dijous, 31 de maig del 2012

Pa de carbassó i nous

Aquest serà el primer dels posts en que tractarem de receptes/invents engendrats a la cuina.

Fa un temps es va posar de moda fer pa a casa amb una panificadora. De fet, si aneu a qualsevol botiga de llibres de ben segur que trobareu algun exemplar que us explicarà diverses maneres i receptes per fer diferents tipus de panets.

En el nostre cas, ni tenim panificadora ni en tenim pensat. No fa falta.

D'altre banda us diré que si aneu al nord d'Europa (jo ho vaig viure a Dinamarca) és molt comú anar als forns i trobar-te panets de moltes varietats: nous, avellanes, panses, pastanaga, llavors de rosella.... I normalment el que fan és que a mig matí el menjen amb mantega i melmelada. Sols estan boníssims, i acabats de fer...mmmm!!!

Bé, doncs a ma mare li van passar aquesta recepta de pa de carbassó i nous, i jo la compateixo amb vosaltres.

INGREDIENTS:

- 3 ous
- 100 g de sucre
- 450 g de farina
- 1 sobre de llevat
- 1 got d'aigua
- 175 g d'oli de girasol
- canyella en pols
- sal
- 150 g de nous
- 100 g de carbassó

COM FER-HO:

Barrejeu els ous, el sucre, l'oli, la sal i l'aigua.
Aneu afegint la farina i el llevat a poc a poc, a poder ser passant-la per un colador per tal de tamisar-la.
Quan ja tingueu la massa ben barrejada, afegiu-hi canyella al gust.
Trocejeu les nous i el carbassó a dauets i afegiu-ho a la barreja.
Amasseu una mica més per tal de repartir les nous i el carbassó, i disposeu-ho en un motlle prèviament engreixat.
Amb el forn pre-escalfat a uns 180ºC necessitareu aproximadament una horeta. De totes maneres aneu-ho vigilant!! Ja sabeu com són aquestes coses!

El resultat hauria de ser alguna cosa així:

image

Ja us dic que la vaig fer a mà, amb paciència. A l'inici us podeu ajudar amb una batedora, però si no té prou força, ja veureu que a mesura que la massa agafa contundència us haureu d'ajudar amb les mans. Així que ànims i força! (físicament parlant).

Per ser el primer no va quedar pas malament oi?

Animeu-vos! ;)

diumenge, 27 de maig del 2012

Vall de Núria i el Ripollès

Una de les escapades que vam tenir clar que faríem més aviat o més tard era la de pujar a la Vall de Núria, un lloc preciós de la geografia catalana. L’Ana ja havia pujat amb anterioritat, però jo no havia estat mai, així que vaig poder gaudir d’una bona guia que em mostres els racons de l’indret.

image

Qui hagi estat a la Vall de Núria ja sap que no hi ha molta cosa que visitar, amb tres o quatre horetes ho tens tot vist.

Una edificació on podem trobar restaurant, habitacions i un santuari al ben mig de la vall; un llac mig glaçat (a l'hivern i bona part de primavera) que cobreix bona part de la superfície total; i una antiga ermita dedicada a Sant Gil; són els llocs principals que podem trobar a la Vall de Núria.

image

Curiositat i pregunta, algú sap la història de la campana i l’olla del santuari de Núria?, doncs l’Ana si se la sabia, no puc dir jo el mateix, vinga va busqueu al Google ;)

Núria té l’encant de que per poder accedir amb ella només es pot fer amb cremallera o be pujant pels camins a peu que recorren les muntanyes, més de 4 hores caminant. El que no arribin els cotxes al no existir una carretera fa que la degradació del lloc no hagi estat molt elevada Nosaltres, digueu-nos poc atlètics si voleu, vam optar per la versió de pujar amb el cremallera, 40 minuts des de Ribes de Freser.

image

Quan vam ser a dalt, vam començar a caminar per la Vall, que si fotografies que si vídeos, un passeig tranquil i molt agradable. El temps ens va respectar tot i trobar-nos restes de la neu de l’hivern, vam pujar a Núria a finals de març. Fins i tot vam agafar el telecabina per pujar a dalt de les pistes d’esquí, d’on es pot veure un paisatge pirinaic preciós.

image

Una vegada gaudit de bona part del dia i de menjar uns entrepans que ens havíem dut a la motxilla a la gespa de la vall, vam començar a baixar un altre cop amb el cremallera fins a Ribes, on vam prendre unes begudes refrescants mentre veiem el poble.

