dimarts, 24 de juliol de 2012

Llamas (Calafell)

En l’anterior entrada us vam explicar el nostre dia al poble de Calafell i el que vam poder veure allí. Però a part de gaudir del lloc, una de les raons principals per la que ens vam voler apropar era per gaudir d’un altre val de descompte. En aquest cas el vam adquirir a la web Restalo.es, i consistia d’un menú amb una xatonada ben catalana de primer i de segon una graellada al Restaurant Llamas, situat a la urbanització de Segur de Calafell, més concretament amunt el turó d’aquesta urbanització.

S’hauria de dir que aquest local o bé el coneixes, o t’han parlat d’ell si ets fora de Calafell, ja que es troba una mica allunyat de la platja, lloc on s’acostuma a aglomerar la gent a Calafell. Us deixem l'enllaç de l'ubicació al nostre mapa del Quadern de viatge.

Però també vull comentar que aquest restaurant té una força vocació 2.0, reflectit en els seus perfils de Facebook, Twitter, i en la multitud de webs on pots reservar taula via online, així que si el busqueu per la xarxa, el trobareu fàcilment.

El menú consistia en un entrant (a triar cada dues persones): Amanida Il·lustrada o amanida Xató del Baix Penedès i un plat Principal (a compartir) consistent en una gran graellada carn amb: Rostit de tira, botifarra, xoriço, botifarra, panxeta i xai. Tot això acompanyat per patates rostides al caliu i beguda. Ara ve quan us dic el preu, 9,95 euros per persona.

image

Nosaltres vam comprar 4 vals, per anar-hi juntament amb els pares de l’Ana, així que si feu números, us diré que vam sortir com uns senyors per menys de 40 euros en total. Si he de dir la veritat em sembla que al final no els vam pagar nosaltres, sinó que ens van convidar els pares de l’Ana, en això de pagar a vegades se’m va la memòria jeje

La xatonada boníssima, la graellada, podria dir que també va ser molt complerta i apetitosa, i per si fos poc, al final de l’àpat ens van convidar a anar al reservat per fer el cafè. Aquest petit amagatall sota el restaurant és idíl·lic, sobretot en època d’estiu ja que no te n’adones de la calor exterior. A més aquí, el propietari del restaurant, el Sr. Llamas, ens va explicar una mica la seva filosofia de com portar el restaurant. Ho té molt clar, vol treballar, tot i que això comporti baixa preus. Els dies de cada dia pots dinar per 1 euro el plat, i els caps de setmana té un menú complet per menys de 15 euros, en aquests temps que corren, val molt la pena! I sobretot després d’haver provat el seu menjar.

image

Si ho mireu fredament, nosaltres vam pagar a prop de 10 euros per persona, però en condicions normals val 20 (descompte 50%), i pel que vam menjar, qualitat i quantitat, continuaria pagant. He arribat a pagar per pizzes en pseudo-restaurants italians molt més que això!

Ja que portàvem tot el dia voltant (veient Castell i Ciutadella ibèrica) i menjat el menú, vam voler apropar-nos al passeig marítim i fer un gelat, per acabar de fer la tarda, i així donar per finalitzada la nostra visita a Calafell, això si, tornarem!, que Szwarzeneger m’ha quedat això.

dijous, 19 de juliol de 2012

Calafell, Castell i Ciutadella ibèrica

Si us apropeu al nord de la Costa Daurada us trobareu amb la localitat de Calafell, un petit municipi litoral situat al sud del Baix Penedès. Aquest poble d’aproximadament 25000 habitants té una de les històries més antigues de tot el voltant.

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers.

I si a més li afegim, que a l’època de l’Edat Mitjana es va aixecar damunt el turó que governa la ciutat un Castell (documentat per primer cop al segle XI) fan que la visita a Calafell sigui un retorn al passat.

Nosaltres ens vam dirigir allí per poder veure aquests dos petits trocets de la nostra història: El Castell medieval i la Ciutadella ibèrica.

