dimarts, 17 de desembre de 2013

Pessebre de sorra de La Pineda, Nadal de 2013

Ja farà quasi dos anys us vam parlar sobre el tradicional Pessebre que es realitza a la Platja de La Pineda (Vila-seca) durant les festes nadalenques.


Nosaltres vam aprofitar el matí del diumenge per apropar-nos a aquest indret de la Costa Daurada i així de gaudir de la construcció de sorra.
image
Hem de dir que potser no ens va agradar tant com en l’anterior ocasió que vam assistir, però tot i així té molt de mèrit fer el que fan els artistes.

image
Potser destacaríem el graffitero, molt ben realitzat, i el caganer, que s’ha de buscar que a primera vista no és visible.


Sembla ser que aquest any la temàtica volta sobre l’art del carrer i com a fons la ciutat de Barcelona, ja que s’intueixen en l’horitzó monuments típics d’aquesta ciutat.

image

image
Hi heu estat? Us ha agradat aquest any?, ens agradaria saber la vostra opinió.

divendres, 13 de desembre de 2013

Racó del Carnívor (Tarragona)

Sou de bon menjar? O millor dit, sou de molt menjar? Doncs avui us parlarem d’un restaurant que us anirà com anell al dit, es tracta del Racó del Carnívor, local situat als voltants del centre de Tarragona, que podreu menjar tot el que vulgueu a un preu molt assequible.

No és un buffet lliure, sinó que és un restaurant tradicional on el seu plat fort són les “costelles a dojo”.

image

Que vol dir aquest concepte de “costelles a dojo”, molt simple, tu pagues per un plat de costelles (amb la seva patata al caliu i una mica d’amanida) i si te les acabes pots demanar més costelles de porc, i així fins que el teu cos digui prou.

Aquest plat no té un preu massa elevat, 16 euros, una mica més que un buffet lliure, però també s’ha de dir que la qualitat és molt diferent, la carn, així com les salses que acompanyen tant a la carn com a la patata, són molt bones.

A part de les costelles, també podreu torbar més varietat de carn, que si “pinxitos”, ..., però en aquests casos no es pot repetir.

image

Si aneu varies persones i tots mengeu costelles, al final de l’àpat és pot veure una imatge bastant peculiar, ja que les restes d’ossos és van posant en un plat situat estratègicament al centre de la taula. Si sou aprensius no mireu la següent imatge ;)

image

Què? us animeu a menjar “costelles a dojo”, en quedareu ben servits!

dijous, 28 de novembre de 2013

Night & Shop Tarragona

El Night & Shop Tarragona és un esdeveniment que es realitza a Tarragona cada 4 o 5 mesos. En ell les botigues del centre estan obertes fins la mitjanit per fomentar el comerç. Nosaltres ens vam deixar caure en l'edició d'aquest darrer cap de setmana.

dimarts, 5 de novembre de 2013

Zoo de Barcelona

Un altre lloc típic de Barcelona és el Zoo, qui no ha anat algun cop al Zoo de Barcelona.

L’Ana ha anat bastants cops, té un passat molt relacionat amb el Zoo, jo, només havia anat un cop, quan estudiava E.G.B, si que fa d’anys d’això!

En aquest Zoo, com en la majoria d’aquests indrets, podem veure animals de tots els racons del planeta, que si lleons, pingüins, ..., però també animals de casa nostra, llops, vaques, ...

image

Segurament els que més gaudeixen de llocs com aquests són els petits, i els grans al veure les cares de les criatures, però no per tenir una edat no aniràs mai més.

Només entrar al zoo ens vam dirigir a l'aquàrium per poder veure l’actuació dels dofins, que si saltets, que si moneries, bé en aquest cas serien dofineries, que et fan riure una mica, per continuar amb un passeig per les diferents zones d’animals.

image

Segurament des de que no està el Floquet de neu, el Zoo ha perdut una mica del seu encant, però no per això deixa de ser una visita agraïda per passar un dia entre animals.