L’escapada a Núria la vam voler lligar a altres llocs de la zona, per poder gaudir del cap de setmana complert, ja que es fan quilòmetres s’aprofita no?. La nit la vam fer a la capital del Ripollès, comarca a la que pertany la Vall de Núria. Havíem agafat una nit a un hostal al centre de Ripoll i després de passejar pels camins de la vila, vam acabar menjant una pizza al propi restaurant de l’hostal.

image

L’encant de Ripoll se’ns dubte és el seu Monestir situat al centre del poble. Nosaltres ja l’havíem visitat amb anterioritat per tant no vam accedir al mateix, però si vosaltres no heu estat mai en ell, us recomano que hi entreu, i si pot ser amb l’ajuda d’una visita guiada millor, ja que us explicaran la història d’aquest lloc amb més de 10 segles d’antiguitat.

Després de fer nit a Ripoll, estàvem disposats a gaudir del diumenge, més concretament era el diumenge de rams, cosa que ens va anar bé a la següent parada del viatge, Sant Joan de les Abadesses.

image

Sant Joan de les Abadesses, al igual que a Ripoll, un dels seus encants és el Monestir, i al ser diumenge de rams estava obert al públic, ja que utilitzen el claustre per beneir les palmes. Vam aprofitar i vam entrar. Potser per fer fotos no era el millor moment a l’estar el lloc ple de gent, però ja que hi érem vam intentar aprofitar l’estància. Un passeig per Sant Joan de les Abadesses, un nucli típic, amb carrers estrets, un pont vell i restes de muralles completen l’atractiu d’aquesta vila.

Una vegada vista la localitat ens vam dirigir una mica cap a l’est, a Camprodon. Jo no havia estat mai i he de dir que em va sorprendre tant de moviment al poble tot i tractar-se de diumenge, Camprodon ja ho té això segons l’Ana, poble mercantil que aprofita les visites dels turistes per fer negoci els diumenges Un passeig per sobre el pont de pedra, i la compra de dues caixes de les galetes típiques del lloc, les Birba, van fer que el matí s’esgotés.

image

Era hora de dinar, i per fer-ho vam optar per anar a Olot, la Garrotxa. Vam menjar unes tapes acompanyat de la patata típica del lloc, i amb l’estomac ple vam decidir tornar casa, després d’un cap de setmana ben intens.

Us preguntareu, ja que vau estar a Olot perquè no la vau visitar? Doncs molt fàcil, una de les escapades que teníem en ment també al igual que Núria des d’un bon inici es visitar la zona volcànica de la Garrotxa i la Fageda d’en Jordà, així que aquesta visita la deixarem per un altre moment.

Spoiler: La visita a la Garrotxa ja té data amics ;)

