La nostra escapada de quatre dies va tenir lloc per diferents municipis, des de Cotlliure fins Montlluís, passant per Carcassona, Narbona, Perpinyà, Vilafranca de Conflent, ..., així com els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i el Priorat de Serrabona.
Us adjuntem el mapa del viatge perquè podeu fer-vos una idea del nostre recorregut.
El primer dia, de ruta fins a Carcassona
A la web d’ofertes Letsbonus vam trobar dues nits a un hotel de Llívia per poc més de 50€ la parella, així que no ens ho vam pensar perquè teníem ganes de visitar el Sud de França, i aquesta localitat podia ser un bon lloc per fer de camp base.La oferta, com hem dit, incloïa dues nits amb esmorzar a l’hotel Esquirol, un petit hotel situat a la carretera principal de Llívia.
Vam voler aprofitar uns dies d’estiu i vam ampliar l’escapada amb un altre hotel, en aquest cas reservat a través de la web de booking.com.
Com que també teníem ganes de visitar Carcassona, vam buscar hotels pròxims a aquesta localitat per poder-hi fer nit, perquè la distància entre aquesta localitat i Llívia és de més de dues hores en cotxe.
En aquest cas vam reservar una nit a l’hotel Campanile, situat a un polígon a les afores del centre de la ciutat, però a només uns minuts en cotxe de la Vila Medieval. És un hotel d’estil Ibis o similar, però decorat amb molt bon gust i elegància, i cuidant tots els detalls per a que et sentis ben agust. Aquesta reserva ens va sortir per 60€, la meitat del preu de l’hotel si l’agafeu allà.
Una vegada vam decidir on dormir i quins dies, vam traçar l’itinerari. El primer dia vam matinar i anar fent camí cap al nord borejant la costa, per així visitar Portbou, Cotlliure, Perpinyà, Narbona i acabar el dia a Carcassona, que era el lloc que volíem visitar el segon dia amb calma.
A Portbou vam arribar a l’hora d’esmorzar, vam deixar el cotxe al port i ens vam dirigir cap al centre on vam fer un cafè.
És una petita localitat costanera, d’on destaca l’estació de trens i l’església, però la veritat és que no ens va cridar massa l’atenció i ni tan sols ens hi vam apropar.
Pujant cap al Nord per la costa vam arribar fins a Cotllilure, on vam visitar amb calma la localitat. Tot i que ens va costar trobar aparcament, just abans de desistir vam trobar un lloc i ens hi vam quedar.
Tot i això vam fer un passeig per la platja, l’església que es troba al costat i bona part del centre de la vila, per acabar visitant el cementiri on es troba la tomba de l’escriptor Machado.
El que ens va sorprendre d’aquest indret és la seva Catedral inacabada, on només hi trobareu les parets, les columnes principals i el cor.
Tot i que a Narbona vam passar més temps del que havíem previst, vam posar rumb a Carcassona, i vam anar directes a l’hotel Campanile.
Segon dia, Carcassona
Una vegada ens vam instal·lar a l’Hotel Campanile, i tot i que teníem previst passar tot el segon dia del nostre viatge a Carcassona, ens vam voler adreçar a la ciutat medieval per veure-la amb una altre llum, i així acabar d’aprofitar els darrers minuts del dia.Després d’haver fet nit a l’Hotel Campanile ens vam dirigir a la Cité de Carcassona.
Un dels passejos més macos que es poden fer en aquest lloc, es dóna la volta pel mig de les dues muralles, un recorregut que a bon ritme es pot fer en menys de mitja hora. Vigileu amb les fortes temperatures de l’estiu, ja que podeu suar molt, com ens va passar a nosaltres.
El Castell es troba dins una petita muralla i per accedir-hi s’ha de travessar un petit pont que creua el fossat del castell. El recorregut per l’interior del castell dura prop d’una hora i a part de visitar bona part de les estàncies, es pot recorre una bona part de la muralla que envolta la Cité.