El Castell de la Santa Creu (ubicació)

image

Castell documentat des del 1037. Durant el segle XIV va pertànyer a la família Castellbisbal, senyors també de Cubelles, i posteriorment a la família Palou. El 1642 la residència senyorial i una part de les muralles foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez i des d'aleshores es va fer servir de cementiri. El 1982 es va dur a terme l'excavació arqueològica. Resta dempeus una bona part de les muralles medievals així com sitges, cisternes i els forats on es clavaven les bigues de les construccions desaparegudes. Al costat de l'església romànica hi ha un recinte del segle XVIII cobert a quatre vessants, el comunidor, des d'on el mossèn foragitava els mals esperits.

La veritat és que és un plaer poder caminar per damunt d’aquesta construcció, veure el que s’ha pogut conservar, però sobretot per gaudir de les meravelloses vistes de bona part de la Costa Daurada.

image

L’explicació inicial d’una guia amb l’ajuda d’una maqueta, se’ns dubte fa entendre molt millor el que es veu dins el Castell.

Ciutadella ibèrica (ubicació)

image

Va ser fundada en un moment incert del segle VI aC i es va mantenir activa fins els inicis del segle II aC. quan va ser destruïda probablement pels exèrcits romans. Era un petit assentament fortificat dalt d'un turó, les restes del qual encara permeten veure la seva estructura. Es pot veure la fonamentació de la casa del cabdill i de moltes altres vivendes i recintes annexos. També es conserven restes dels paviments. Es poden veure algunes cases reconstruïdes, amb murs de tàpia i cobertes amb embigat de fusta, canyes i palla.

image

Sinó fos segurament per la reconstrucció se’ns faria molt difícil d’imaginar-nos el poblat i com vivien els nostres avantpassats. Al igual que en el Castell de la Santa Creu, un guia ens informarà prèviament a l’entrada del recinte emmurallat, i si fins i tot voleu, podreu jugar amb l’alfabet iber que es troba just a l’entrada de la Ciutadella.

Aquests dos enclavaments, Castell i Ciutadella, junt amb el Museu Casa Barral, formen el conjunt patrimonial de Calafell. Pots adquirir una entrada conjunta per poder veure els tres recintes per 7 euros. Nosaltres el vam comprar, així que tenim fins a finals d’any per tornar a Calafell i visitar la Casa Museu, i com no, explicar-vos-ho aquí.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Hoyo 19, Lumine Golf Lakes (Vila-seca)

Després de la gran experiència que vam poder gaudir al restaurant Lumine, tot el que conté aquest nom ens mereix el major dels respectes, així que nomes veure’l escrit en alguna pàgina de descomptes li fem una ullada per a veure de que es tracta. En aquesta ocasió oferien un val de descompte per una graellada sense límit al restaurant Hoyo 19 situat en el Lumine Golf Lakes, no ens ho vam pensar massa i el vam agafar ràpidament.

image

Aquest restaurant es troba just al benmig dels camps de golf del “Mediterrànea beach & golf community”, mentre que el seu germà, el restaurant Lumine es troba just al costat de la platja llarga de Salou, quasi a la zona més perifèrica del complexe. Si el restaurant Lumine es caracteritza pel seu servei, la dedicació en l’elaboració i tracte que es veu reflectit en el preu final de l’àpat, el restaurant Hoyo 19 podríem dir que és més assequible per les butxaques de la gran majoria de persones.

image

El val de descompte, 19 euros per persona, constava dels següents plats: un entrant compost per una gran amanida Mediterrània, un principal, Graellada de carn sense límit amb guarnició i una postra formada per una font de Fruita amb Fondue de Xocolata, tot això acompanyat per una ampolla de vi negre. Com veieu no podríem perdre l’ocasió de gaudir d’aquest espectacular menú en una zona privilegiada de la Costa Daurada.

