illa vam voler anar a sopar a Ciutadella, tot i que ja teníem pensat anar-hi l’últim dia.

TERCER DIA – Costa Oest:
Vam començar la ruta cap al nord de Ciutadella, a Punta Nati. Allí s’hi troba un altre far, amb el mateix nom. Una barreja dels dos anteriors, sobre el que podreu llegir més d’aquí un parell de dies.

Volíem apropar-nos a la Torre d’en Quart, donat que a una de les guies que ens va servir d’inspiració, vam veure que era una torre de defensa Medieval.
Quan estàvem allà, ja veient la manca de senyalització, ens van fer saber que era una propietat privada i que en concret s’empra com a petita botiga per vendre productes de la zona. Així que si penseu algun dia d’anar-la a veure, ho sapigueu.
La resta del dia la vam dedicar, principalment, a visitar les cales de la costa sud de l’illa, com Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Macarella i Macarelleta.
Com que les platges donaran de si, us ho detallarem amb calma a una entrada específica.
A la tarda havíem pensat apropar-nos a la Cova d’en Xoroi, potser n’heu sentit a parlar. La veritat és que ja estàvem cansats i no ens venia gaire de gust creuar mitja illa per fer una copa a preu d’or, així que ens vam quedar gaudint de la calma de l’apartament, la piscina i la brisa, per acabar apropant-nos a la nit a Cala Blanes, just a tocar del complex on ens trobàvem.

QUART DIA – Ciutadella i Alaior.
Per qüestions logístiques, havíem decidit deixar Ciutadella per l’últim dia.
Així que un cop ja vam recollir-ho tot de l’apartament, ens vam dirigir cap al centre de la vila. No volem entrar en gaires detalls, ja que de la mateixa manera que Maó, us la volem explicar amb més calma.

De tornada cap a l’aeroport, vam parar a Alaior, on vam menjar una mica.
S’ha de dir que potser per l’hora, potser per la calor, no hi havia ni una ànima pel carrer, així que després de veure l’església per fora i parar a fer un cafè, vam decidir posar punt i final el nostre viatge a l’illa abans de volar, una hora més tard, cap a Barcelona.

Ruta de Fars

Durant el viatge per Menorca anava fent fotografies i les anava penjant a la meva compte d’instagram, quan de sobte vaig rebre un comentari en una de les fotos que havia pujat, un usuari que em preguntava si feia ruta de fars? Sense pretendre-ho en un inici i sense adonar-nos compte, l’Ana i jo ens trobaven realitzant un petit recorregut pels fars més importants de la costa menorquina.
El primer, dins d’aquesta peculiar ruta i que vam visitar el divendres a la tarda, va ser el Far de l’Illa de l’Aire (segle XIX), un illot situat davant la costa sud-est de Menorca. Bé visitar-ho el que es diu visitar-ho no ho vam fer, sinó que el vam poder visualitzar i fotografiar a distància. L’Illa de l’Aire és un illot deshabitat de 34 hectàrees i poc més de 3300 metres de perímetre, i que es pot visualitzar sense problemes des de Punta Prima, municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que hi ha l’illot són un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge, a més d'un camí i un petit moll, no em direu que no molaria anar-hi!

Dades tècniques
Latitud N: 39º 47,963′;
Longitud E: 004º 17,589′
Abast nominal: 18 mn.
Altura sobre nivell del mar: 53 m.
Aparença lluminosa: Llampades aïllades cada 5 segons.
Aparença diürna: Torre a bandes blanques i negres amb casa blanca, 38 metres.
Dissabte vam veure dos fars més. El primer d’ell va ser el Far del Cap de Cavalleria, i potser sota el meu punt de vista és el que està situat en un entorn més envejable dins d’aquesta ruta de fars. El Cap de Cavalleria es troba a la costa nord de Menorca, a Santa Teresa, Es Mercadal, i és un dels fars més antics de l’Illa (segle XIX). El far està envoltat per cases blanques i al seu voltant hi ha la pedrera d'on es van extreure els blocs per poder construir els edificis del voltant. Des del far del Cap de Cavalleria es pot observar un gran paisatge, fins i tot es poden arribar a veure els turons del municipi d'Es Mercadal. Una altre aspecte a destacar de la zona, són els enormes penya-segats, que fan que el paissatge que es pot veure des d’allà sigui magnific. Si això li sumem, que en aquest Cap es troben cabres menjant de la vegetació autòctona, fan que la visita valgui molt la pena.