A continuació us deixem amb unes quantes fotos més del Zoo de Barcelona:

image

image

image

image

image

image

dilluns, 4 de novembre de 2013

Barcelona des de les alçades (Mirador de Sarria i Castell de Montjuïc)

Una bona part d’aquest estiu l’hem passat a Barcelona. L’Ana va voler aprofitar-ho per ensenyar-me parts de la ciutat que jo desconeixia. Uns d’aquests indrets són el Mirador de Sarrià i el Castell de Montjuïc, dos llocs que tenen en comú que es pot visualitzar la ciutat des de les alçades i amb una perspectiva total de la ciutat comtal.

El Mirador de Sarrià, és un mirador situat a la carretera que porta cap al Tibidabo, i des d'on es veu la ciutat amb el Mediterrani de fons.

image

Es pot veure la Sagrada Família, com s’alça majestuosa enmig de la ciutat, la Torre Agbar amb la seva forma peculiar i molts més llocs característics de Barcelona.

image

Des del Castell de Montjuïc (ubicació) la visió és justament de l’altre angle.

image

Després de varies reformes durant segles anteriors, el segle XVIII és quan la fortificació prengué l’actual forma en que el podem visitar avui dia. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es pot visitar de forma gratuïta.

image

Degut a la seva ubicació, podem veure Barcelona des de les alçades, així com el port, i bona part del mar si el temps ens acompanya.

image

image

Dels dos indrets, en quin lloc es pot veure millor Barcelona?

diumenge, 3 de novembre de 2013

Que hi ha algú?

Fa més de tres mesos que no publicàvem res, ves a saber, potser els pocs seguidors que teníem han marxat o potser encara esteu aquí. No és que ens haguéssim oblidat del bloc, sinó que portem uns mesos una mica enfeinats i no hem trobat cap moment per escriure.

Volíem fer aquesta entrada per dir-vos que encara estem aquí, i amb moltes coses noves per explicar-vos, que si una escapada a La Rioja, un vol per veure una de les ciutats més artístiques del món i altres tastets que hem pogut anar fent en aquests mesos de desconnexió del bloc.

Tenim un bagul de viatge ple de cuinetes, escapades, i altres moments que conformen el Quadern de Viatge.

dijous, 1 d’agost de 2013

L'Arrosseria (El Serrallo)

Avui us volem parlar d’un restaurant situat al barri marítim de la ciutat de Tarragona, L’Arrosseria. Potser no és el més important de la zona, però si que és un dels llocs més econòmics que podem trobar en aquest barri, i per un arròs ràpid és un bon indret.
Nosaltres hem anat dues vegades recentment, curiosament totes dues mitjançant un val descompte que vam poder adquirir a la web Groupon.
image
Oferien en totes dues ocasions un primer plat a escollir entre amanida, calamars o musclos, i de segon una paella, carn o peix a escollir. Al tractar-se un restaurant del port vam agafar en totes dues opcions l’especialitat de la casa, arròs. Tot això per 25 euros dues persones, no està gens malament oi!
La paella la podíem escollir entre caldosa o no, ens vam decantar per una paella marinera convencional, i la veritat és que es un lloc on es menja força bé.
image
El lloc és tranquil, no està massificat, i podeu escollir entre menjar a la terrassa exterior o dins el local. Disposen d’un entresol molt tranquil, i refrigerat per casos de calor extrema.
image
El primer cop vam fer l’àpat al migdia, mentre que la segona vegada vam anar de nit. Potser a nosaltres ens agrada més fer un bon arròs al migdia, però a la nit també ens va caure al cos de meravella.
image
Ja sabeu si voleu menjar al Serrallo i sortir una mica dels restaurants típics on potser us deixareu una bona pasta, l’Arrosseria és un abona elecció.

