dilluns, 18 de juny de 2012

Prades, Siurana i castell d'Escornalbou

Fa gairebé un parell de mesos vam endinsar-nos cap a la part interior de la província de Tarragona, més concretament a les localitats de Prades i Siurana, per acabar el dia amb la visita al castell d’Escornalbou.

A Prades s’hi arriba després d’aproximadament una hora de carretera (des de Tarragona). Si us maregeu fàcilment, preneu paciència, perquè la carretera va pujant i baixant fins arribar-hi.

El cert és que el temps no ens va acompanyar gaire. Tot i que estàvem en plena primavera, ja ens va ploure de camí, i l’ambient a Prades era humit i ventós.
La també anomenada Vila Vermella, per la pera sorrenca i amb color rogenc emprada en la construcció dels seus edificis, es troba a la comarca del Baix Camp.

image

Teníem intenció de passejar per la Serra de Prades, però degut al temps vam decidir quedar-nos al centre del poble. Vam fer un petit passeig tot descobrint la Plaça Major porxada, la font renaixentista i l’església de Santa Maria que es troben a la mateixa plaça, on també vam prendre un cafetonet per entrar en calor. Tot seguit ens vam dirigir a Siurana.

Siurana, tot i pertànyer a la Serra de Prades, és un poble situat a la comarca del Priorat. Un poble de poques construccions situat al capdamunt d’un coll des del qual es pot veure el camp de Tarragona i el mateix pantà de Siurana.

image

La veritat és que en Francesc ja havia visitat aquests dos poblets amb anterioritat, però l’Ana no. A ella li va agradar més Siurana, per l’ambient, les construccions, el caliu del propi poble. És molt més petit i acollidor.

image

Tornant, carretera avall, vam parar a la carretera per menjar-nos una truita de patata casolana.

Com que el temps s’anava arreglant una mica i no volíem tornar cap a casa, en Francesc va pensar en la possibilitat de visitar el castell d’Escornalbou. Un antic monestir, que mai va tenir les funcions de castell, rehabilitat a principis del segle XX com a casa senyorial per un noble de Reus, Eduard Toda.

image

Al llarg del dia hi tenen lloc diverses visites guiades, i vam tenir sort que vam arribar just a temps per fer-ne la última, cap a les sis de la tarda.

La veritat és que val la pena, perquè primer et passen un audiovisual, i seguidament un guia et va ensenyant la major par de les estances de la casa, ja rehabilitada, i et va explicant la història. Tot s’acaba visitant l’església del mateix monestir.

Tot i que com us dèiem al principi el temps no ens havia acompanyat de bon matí, una altre cosa va ser quan ens vam enfilar al castell. Des d’allí hi ha unes vistes espectaculars, que en dies clars, com el que va acabar fent, es pot veure bona part de la costa Daurada amb el mar de fons.

image

Tot i que pugui semblar que són massa activitats per un sol dia, si l’aprofites, hi ha temps per visitar-ho tot.

Per la propera ens queda pendent passejar per la Serra de Prades, i gaudir de la posta de Sol des de Siurana.

Us ho explicarem ;)