Dades tècniques
Latitud N: 40º 5,337′;
Longitud E: 004º 5,534′
Abast nominal: 22 mn.
Altura sobre nivell del mar: 94 m.
Aparença lluminosa: Grup de 2 llampades cada 10 segons.
Aparença diürna: Torre i casa blanques, 15 metres.

La veritat és que l'entorn, l'indret, la vegetació, la fauna... són espectaculars!
Si no patiu de vertigen, apropeu-vos als penya-segats i treieu-hi el cap. L'Ana va seure-hi a tocar mentre prenia algunes imatges i algun video. L'emoció, la llibertat i el gaudir de les vistes i les sensacions pintades de blanc i blau, no tenen preu!

El Segon far que vam visitar dissabte és el Far de Favàritx (principis segle XX). Aquest far es troba en una zona totalment diferent de l’anterior, aquí la vegetació es quasi inexistent. Us venen a la ment aquella tipica imatge d’un cotxe en una costa desertica i un far, i dient aquest cotxe arriba a la fi del món, doncs per mi que ho han fet allí! El far de Favàritx està situat a la costa nord-est de l’illa, al Cap de Favàritx, al Parc Natural de s’Albufera des Grau, terme de Maó. Aquest cap solitari, assotat pels temporals de tramuntana, és un dels llocs geològicament més antics de l'illa. Entre les pissarres es poden trobar fòssils dels primers éssers que van habitar l'indret: crustacis i animalets marins de fa uns quants milers d'anys. També val molt la pena la seva visita, feu-nos cas.

Dades tècniques
Latitud N: 39º 59,828′;
Longitud E: 004º 16,009′
Abast nominal: 16 mn.
Altura sobre nivell del mar: 47 m.
Aparença lluminosa: Grup de 2 +1 llampades cada 15 segons.
Aparença diürna: Torre blanca amb banda helicoïdal negra, 28 metres.
El darrer far que vam visitar, ja era diumenge al matí, va ser el Far de Punta Nati (principis segle XX). El far de Punta Nati és un far situat a la costa nord-oest de l'illa de Menorca, al municipi de Ciutadella. El far es troba en una zona molt àrida, i el camí per accedir-hi és molt extret, així que vigileu amb els cotxes que us puguin venir de cara. La zona està totalment despoblada, que juntament amb el que us dèiem de l'hostilitat del terreny fan que el conjunt sigui molt peculiar. Potser la seva construcció no és tan impressionant com les que vam veure dissabte, però si voleu fer una ruta de fars menorquins no us podeu oblidar d’aquesta edificació.

Dades tècniques
Latitud N: 40º 3,015′;
Longitud E: 003º 49,418′
Abast nominal: 16 mn.
Altura sobre nivell del mar: 42 m.
Aparença lluminosa: Grup de 3 + 1 llampades cada 20 segons.
Aparença diürna: Torre de maçoneria i cases, 19 metres.

Com veieu, van ser un total de quatre fars els que vam veure en aquest viatge, qui sap, potser algun dia tornem i acabem de veure la resta de fars de Menorca.

Maó i Ciutadella

Les dues localitats més importants i per tant més conegudes de Menorca i que no podien faltar en aquest viatge són: Maó, seu administrativa i capital de l’illa, i Ciutadella, seu eclesiàstica i ciutat més poblada de Menorca. Degut a que van ser dos dels llocs on vam estar més estona per visitar, hem volgut fer una entrada per donar-vos una mica d’informació d’elles per si voleu anar-hi algun cop.
Maó (28.942 habitants, segons INE 2011) és la seu administrativa i la capital de Menorca, seu del Consell Insular de Menorca, figura administrativa local que a l'illa exerceix com a govern insular. La seu de la diòcesi menorquina o capital eclesiàstica és a Ciutadella, la ciutat més poblada de l'illa (29.315 habitants, segons INE 2011) i on s'hi troba la Catedral de Menorca.
Nosaltres vam anar a parar a Maó el primer dia de viatge, concretament als voltants del migdia, després d’haver vista la costa sud-est de l’illla i la Fortalesa de la Mola. Estàvem cansats després d’haver caminat més de dues hores per la fortalesa en desús, així que volíem arribar a Maó per menjar una mica. La veritat és que vam tenir molta sort, vam acabar en un bar del centre on ens van oferir un menú amb gran quantitat per 8 euros.