dijous, 25 de juliol de 2013

Lleida

Lleida segurament és la capital de província catalana més desconeguda (i fins i tot es podria dir més oblidada) per la major part de ciutadans d’aquest país, però no per això deixar de tenir el seu encant.
image
Petita ciutat situada als peus del riu Segre, i on l’agricultura i ramaderia tenen un gran pes, es observada des d’un Turó per la Seu Vella, antiga catedral de la ciutat, i que durant molts anys va ser utilitzada com a refugi i quarters en diferents guerres. Lleida es la primera gran ciutat que et trobes si vens d’Aragó, i es per això que en aquest indret les guerres han tingut un pes molt important.
image
En l’actualitat la nova Catedral, es troba a baix del turó, on la ciutat de Lleida ha crescut en els les darreres dècades. Durant la nostra visita, el campanar de la Seu Vella es trobava en rehabilitació, es per això que no vam poder pujar els seus 200 esglaons que et donen una visita de 360 graus del municipi de Lleida. Tot i això la visita a la Seu Vella és indispensable si visiteu la capital de la Terra ferma.
image
Altres coses que vam poder visitar va ser l’edifici de la Paeria, indret on es troba la casa consistorial de la ciutat i on podeu trobar en les seves plantes inferiors les restes d’antigues edificacions.
image
En aquest indret podreu ser testimonis en part de la història de Lleida.
image
image
Abans de parar a dinar, vam poder fer un passeig pel carrer major, centre neuràlgic de l’actual Lleida. Un carrer de més de 2 kilòmetres que podreu veure gaudir de la part més comercial de la ciutat.
image
Vam dinar molt bé, suposo que el fet que anéssim amb un amfitrió va fer que el lloc estigués molt escollit. Un petit restaurant situat a un dels carrers de darrera del carrer major, ens va fer que ens refresquéssim de la calor de fora. S’ha de dir que no vam menjar cargols, el plat típic de la zona, a mi m’agraden però a l’Ana no els apassionen, raó per la qual vam escollir una graellada de carn molt completa.
La tarda es va fer entre passejos i visitar de petites esglésies, un dia molt complet i molt recomanable.

diumenge, 21 de juliol de 2013

Santuari de Montferri i Església de Vistabella

Avui us volem comentar una de les nostres escapades més recent, la que ens van portar a visitar dos temples religiosos molt propers entre ells i que tenen un comú derivador, totes dues van ser dissenyades pel mateix arquitecte, Josep Maria Jujol, el qual ja us hem parlat amb anterioritat en aquest bloc en motiu de la ruta modernista per Sant Joan Despí.
La primera que vam visitar va ser el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat ubicat a la localitat de Montferri (Alt Camp), i la segona l’església parroquial del Sagrat Cor de Vistabella (El Tarragonès).
El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situada a les afores del petit nucli de Montferri i sobre un petit turó, es una construcció dissenyada i començada a edificar al voltant del segle XX per l’arquitecte modernista Jujol però que per falta de diners es va tenir de deixar de construir als pocs anys de començar l’obra.
image
A finals del segle XX, amb l’ajut del municipi i donacions es va poder acabar i inaugurar l’any 1985, quan l’arquitecte ja feia uns quants anys havia mort.
image
La seva visió enmig de camps i boscos plans fan que la seva visió a mesura que ens apropem vagi guanyant molt i molt.
image
Els arcs que sustenten l’estructura, propis del modernisme, fan de l’interior d’aquest petit santuari, un dels més macos que hem vist.
image
El Santuari es pot visitar els diumenges al matí i s’ha d’abonar el preu simbòlic d’un euro per poder veure-la per dins.
image
L’Església parroquial del Sagrat Cor, ubicada al petit poble de Vistabella (pertany al municipi de La Secuita), es troba en una de les places interiors del nucli poblat, es per això que no té la visió tant espectacular com l’anterior que es troba aïllada en un turó.
image
L’església dissenyada i construïda ja en època de Jujol (abans de la guerra civil espanyola), té una construcció més sòbria i no tan espectacular com la de Montferri, però en canvi aquí destaquen els murals realitzats pel propi arquitecte (que per desgràcia i degut a la guerra civil no es troben en molt bon estat ja que es va cremar l’interior), així com unes espectaculars làmpades realitzades amb material reciclat i que només poden sortir del cap d’un creador com va ser Jujol.
image
L’Església Parroquial del Sagrat Cor de Vistabella també es pot visitar els diumenges al matí just abans de la missa dominicana, i si teniu sort l’home encarregat de les claus de l’església us farà cinc cèntims de la història del temple.
image
Si no us adormiu massa, es poden visitar totes dues en un parell d’hores, ja que es troben molt aprop l’una de l’altre, i si ens permeteu la recomanació podeu fer com nosaltres, que al camí de Montferri a Vistabella vam parar al celler cooperatiu de Nulles on podreu trobar un molt bon vi a un preu molt assequible i veure una de les Catedrals del Vi dissenyades per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. En aquest celler fan visites guiades, cosa que tenim apuntat per poder fer un dia d’aquests.