dissabte, 26 de maig del 2012

Lumine, Vila-Seca

Fa unes setmanes, quan ja havia començat la primavera però les nits eren fredes i ventoses, vam anar al restaurant Lumine dins el mateix recinte.
Descrit com a Beah & Golf Community, la idea era, a més de tenir un camp de Golf, complex de piscines, restaurant, gimnàs i platja pròpia, fer tot un recinte residencial.
Si visiteu la web i investigueu una mica (a la part superior dreta podeu trobar “Visita virtual”), veureu que pertany a Port Aventura i compta, a més, amb els Hotels i el centre comercial de Vila-Seca. Tot un macro complex que, segurament com a conseqüència de la crisi, ha quedat aturat, com a mínim respecte a la construcció dels diferents carrers residencials.
I un cop feta aquesta petita introducció i localització, explicar-vos que segons on busqueu, trobareu que el complex té diferents punts assenyalats al mapa. Jo us deixo localitzat el punt exacte on es troba el restaurant.
Bé, doncs anem a la nostra experiència.
Vam reservar per sopar i degustar el Menú amb acompanyament de música Jazz.
El lloc és romàntic i acollidor, just a la vora del mar. Com us he comentat, no feia un temps gaire agradable i vam sopar a l’interior, igual que la resta de comensals, però amb bon temps i al migdia, segur que és un plaer gaudir de la gastronomia, el paisatge i la remor de les onades.
Ja us haureu fet a la idea de la categoria de l’indret. I la veritat és que tot va estar en consonància. Vam gaudir tant!
image
Les taules grans i àmplies, a distància considerable les unes de les altres, en un saló espaiós i ben decorat. En total potser hi havia unes 9 o 10 parelles, gairebé totes amb el val descompte a través de Letsbonus.
Un piano de cua negre al mig del saló amb el seu pianista i un saxofonista posaven melodia a la nit.
De què constava el menú?
Degustació d’olis: Només arribar t’ofereixen diferents panets acabats de fer: xapata, panet de nous o panet amb llavors de rosella. Jo en vaig demanar un de nous, i el Francesc el de rosella.
T’apropen una gran taula tota plena d’ampolles d’oli amb etiqueta Lumine i et deixen escollir quin en vols tastar. Hi havia l’oli verge, de mandarina, picant, de romaní, de cafè, farigola... Vam escollir mandarina i farigola i mmmmm.
image
Cortesies de la casa: tres petites creacions del dia.
La cambrera ens va disposar tres "platets" amb ordre i delicadesa i ens va narrar: "a la dreta tenen un dau de tonyina marinada amb salsa de soja i llavors de rosella, a la part superior crema de carbassa i a l'esquerra una boleta de formatge de cabra i codony amb ametlles. Els recomanem que facin dreta, esquerra, amunt".
Així que li vam fer cas.
És un punt d'aquells de cortesia en que ja tot comença bé, i jo vaig tenir la sensació que em podia deixar endur i gaudiríem de la nit de la mà dels professionals... i així va ser... :D
image
Entrant fred: crema de tomàquet tèbia amb gelat de parmesà i oli d’alfàbrega.
Doncs dit i fet, ens van portar un plat gran i preciós amb una torradeta al centre que feia de base de la gran bola de gelat de parmesà, i unes gotes de l’oli al fons del plat.
I on està la crema de tomàquet? Us podríeu preguntar. Doncs la noia venia amb un recipient i ens va abocar al plat la crema de tomàquet tèbia.
El contrast de temperatures i sabors.... mmmmmm deliciós!
image
Entrant calent: patates a lo pobre amb garrí cruixent i ou ferrat de corral. Ja aneu veient que tot i que pots anar amb aquella idea de “és un lloc de pitiminí, em quedaré amb gana” res a veure amb la realitat!
Ens van servir un cilindre de patates a lo pobre amb garrí cruixent a la part superior, i coronat per un ou ferrat que feia goig!! I amb sal negra. Bé, no cal dir que estava impressionant!!!
image
El plat principal donava la opció a escollir entre milfulls de filet de vedella amb bolets a la crema amb foie o daurada amb patates panadera i mineure d’avellanes.
Aquí cadascú va escollir una cosa:
Ana: el peix, molt bo, suau i fresc. Si li haguéssim de trobar algun però, el fet de repetir de patates, però com que tampoc estaven cuinades igual, no conta ;P

image
Francesc: No cal dir que com els entrants, el plat de carn estava bonissim. Jo anava ja una mica ple amb tants entrants, però la carn al estar molt melosa va entrar molt bé. Per donar-li la mà al cuiner i dir-li "gràcies paio pel jalar".

image
Postres: crema catalana del Lumine.
Ens van portar una crema o escuma de crema catalana que amagava al seu interior una bola de gelat de vainilla. Molt bona.
image
Tot això ho vam regar amb una ampolla de vi blanc i aigua mineral.
En Francesc va prendre cafè, i ens van portar els sucres tal i com veieu a la foto, a més d’uns petit furs per acompanyar (nous, maduixa i brownie de xocolata).
image
Una delícia tot plegat! El menú, l’elaboració, l’atenció, el lloc.... i si us diem el preu....
Aquest menú, per cap, està valorat en 79€.
Bé, doncs us hem de dir que a les pàgines de descomptes va sortint, així que si us animeu, el podreu trobar per 39€.
Però com que el Francesc és molt apanyat, va trobar un dia en que feien 2x1, així que el va aprofitar, i a més, a la pàgina de descomptes tenia 10€ de regal. És a dir, que vam sopar aquest espectacular menú per 29€ els dos!
Estem molt feliços!
Animeu-vos a provar ;)

divendres, 18 de maig del 2012

Visa pour l'image i graellada de carn a Barcelona

Un dels certàmens més reconeguts en el món del periodisme és Visa pour l’image, un recull d’exposicions fotogràfiques que es celebra anualment a la ciutat de Perpinyà (França).

Com a novetat, en aquest 2012 va haver una petita mostra que va abandonar aquesta localitat per portar-la a Barcelona, més concretament al CCCB, així que vam aprofitar aquesta oportunitat per veure aquesta mostra de les millors exposicions que es van poder veure a Perpinyà durant l’edició del 2011 de Visa pour l’image a propet de casa.

image

Més concretament hi havia 2 exposicions de la totalitat que conformen el festival francès, potser poc, però suficient per poder gaudir d’una bona estona de bon fotoperiodisme.