Curiosament tots dos havíem estat a Maó a finals del 2011, així que com us podeu imaginar ens vam situar pels carrers molt fàcilment. Bé s’ha de dir que l’Ana va estar-hi més aviat amb el cotxe, pel que la funció de guia va caure una mica més en la meva persona. Vam visitar el centre, vam comprar postres típics del lloc per la nit: una espècie de pasta farcida de sobrassada amb forma de panet allargat, i una mitja lluna de pa de pessic amb sucre i rovell d'ou, d'aspecte ataronjat i que recorda a un flamet. Vam poder realitzar bones panoràmiques de la badia de Maó, molt més espectacular que la de Ciutadella.

Maó és una ciutat que s'ubica sobre un Port Natural que durant segles ha estat seu de desembarcaments històrics, com el d'Alfons III d'Aragó. Al Port de Maó existeixen a més Illes com l'Illa del Rei, en honor a Alfons III, l'illa de Pinto i l'illa de Lazareto. En aquestes illes es realitzen activitats de forma esporàdica.
La història de Maó és la història de Menorca, és la història de civilitzacions que han deixat la seva empremta en aquestes terres, romans, fenicis, grecs, àrabs, cartaginesos, tots ells van deixar la seva empremta, i els més destacats els cartaginesos, els qui van fundar el port.
El capítol més trist de la història de Maó i de l'Illa va tenir lloc el 1535 amb el saqueig de la ciutat per part del pirata Barba-rossa.
A dia d'avui, Maó viu del seu port i del turisme. Les seves festes patronals se celebren al setembre, al voltant del dia 8 de setembre, festivitat de la seva patrona, la Mare de Déu de Gràcia.
La ciutat de Maó en l'últim segle ha viscut del seu port, en ell els vaixells feien les seves escales, sobretot els que transitaven entre el nord d'Àfrica i el sud de França i viceversa, això propiciava activitat portuària, fàbriques i magatzems a la zona portuària, la zona logística que generava llocs de treball i riquesa, així com mestissatge per la creixent immigració que afavoria aquest trànsit marítim.
Això fa que Maó creixi, i que es vagi ampliant tant el Port com la ciutat al voltant d'aquest Port, però d'una forma sostenible. En els últims 40 anys, amb l'explosió del turisme, Maó ha sabut créixer de forma controlada, viure del seu Port i del seu turisme i mantenir el seu patrimoni, el seu espai. Maó és un municipi que té gairebé el 50% del seu sòl protegit, evitant així una pressió urbanística desmesurada. 

Després de varies hores vam decidir agafar el cotxe i anar seguint la nostra ruta.

En canvi a Ciutadella vam anar a parar el darrer dia del viatge, el dilluns al matí. Jo no havia estat mai, però l’Ana sí, per tant en aquest cas la guia va ser ella. La badia, es a dir el Port Antic, és molt més petit que el de Maó, però te l’encant d’haver estat en segles passats la ciutat més important de Menorca.

De Ciutadella podem destacar que va ser l'antiga capital de Menorca, en concret fins a la invasió anglesa de 1714. A aquesta ciutat, en segles anteriors, la hi va denominar de moltes formes, com Jamma, Iamo, Iamona o medina Minurka, però amb la Conquesta d'Alfons III el seu actual nomenclatura va vèncer a la resta.
En l'actualitat, Ciutadella és una ciutat que viu de cara al mar i al seu port, abrigat de la tramuntana. És la ciutat a la que vostè ha de dirigir-se per agafar el vaixell rumb a Mallorca.
D'altra banda, no podem oblidar que Ciutadella és una ciutat turística, el patrimoni principal són les seves platges, les seves cales, els seus espais naturals i els seus espais urbanitzats.