dimarts, 9 de juliol de 2013

A cavall per Rodonyà

L'Ana ja havia anat en cavall, jo mai, així que aprofitant una oferta de Letsbonus vam sortir a passejar amb cavall pels voltants de Rodonyà (Alt Camp).


... faig bona pinta no? xD ...


... i el paissatge bonic...


... amb el Santuari de la Verge de Montserrat de Montferri com a fons ...


... i per acavar una bona graellada.

dimecres, 26 de juny de 2013

El Quadern a l’Aragó: Monasterio de Piedra i Belchite

Avui us volem explicar l’experiència d'un dels nostres darrers viatges, a l’Aragó, més concretament a la zona sud de la província de Saragossa.

image


Parc Natural del Monasterio de Piedra

Feia temps que teníem ganes d’anar a visitar el Parc Natural del Monasterio de Piedra, situat al municipi de Nuévalos, un dels millors i més grans parcs naturals que podem trobar per Espanya, així que vam planificar una escapada de cap de setmana per visitar l’indret així com alguns dels pobles del voltant.
En la nostra escapada vam poder visitar el Monasterio de Piedra i Calatayud en el primer dia, i Daroca i Belchite en el segon.
En aquesta entrada us explicarem la primera part del viatge, el Parc Natural del Monasterio de Piedra.
Ens vam aixecar ben d’hora ben d’hora, com diria el Guardiola, i ens vam posar camí al Parc Natural del Monasterio de Piedra. Vam arribar després de quasi 4 hores de cotxe, al voltant de les 11 del matí, hora ben adient per començar a veure el parc natural.
Després d’entrar al parc vam veure que faltava molt poc per una de les sessions de vol dels rapinyaires, nom comú que s'aplica a un tipus d'ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d'un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes.
image
Vam poder veure a molts pocs metres dels nostres caps com volaven falcons, voltors, i altres espècies. Una sessió de prop de mitja hora que s’agraeix de contemplar.
image
Tot acabada l’exhibició, vam començar a passejar pel parc natural. Aquest es troba a la vora del Riu Piedra.
image
És una zona càrstica amb paisatges fragorosos de gran bellesa dominats per roques aspres, coves penya-segats en conjunt i harmonia amb l'aigua del riu Piedra que forma cascades, llacunes i rierols.
image
La "Cola de Caballo" és una cascada de 50 m, és la caiguda d’aigua més coneguda del parc, però no pas l’única.
image
image
Un recorregut que a bon ritme, però tampoc sense estrès, es pot fer en poc més de 2 hores. Nosaltres vam aprofitar una de les zones d’esbarjo, situada al costat de la piscifactoria que hi ha dins el parc, per menjar l’entrepà que portàvem, i així descansar una mica del passeig.
S’ha de dir que vam tenir força sort, la setmana anterior havia plogut de valent, això va fer que trobéssim el parc de forma perfecta, verd per tots els indrets i uns salts replets d’aigua. Una vegada acabat el nostre recorregut, vam dirigir-nos cap al Monestir. Amb l’entrada al parc, entra una visita guiada per l’interior del que queda del Monestir, que s’ha de dir que per desgràcia no és massa.
image
El Claustre es troba en força bon estat, però l’església està mig derruïda, com molts dels Monestirs espanyols que van patir la desamortització de Mendizábal al segle XIX.
image
La visita acaba en una de les dependències del Monestir, indret en que han ubicat un museu del vi.
image
Un cop acabat de veure tot el que es pot visitar tant en el Parc com del propi Monestir, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a Calatayud, indret on teníem feta una reserva per passar la nit, però això ja us ho explicarem en una altre entrada.