En aquest cas, al tractar-se d’un àpat molt contundent vam optar per realitzar-ho al migdia, així que ens vam dirigir allí, i a veure que ens trobàvem. Hem de dir que la localització del restaurant Hoyo 19 és pèssima, fins que no et trobes assentat a la taula no saps que has arribat, fins les pròpies recepcionistes del camp de golf es fan creus de la inexistent senyalització.

image

La amanida, com podeu veure en la fotografia, era generosa, una per cap, així que l’entrant no es pot dir que sigui ridícul, et van preparant el terreny pel plat principal.

El plat principal consistia en una gran safata de carn acompanyat per un plat de guarnició (patata, tomàquet fregit i pebrot).

image

Dins la graellada podem trobar de tot, botifarra, pollastre, xistorra, i moltes més peces de carn. Era veritat, podies menjar sense límit, ja que tot i posar-hi ganes no vam poder-nos acabar tota la safata!, deixant menjar!, imagineu la quantitat, ja que nosaltres som de bon menjar.

image

I per acabar, per si encara tens una mica de forat a l’estómac et porten un plat amb fruita i un bol de xocolata. Potser els trossos de fruita no són molt encertats per una fondue, meló, pinya i síndria, però ben sucats a la xocolata entren molt bé.

image

Com veieu, vam poder gaudir molt del menjar, i no es descartable que el tornem a agafar un altre dia, ja que aquest val de descompte va sortint molt per les webs com són Groupalia i Letsbonus

divendres, 13 de juliol de 2012

Iogurts gelats (Llaollao i Smöoy)

Avui us voldriem comentar una cosa, potser surt una mica de la temàtica habitual d’aquest bloc, però com ens ve de gust anar explicant les coses que ens van passant, hem decidit fer aquesta entrada.

D’ençà l’any passat han aparegut a Tarragona dues botigues que desconeixiem. Curiosament es troben quasi una davant de l’altre, totes dues tocant al balcó del Mediterrani de Tarragona. Aquests dos locals es dediquen al mercat dels iogurts gelats, que volen competir amb els tradicionals “cucurutxos i granissades” de tota la vida. Potser en altres llocs aquest tipus de comerç ja fa temps que han arribat, però no en aquesta petita ciutat.

image

Us volem fer una petita síntesi de tots dos locals: el Llaollao i Smöoy. La base es similar en tots dos llocs, esculleixes la grandària i sabor del iogurt gelat i vas afegint ingredients, també anomenats toppings, per tal de donar el gust que voleu. Teniu trossets de xocolata, lacasitos, fruits secs, cereials, melmelades i multitud de cremes per tirar a sobre el iogurt.

Una de les diferencies principals entre els dos locals, és que a Smöoy pots escollir entre quatre diferents sabors, tres d’ells sempre són els mateixos, mentre que el quart va canviant setmanalment, cosa que pot fer que cada cop que visitis la tenda experimentis una nova sensació. Això el Llaollao no ho té, això el fa perdre algun punt respecte al seu competidor.

image

En canvi Llaollao té un petit avantatge respecte a Smöoy, i es que el petit local de la Rambla Nova de Tarragona esta acompanyat per una petita terrasseta on podràs asseure’t i gaudir del menjar tot veient com la gent passeja per la Rambla. Smöoy no ho té, i si vols prendre el gelat a la fresca, no tens més remei que agafar-ho i sortir a un dels bancs del passeig o caminar mentre vas menjant.

Ana: Siguem pràctics: al Llaollao els gelats sempre són iguals, iogurt gelat. Sí que potser és una mica més gran (li donen més volum vertical) però són una mica escassos posant la decoració. A Smöoy, en canvi, tot i que potser el gelat és una mica més xic en volum, sempre tens per escollit gustos! Xocolata, el classic iogurt o maduixa. Jo allà he tastat el de té verd i el de fruits del bosc i ...mmmmm!!!!
I tot i que a vegades és una mica complicat encertar el topping, són una mica més generosos decorant el gelat...