La història es pot veure en la seva catedral, en els carrers antics, i en les fortificacions que encara es conserven a Ciutadella, un encant de ciutat. Cal dir que també vam estar a Ciutadella el dissabte a la nit, ja que vam voler sopar-hi allí. L’apartament estava a tan sols 2 km del centre històric de la vila.

Menorca tothom vol anar-hi per les seves platges, potser pels seus fars també ;), però no deixeu de visitar aquestes dues localitats, valen molt la pena.

Les nostres platges

Ja us hem explicat com vam organitzar el viatge, quines rutes vam seguir cada dia i allò que vam veure, i ara us volem explicar potser una de les coses per les que l'illa és més coneguda.
Si sentim Menorca de seguida ens venen al cap imatges de platges de sorra blanca i aigües cristal·lines, de joves i famílies prenent el Sol i refrescant-se a les seves cales.
Bé, doncs tot i que ni el Francesc ni jo som d'aquells que s'estan hores i hores estirats a la sorra esperant passar del blanc al negre passant pel vermell, sí que ens venia de gust fer algun "chapuzón" ja que ens trobàvem allí, i gaudir-ho una mica. Aixi que us explicarem a quines vam estar i què ens van semblar.
ARENAL DE SON SAURA:Tal i com us hem comentat abans, aquesta va ser la primera platja menorquina a la que vam posar els peus.
Una platja familiar, de sorra fina i blanca, amb tres cabretes menjant-hi rostolls, on vam fer un petit passeig.
Si hi aneu, podeu ficar al cotxe pel camí que surt de la carretera. El camí està en bones condicions, i al final d'aquest trobareu una esplanada on aparcar. Són 200 metres de res, però si fa calor, s'agraeix no haver de caminar.
Al costat de la platja hi ha un restaurant-cafeteria.

CALA NA MACARET:
La vam trepitjar el nostre segon dia a l'illa.
El poblet és petit, tranquil i familiar. La cala no deu arribar als 50 metres, i l'aigua era cristal·lina i fresqueta a principis de juny.
Des de la sorra i prenent un bany es pot gaudir de la vista de les illes d'Addaia just al davant.
Al poble hi ha una placeta amb aparcaments i és accessible només baixant unes escales al carrer més proper.

CALA GALDANA:
El tercer dia el vam destinar majoritàriament a les platges, vam anar a Cala Galdana, al sud-oest de l'illa.
A aquesta platja, envoltada de la corresponent urbanització i hotel, s'hi pot arribar fàcilment amb cotxe. I l'enclavament disposa de tres miradors diferents des dels quals s'obtenen bones vistes de la platja i els voltants.
Té aparença de platja més turística i plena de les típiques hamaques blaves. Tot i així, no ens hi vam banyar, vam decidir fer-ho a alguna de les següents.

CALA MITJANA:Vam deixar el cotxe a Cala Galdana, on havíem vist un rètol en el que posava que caminant, a 200 metres s'hi accedia a Cala Mitjana.
Vam iniciar el camí per una pineda, a través d'un bosc mediterrani, i després de caminar més de 20 minuts vam anar baixant fins a poder divisar aquesta cala.
La veritat és que els 200 metres no són gaire encertats. Suposem que deu estar a 1 km aproximadament.
Bufava vent de sud amb força i l'aigua estava bastant moguda, així que no vam arribar a baixar fins a la sorra. Vam preferir fer els vint minuts de pujada fins al cotxe i dirigir-nos a les altres platges que teníem pensades.