Calatayud i Daroca

Una vegada finalitzada la nostra visita al Parc Natural del Monasterio de Piedra, que us vam explicar en l’anterior entrada, us continuarem explicant el nostre viatge. La següent parada va ser Calatayud, lloc on teníem reservat l’hotel, Hotel Fornos situat al Passeig de les Corts d’Aragó.


image
L’Hotel Fornos, de dues estrelles està ben situat, però no li demaneu gaires coses més. Parets de paper fa que qualsevol cosa es senti per totes les habitacions. Esmorzar normalet, suc, pasta i poc més, no el fan gaire atractiu, potser el que es salva és que no es gaire car i per tant per fer una nit ràpida ja està bé.

Una vegada registrats, i després de descansar una mica, vam fer un petit passeig per la ciutat. Hem de dir que Calatayud no ens va fer massa el pes, una ciutat una mica depriment on la part antiga es troba bastant en mal estat. Molts solars on no hi ha cap edificació, i moltes cases en rehabilitació. Fins i tot les esglésies no es salven de la reformes, i per tant és difícil de fer una fotografia on no es vegi una grua al cel, potser d’aquí uns anys Calatayud es trobarà en millor estat que l’actual.
image

Després del passeig i de fer un tast de tapes en un dels molts bars que es poden trobar en el passeig principal de la ciutat, vam donar per finiquitat el dia.
El segon dia de viatge el vam començar intentant localitzar el Castell antic de Calatayud situat a dalt d’un turó, però degut a la mala senyalització del lloc, només el vam poder veure de fora, ja que no vam trobar l’entrada.

image
Cansats de donar voltes pel lloc, vam posar rumb a Daroca, ciutat emmurallada al sud de la província de Saragossa que ens va agradar força.
image
Vam comprar uns records en una botiga del poble i vam poder passejar pels carrers i la muralla de Daroca.
image
image
Era quasi migdia, així que ens vam posar direcció a la darrera parada del viatge, lloc que juntament amb el Monasterio de Piedra, havien fet que ens apropéssim a l’Aragó, Belchite, poble protagonista durant la guerra civil espanyola, i que va desapareixent a poc a poc degut al mal estat en que va quedar per la guerra. Com Belchite ve mereix unes notes amb profunditat, ho deixarem per la següent entrada del nostre viatge per Aragó.

Poble antic de Belchite

Després de passejar per Daroca, ens vam dirigir a Belchite. Primer de tot, vam prendre un refrigeri a la part “nova” del poble, i vam preguntar per on es trobaven les restes de l’antic poble de Belchite, devastat durant la guerra civil.
image
Vam tenir sort perquè just arribar a la porta d’entrada al poble antic, serien les 14h, començava una visita guiada. Sapigueu que la visita dura prop més d’una hora i costa 6 euros per persona.
image
Val molt la pena, ja que la guia que ens va tocar, ens va explicar tota la història del poble i perquè es va produir en aquell indret, que en principi està al mig del no res, una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola.
image
Després de més de 70 anys, poques edificacions queden en peu, però passejant per l’interior un se n’adona de la magnitud de tot plegat.
image
El que millor es conserva del lloc, són les 3 esglésies que tenia el poble, però que poc a poc es van caient. La guia ens va explicar com la setmana anterior al nostre viatge havia caigut un balcó d’una de les cases que continua parcialment en peu.
image
image
La guia intenta explicar la història de forma neutral el que va passar allí, i es nota que sap del que parla, perquè contínuament va datant tot el que va succeir en la batalla.
image
Visitar el poble antic de Belchite ha estat una de les coses més maques d’aquest petit viatge, i juntament amb el Parc Natural del Monasterio de Piedra, és el més destacable de tota aquella zona sud de la província de Saragossa.
Una vegada acabada la visita per Belchite, vam posar rumb de tornada a casa.