Francesc: Que voleu que us digui, jo sóc molt de terrasses a l’estiu i si a sobre estan tocant a una de les millors vistes de la ciutat, el mar per sobre el balcó del Mediterrani, encara molt millor, però he de reconèixer que en principi em quedo amb el sabor del Smöoy, tot i que no tingui una terrassa per asseure’t al carrer.

Vosaltres podeu decidir a quin lloc anar, o fer com nosaltres, provar tots dos llocs.  

dimecres, 11 de juliol de 2012

Museu de Fars de Tarragona

Si aneu caminant per l’espigó del Port de Tarragona, després de 3,5km anireu a petar a una construcció fèrrica amb uns quants anys d’història. Es tracta del Far de la Banya, un espai hexagonal de 52 m2 construït al 1864. Aquest antic far de la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre) va ser transportat a Tarragona i restaurat a finals del segle XX per formar part del Museu del Port de Tarragona. Des de 2003 acull el Museu de Fars, el primer museu d’aquest tipus a tot l’estat espanyol. Aquest museu es troba obert al públic de forma gratuïta tots els diumenges al matí.

image

Nosaltres ens vam voler apropar i fer una visita interior, tot i que potser sota el meu parer, el que més impressiona és la seva estructura exterior. En l'interior hi podrem trobar pamflets informatius, fotografies, maquetes, lluminàries i altres elements, una gran col·lecció sobre la història dels fars a la demarcació de Tarragona.

image

Si us apropeu també hi podreu veure una reproducció d’un gravat de la Tarragona del segle XVI. Això és el que em va impressionar més, ja que es pot veure com ha canviat la ciutat i el port en aquests darrers quatre-cents anys.

image

A més des de l’any 2009, el primer divendres de juliol s’hi celebra la Nit Literària al Far de la Banya. És una activitat organitzada pel Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona per tal de fomentar la lectura i el patrimoni marítim. Podreu trobar més informació sobre aquestes activitats organitzades pel Port de Tarragona a la seva web oficial.

image

dilluns, 9 de juliol de 2012

Mona de Pasqua

Sóc golafre, m'agrada cuinar i m'agrada la cuina.

Si penseu també alguna d'aquestes coses, potser també coincidireu amb mi en que és molt més agraït cuinar per a algú altre o per a unes quantes persones que no pas per a un mateix.
I ja no diguem si parlem de pastissos!

Normalment, quan s'apropa Setmana Santa, en Francesc compra les Mones per a les filloles al forn, però aquest any vaig voler col·laborar.

És més feina i també menys diners. És més reconfortant i bonic... bé, jo vaig gaudir molt!

S'ha de dir que alguna peripècia a la cuina vaig fent, però la mestra a casa és ma mare, de qui m'he anat quedant amb coses que ara jo poso en pràctica.

Una altre cosa bona de fer les Mones era poder fer-li a cada fillola una de personalitzada.

Vaig optar per fer un pa de pessic de tota la vida (aquell que es fa amb iogurt), i decorar-lo de manera diferent per a cadascuna, segons els gustos de la casa.

PA DE PESSIC:

INGREDIENTS:

  • 3 ous
  • 1 iogurt natural
  • 1/2 d'oli
  • 2 de sucre
  • 3 de farina
  • 1 sobre de llevat
  • la pell d'una llimona ratllada
  1. Barregeu els rovells d'ou amb les dues mesures de sucre (agafant com a referència el gotet del iogurt).
  2. Afegiu-hi el iogurt, el mig volum d'oli, la ratlladura de llimona.
  3. Barregeu i afegiu els tres volums de farina tamisada junt amb el sobre de llevat.
  4. Pugeu les tres clares d'ou a punt de neu i afegiu-ho a la barreja amb moviments suaus i envolvents.
  5. Amb el forn escalfat a 180ºC, poseu la barreja dins un motllo engreixat, a posició mitja dins el forn durant uns 30 minuts.

NOTA: No obriu el forn abans d'aquest temps perquè el pa de pessic puji bé. A partir d'aleshores, vigileu fins que estigui fet. Dependrà del vostre forn, el tamany...