Havíem vist a la guia que per a les platges Turqueta, Macarella i Macarelleta, s'havia de pagar per deixar el cotxe a l'aparcament.
Les fotografies i els comentaris arreu ens semblaven espectaculars, així que almenys a alguna volíem aproparnos-hi.
Des de Ciutadella i en dirreció Sud, trobareu els indicadors cap a les platges del sud-oest de l'illa. No tenen pèrdua i estan molt ben senyalitzades.
Havíem pensat anar a Cala Macarella i Macarelleta (o una de les dues) i a Cala Turqueta.
Quan anàvem per la carretera ja vam veure la senyal de pàrking per a aquestes platges, i arribats a una bifurcació, no sabem ben bé perquè, vam decidir tirar a l'esquerra cap a Cala Macarella i Macarelleta.
La pròpia carretereta, asfaltada, estreta en alguns trams, però pensada per a la doble circulació i el civisme, arribant al final t'adreça, amb una senyal de pàrking, a una zona a 750 metres, al costat de la qual s'hi troba un home davant una tanca que t'explica que pots deixar allà el cotxe i caminar mitja hora fins a la platja, o entrar al terreny que ell vigila i conduir fins a una zona d'aparcament a dos minuts de la platja, tot pel preu de 5€ al dia.
La veritat és que ens sembla excessiu el preu per deixar el cotxe, però només ho vam fer un cop en tot el viatge, i havíem estat esperant per gaudir d'un bon bany a una de les platjes.
Ja us diem que no sabem ben bé perquè vam decidir aquella i no Cala Turqueta. Això sí, un cop pagada una, vam acordar no anar a l'altre per tornar a pagar. Així que ens vam quedar sense visitar Cala Turqueta, però no ens va saber pas greu.
CALA MACARELLA I MACARELLETA:Després de pagar per entrar i poder deixar el cotxe, i caminar dos minuts fins a la platja, des de la que també es pot accedir a Cala Macarelleta, vam decidir fer el següent: primer aniríem caminant a Cala Macarelleta (uns deu minuts per un camí ben acondicionat pel penya-segat) i després tornaríem a Cala Macarella.

Pel preu d'un aparcament teníem dues platges juntes.
La veritat és que jo era una mica reticent a anar fins a Cala Macarelleta, donat que és coneguda i indicada com a platja nudista, i no em venia de gust estar incòmode, però vam pensar que almenys estaria bé aproparnos-hi ja que estàvem.

Va ser un gran encert!!
Cala Macarelleta és una petita Cala d'uns 40 metres, de sorra fina i blanca i aigua turquesa. Encaixada entre penya-segats i amb no gaire gent.
I sobre el fet que sigui nudista.... jo crec que de les quaranta o cinquanta persones que hi havíem, només mitja dotzena practicaven nudisme.
Va ser el millor bany a la platja de la meva vida!
El Sol, la calma... potser el ventet que aixecava la sorra empipava una mica... però també ajudava a pair millor el Sol. L'aigua fresqueta però tolerable... oh!

Després de fer el bany de rigor a Cala Macarelleta i estirar-nos una estona a la sorra, vam recollir i vam desfer el camí pel penya-segat fins a Cala Macarella.
En arribar, i enlluernats pel que acabàvem de veure, Cala Macarella ens va semblar més gran i lletjota, menys acollidora i amb algues, així que ja no hi vam fer el bany.
Això sí, a tocar hi teniu un restaurant pel que us pugui fer falta.

Vam tornar al cotxe i vam anar a dinar a l'apartament.
Així que aquestes han estat les platges menorquines que hem vist i gaudit.
Esperem que aquesta informació us pugui fer servei, o si més no, que mentre la llegiu gaudiu tant com ho vam fer nosaltres en aquest viatge!

La música de Menorca

Com ja apuntàvem abans tot parlant de les platges, ens acomiadem d'aquest conjunt d'entrades sobre el nostre viatge a Menorca.
Com ja heu pogut seguir, sota el títol "El Quadern a Menorca" us hem explicat com vam preparar el viatge (el vol, l'apartament, el lloguer del cotxe), així com què ens han semblat aquestes reserves.
Us hem volgut mostrar les rutes que vam seguir per l'illa, així com un recull d'indrets agrupats per temes: els Fars, les ciutats (Ciutadella i Maó) i les platges.
Com ja us vam apuntar també a la primera entrada, vam voler portar-nos un parell de CDs, que per sort vam poder escoltar al cotxe.
Trobareu la major part d'aquesta música a aquesta llista d'Spotify:


Esperem que us hagi agradat i esperem els vostres comentaris, vivències i impresions.
I recordeu: protegiu-vos del Sol! ;