Després de visitar la fortalesa de Carcassona durant tot el dia, ens vam dirigir cap al sud, cap a la Vila de Llívia, a l’Hotel Esquirol, lloc on teníem reservades dues nits.
L’Hotel Esquirol és un petit hotel situat a la carretera principal que creua la ciutat. No és un hotel que recomanaríem, tot i que l’esmorzar i la zona de jacuzzi no està del tot malament. Comentem això perquè ens va tocar una habitació a l’últim pis amb sostre inclinat que feia l’habitació més petita. A més la sortida de fums de la cuina es troba just al davant de la finestra, així que ho passes calor o si obres la finestra pots anar menjant durant l’estada degut a la forta olor que puja de la cuina. Potser si us toca una de les habitacions dels pisos inferiors i que dóna a la carretera (amb balcó) la vostra estància serà mes agradable.
Com estàvem cansats i no volíem moure’ns massa del lloc on estàvem, vam fer un plat combinat a un bar de la mateixa carretera.
El tercer dia, viatjant amb el Tren Groc
Després de llevar-nos a Llívia i d’esmorzar molt bé, tot s’ha de dir, vam tornar cap a terres franceses. El pla del dia era clar, anar fins a Montlluís, agafar el Tren Groc (Le Train Jaune) i desplaçar-nos fins a Vilafranca de Conflent, per després tornar i visitar una mica la Cerdanya Francesa.El tren sortia a les 9:30 del matí, però ens van recomanar que estiguéssim allí al menys tres quarts d’hora abans per si les places s’exhaurien. No vam tenir problemes per les places, i després de comprar dos bitllets d’anada i tornada a Vilafranca (20 euros per persona) ens vam pujar al tren per recórrer els pocs més de 40 quilometres que separen les dues localitats per entre mig dels Pirineus.
L’experiència és molt enriquidora i sens dubte és una de les coses que més il·lusió ens feia al planificar el viatge al sud de França.
Montlluís, al igual que Vilafranca, es un petit poble situat dins d’unes muralles, però no té l’espectacularitat de l’anterior. Un passeig curt pels carrers interiors posaven fi a la visita.
Una gran quantitat de plaques situades en un petit turó, reflecteixen els raigs solars fins una façana plena de miralls, col·locats de forma còncava, que tornen a reflexa la llum unificant-la en un sol punt, lloc on es troba el forn, obtenint en aquest indret temperatures superiors a 3000ºC.
Ja començava a fer-se una mica tard, així que vam decidir tornar a l’hotel i descansar una mica abans d’anar a sopar.
En aquesta ocasió vam decidir sopar a una localitat veïna de Llívia, Sallagossa, un petit poble on a part d’una església i quatre carrers, poc més podem trobar.
El quart dia, ruta de monestirs
Començàvem el quart i darrer dia del nostre petit viatge pel sud de França, i era el que menys teníem planificat. Volíem pujar fins a Carcassona i visitar la ciutat medieval (primer i segon dia), volíem viatjar amb el Tren Groc pels Pirineus (tercer dia), però no teníem massa clar que volíem fer a la tornada. Així que vam agafar el cotxe a Llívia i ens vam disposar a anar un altre cop cap a terres franceses.Després de rumiar i de posar clar les coses que més o menys volíem visitar, ens vam dirigir cap al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat a pocs quilometres de Prades, capital de la comarca del Conflent. La sorpresa va ser que just arribats, acabaven de tancar-ho per les visites, i que fins a la tarda no tornarien a obrir.
Com no volíem estar parats vam decidir a anar fins a la localitat de Castellnou, petit poble situat entre muntanyes, governat en la seva part alta per un castell d’època medieval.
Una vegada visitat Castellnou, vam decidir tornar al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que la seva visió exterior hores abans ens va fer que volguéssim veure’l per dins.
Aquest monestir, començat a construir en el segle XI i que encara està habitat, concretament per tres monjos, es una petita joia de l’arquitectura religiosa que podem trobar en l’actualitat. Tot i que no tot ell es troba en bon estat, si que es pot veure en una maqueta com va ser en la seva època de major esplendor.