Una de les exposicions anava sobre la desgràcia que va sacsejar l’any passat el Japó amb el terratrèmol i posterior desgracia nuclear. Fotografies impressionants on es podria veure la verdadera magnitud de la tragèdia.

image

Una altre exposició sobre les pel·lícules de narcos que es realitzen a Mèxic, un món desconegut per la gran majoria de gent.

image

Vam aprofitar l’estància a la capital catalana per gaudir d’un altre val de descompte, més concretament d’una graellada de carn al restaurant argentí de Barcelona Viento de Plata. Teníem una graellada complerta, entrant i vi per 29 euros a Groupon.

image

Va estar bé la graellada, bona i abundant, però el problema va ser quan vam agafar postres. Aquí ens van fotre una clavada que es va anar a norris tot el descompte que portàvem de casa. Ja sabeu si agafeu un val descompte d’aquest local, no us sortiu del menú proposat.

Experiència de visa pour l’image per repetir, restaurant argentí, potser no cal amb les opcions que es poden trobar a internet.

Si voleu localitzar el CCCB o el restaurant Viento del Plata, cliqueu-hi.

dimecres, 16 de maig del 2012

Lo Fantàstic (Barcelona)

Fa unes setmanes vam anar a celebrar el meu aniversari.

Volíem aprofitar un val descompte a un restaurant, però no va ser possible perquè no ens van facilitar lloc. Aquest vale ja us l'explicarem perquè encara no l'hem gaudit.

De tota manera, com que anem acumulant vals descompte, teníem aquest altre, del que us parlaré, i ens va semblar una bona opció bescanviar-lo pel meu sopar d'aniversari.

En Francesc va venir des de Tarragona i vam anar a sopar a Lo Fantàstic.

image

Teníem el val a través de Groupon, que ens oferia, per 39€ per a quatre persones: 26 tapes (13 duplicades), dues ampolles de vi i pa gallec torrat amb tomàquet.

Les tapes que vam tastar van ser: braves, xoriço picant, lacón, xipirons, pinxo morú, musclos al vapor, llagostins cuits, truita de patates, fuet, croquetes, olives, formatge i ensaladilla rusa.

El lloc és tranquil i l'ambient és agradable.

Ara bé, l'ordre en que serveixen les tapes és una mica especial. No el vam acabar d'entendre. Van començar amb algunes de calentes barrejades amb fredes, i van acabar amb el xoriço, el fuet i el formatge. Potser a casa nostra, o a la vostra també, haguèssim optat per servir primer les fredes (de menor a major complexitat) i seguir amb les calentes.

Tot i que les tapes són petites no ens vam quedar pas amb gana donada l'abundància i diversitat de tapes. Per a tots els gustos!

Un aspecte a destacar seria el de la beguda. Com he comentat, amb el menú entraves dues ampolles de vi. Nosaltres en vam demanar una i una d'aigua, que ens van cobrar. No és que no ens sembli bé pagar-la, cap problema, però hagués estat un detall haver-la inclós dins el menú, donat que no vam arribar a demanar una segona ampolla de vi.

En resum, un lloc agradable i correcte, però que en principi no repetiríem.