NOTA: Com us deia, per afegir l'oli, la farina i el sucre, prendrem com a mesura el gotet de iogurt que haurem fet servir.

Animeu-vos, que és molt fàcil, i permet modificacions i decoracions diverses!!
El podeu cobrir amb xocolata, tallar i farcir, afegir fruits secs... el que volgueu!

Solucionareu des d'un berenar, esmorzar, postre...

Vaig fer un de rodó i un de quadrat.

image

image

El pa de pessic va quedar molt suau i esponjós.

image

Les figures de xocolata les vaig comprar a Xocolates Blanxart, una casa del poble, Sant Joan Despí, molt coneguda a pastisseries de renom.

Com que eren per dues nenes, vaig comprar dues Hello Kitty: una base de xocolata negra d'aproximadament un centímetre, un cotxe rosa amb seients blancs, una petita tanca de xocolata negra i la figureta de plàstic.

La Mona quadrada la vaig deixar tal qual, vaig cobrir les vores amb xocolata i vam enganxar Lacasitos.
A la part superior, la figura, un parell d'ous de color rosa i taronja i unes plomes, acababen de decorar.

image

La rodona, en canvi, vam voler fer-la més semblant a la típica mona. La vaig tallar per la meitat i vaig posar una fina capa de melmelada de préssec i vaig cobrir les vores amb nata muntada* i ametlla caramelitzada.
Decorada també amb la figura, uns ous i unes plomes, va quedar així:

image

La veritat és que van agradar molt.

El que més va agradar a les nenes, la figureta, evidentment! :P

* NOTA: Si munteu nata, com vam fer nosaltres, recordeu que el truc és que estigui ben freda de la nevera! I afegiu-hi el sucre quan ja estigui muntada!

diumenge, 8 de juliol de 2012

Pizza Nova Tarragona

Si em pregunteu que us recomani una pizzeria a Tarragona que es pugui menjar bo, quantitat i a molt bon preu, sense dubte us diria Pizza Nova. Una petita empresa amb tres locals; Part Alta, Sant Pere i Sant Pau i Centre de la ciutat, on t’ofereixen un dels millors serveis en quant a pizzes es refereix.

Jo havia anat moltes vegades, així que quan va sortir la possibilitat d’adquirir un val de descompte a Letsbonus per un menú completíssim per 12 euros no ens ho vam pensar. La veritat és que vam adquirir uns quants vals, un per anar un dissabte a la nit l’Ana i jo, i un altre per anar a dinar amb la colla d’amics.

Per l’ocasió en parella vam escollir el local de la Part Alta (localització), no havia estat mai i em feia gràcia veure el lloc, mentre que per l’opció amb tota la colla, vam decidir anar al restaurant de sempre, al Carrer Estanislau Figueres (localització).

Tots dos locals són molt acollidors i el tracte per part dels cambrers és molt respectuós, així que sigui amb val o no, us l’aconsellem si voleu fer un àpat bo, ràpid i barat.

Us expliquem una mica en que consistia el menú que vam tastar. Per primer hi havia una amanida per persona. Podíeu escollir entre varies opcions i totes elles són molt grans! Vam poder tastar les amanides de pollastre i pinya, molt refrescants per èpoques com ara on la calor apreta de valent.

image

De segon teníem una pizza amb 5 ingredients com a màxim. Si, una de les particularitats de Pizza Nova, és que et venen la pizza bàsica i tu vas afegint ingredients al teu gust.

image

Aquí cadascú de nosaltres dos vam fer les nostres pròpies creacions culinàries, que si una mica de tomàquet fresc, que si tonyina, que si pernil, i així fins arribar a la totalitat d’ingredients que podíem afegir.

image

Tot això acompanyat per una beguda, cervesa en el nostre cas, i d’una postra final. Com veieu un menú de pizzeria fantàstic, que ens va costar 12 euros per cap.