dijous, 10 de maig del 2012

TapAlta: Abril 2012

La TapAlta és una iniciativa gastronòmica de la Part Alta de Tarragona. Es tracta d’un recorregut per diferents locals del casc antic que promocionen la gastronomia en forma de tapa, tots els dijous de 20.00 a 22.00 hores, durant tot l'any.
Cada establiment, prop d’una vintena de locals s’han adherit a aquesta iniciativa, proposa dues tapes a triar i cadascuna d'elles, les podràs acompanyar d'una copa de vi, cava, cervesa o refresc al preu de 2,5 euros la tapa. Cada mes les tapes proposades van canviant.
Nosaltres fins aquest passat mes d’abril no ens vam apropar a fer la primera degustació TapAltiana. I després de fer una selecció de totes les propostes, vam sortir amb la intenció de provar 4 d’elles. Ara us mostrem els locals amb una fotografia de la tapa, descripció i l’opinió de cadascun de nosaltres dos.
La Cova.
image
Proposava dues minicoques, i com havíem anat a sopar feia poc temps vam decantar-nos per començar la nit per aquest local. Les tapes proposades eren minicoca de ceba, bacon i formatge de cabra per un costat i per l’altre minicoca de rúcula, pernil i formatge.
Ana: ja havíem estat, així que no em van sorprendre, tot i això, senzilles però bones.
Francesc: Em van semblar molt bones, una tapa no molt sofisticada però bona elecció per començar la nit
Tecla 60.
image
Poma farcida de confit d'ànec i foie, i l’altre tapa es tractava de caneló de primavera.
Ana: anava amb més espectativa per la poma i va guanyar el caneló. Totes dues bones. Potser per trobar-li un què a la poma: una mica dureta tot i estar feta al forn.
Francesc: El caneló molt bo, no és de carn, perquè us feu una idea és el mateix condiment de quan es fan els ous farcits. La poma correcte.
La Queveda.
image
La primera tapa es tractava d’una broqueta llagostins amb salsa tàperes, mentre la segona era un tall de formatge de cabra amb bacon i vinagreta.
Ana: el local ja es veu a primer cop d'ull que no és gens sofisticat. Tot i així penses que si estan dins la TapAlta serà per alguna cosa... doncs no... ni punt de comparació amb els altres. Un parell de tapes ben escasses i gens treballades.
Francesc: Sens dubte la desil·lusió de la nit. Tapes poc treballades. Molt hauran de captivarnos en properes propostes per tornar a aquest local per TapAlta.
Cal Peter.
image
El darrer lloc escollit va ser Cal Peter on ens van oferir Milfulls de patata, formatge i encenalls de pernil i delícies de vedella amb bolets a l'estil de l'àvia.
Ana: després de la frustració anterior, i tot i que havíem d'anar a fer una altre tapa però el local estava ple, vam anar a parar a Cal Peter. Només per la fotografia i la presentació ja veiem que la nit va millorar. Però a més de l'elaboració i la delicadesa amb la que semblaven cuinades, el sabor de la vedella era de cuinat de tota la vida!
Francesc: Sens dubte la millor combinació de tota la nit. Que dir de la vedella, genial i el milfulls no es quedava enrere. Haurem d’estar atents a les propostes del Peter.
I fins aquí les propostes del TapAlta d’Abril, esperem poder fer-ho molts mesos més i seguint explicant-vols les propostes gastronòmiques de Tarragona, una bona forma de descobrir indrets que desconeixíem i que algun dia visitarem amb més calma per fer un sopar per exemple, el Tecla 60 està apuntat a la ment ;)

dimecres, 9 de maig del 2012

Terrat Pack al Teatre Coliseum de Barcelona

El 7 de gener ens vam dirigir al teatre Coliseum de Barcelona per veure la obra teatral, més aviat successió de monòlegs enllaçats entre ells mitjançant cançons i petits diàlegs, del grup mediàtic Terrat Pack, es a dir, Buenafuente i companyia.

image

El Terrat Pack el formen quatre persones, i en l’edició d’aquest any, a diferencia de l’anterior esta format per Andreu Buenafuente, Berto Romero, José Corbacho i Ana Morgade, que substitueix a Jordi Evolé que va abandonar l’edició del 2012 per centrar-se en el seu programa de televisió. No cal que us expliqui massa en que consisteix el prop de dues hores que dura l’espectacle, ja que suposo que ja us imaginareu si sou espectadors dels programes de la factoria Terrat.

L’espectacle el comença en Jose Corbacho. Cal dir que esta brillant, bé en la seva línia de provocador/showman que ens té acostumat. Tot seguit li toca el torn a la senyoreta del grup, Ana Morgade. Esta bé, però sota el meu punt de vista, dels quatre és el més fluixet de tots. Berto Romero com no podria ser d’una altre forma, genial, va haver un parell de cops on l’atac de riure quasi ens provoca algun ensurt. I per últim li va tocar el torn al cap de cartell, l’Andreu Buenafuente, on va fer paler el seu talent com a monologuista.

L’espectacle és en castellà, tot i que com els nois són catalans i l’obra era a Barcelona, intercalaven paraules catalanes, que els hi feia donar un toc més rodó a tot l’espectacle. Si el Terrat Pack actua a la vostra població, tot el preu de l’entrada, no us ho penseu, us fareu un bon tip de riure.

M’oblidava una cosa, tot no va ser tant maco, hi va haver un problema, no per l’obra en si, sinó pel teatre i es que vam agafar les entrades pel segon amfiteatre, no havien altres disponibles, i s’ha de dir que des d’allí la visió es bastant dolenta, s’està molt per sobre de l’escenari i sinó t’arrepenges endavant la visió d’algunes parts del teatre es fa difícil, així que ja sabeu si aneu al Coliseum de Barcelona, vigileu on compreu les entrades.

Web del Terrat Pack

dilluns, 7 de maig del 2012

Cartoixa d'Escaladei

Fa aproximadament un mes, aprofitant els dies de descans de Setmana Santa, vam fer una escapada per la comarca del Priorat, concretament per visitar la Cartoixa d'Escaladei.
En Francesc ja havia estat anteriorment i em volia fer conéixer la zona, tant pels records d'infantesa de la vila, com per la sorpresa que provoca visitar el monument.
Si l'aneu a visitar haureu de posar imaginació, perquè malauradament s'hi conserva en mal estat tot i les feines de restauració. Tot i així val la pena per fer-se a la idea, amb una recreació mental, del que va ser en el seu temps aquest Monestir.
Amb un audiovisual fet d'imatges amb banda sonora, podreu fer-vos una recreació de la seva història i cronologia.
A l'interior trobareu una cel·la restaurada (la superfície de la qual ja m'agradaria a mi avui dia per un piset!!).
Les obres de restauració de les dues esglésies encara continuen, de fet no es poden visitar, romanen tancades, i com a molt s'hi pot fer un passeig pels voltants i pel que serien les restes de les cel·les i els claustres. Això sí, enclavant entre muntanyes.
Si tireu una mica la vista enrere, recordareu que aquesta passada Setmana Santa va ser un xic plujosa. Doncs bé, tot i que el temps ens va acabar respectant, el dia va començar amb plujims.
Un cop visitat el monument ens vam adreçar al poble d'Escaladei, molt i molt petit però molt acollidor, i vam dinar d'allò més bé. Un menú de 9€, al centre del poble, amb escudella i macarrons de primer, cuixetes de pollastre amb ceba caremelitzada i pastís de pinya.... mmmm per llepar-s'hi els dits!
image
Per baixar el menú ens vam dirigir al poble de Morera del Montsant, on vam poder gaudir de les vistes i d'un passeig pel poble, que per l'època i el temps, no ens va ensenyar gaires veïns.
image
Si voleu informació per anar a visitar la Cartoixa (horaris, preus i visites guiades), consulteu aquí.
image

dimecres, 2 de maig del 2012

Itinerari modernista per Sant Joan Despí

Si parlem de Sant Joan Despí segurament tothom pensarà en la Televisió de Catalunya o fins i tot en els darrers anys en la nova ciutat esportiva del FC Barcelona, però Sant Joan també la podríem destacar, a part de ser la localitat de l’Ana, per posseir una ruta modernista al voltant d’una de les figures més representatives del modernisme català, Josep Maria Jujol i Gibert, que curiosament és un fills il·lustres de la ciutat de Tarragona, ciutat natal d’en Francesc, es a dir del qui us escriu. Més informació de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) a la Wikipedia.
El darrer diumenge de cada mes el Centre Jujol organitza una ruta pels edificis modernistes més significatius de Sant Joan Despí. Durant dues hores el guia et va fent voltar pel poble i definint la personalitat de l’arquitecte Jujol mitjançant les seves construccions que són explicades mentre dura la visita pels carrers. Però no tot es veure l’arquitectura exterior, sinó també, durant aquesta ruta es visiten per dintre dues de les obres més significatives de Josep Maria Jujol, Can Negre i la Torre de la Creu.

Torre de la Creu (1913)
Aquesta és la primera casa que Jujol construeix al poble de Sant Joan Despí. Josefa Romeu, la promotora, li dóna absoluta llibertat. El resultat són dues cases simètriques projectades a partir de la intersecció de cinc cilindres que juguen amb les proporcions i alçades com si es tractés d'una escultura amb múltiples òptiques diferents.

image
image


Can Negre (1915-1930)
Pere Negre encarrega la transformació de l'antiga masia. Jujol afegeix les golfes i crea una nova façana. La inscripció de lloança, l'esgrafiat com a metàfora d'un mantell i, fins i tot, el balcó convertit en una carrossa suspesa en l'aire, formen part d'un homenatge a la Mare de Déu. L'interior destaca per la seva plasticitat, l'escala i la capella.

imageimage

L’itinerari, que com he dit abans es realitza el darrer diumenge de cada mes, té un preu de 5 euros per persona. Jo al menys us ho recomano molt.