Avui us volem explicar l’experiència d'un dels nostres darrers viatges, a
l’Aragó, més concretament a la zona sud de la
província de Saragossa.
Parc Natural del Monasterio de Piedra
Feia temps que teníem ganes d’anar a visitar el
Parc Natural del Monasterio de Piedra,
situat al municipi de Nuévalos, un dels millors i més grans parcs naturals que podem trobar per Espanya, així que vam planificar una escapada de cap de setmana per visitar l’indret així com alguns dels pobles del voltant.
En la nostra escapada vam poder visitar el
Monasterio de Piedra i Calatayud en el primer dia, i Daroca i Belchite en el segon.
En aquesta entrada us explicarem la primera part del viatge, el
Parc Natural del Monasterio de Piedra.
Ens vam aixecar ben d’hora ben d’hora, com diria el Guardiola, i ens vam posar camí al
Parc Natural del Monasterio de Piedra. Vam arribar després de quasi 4 hores de cotxe, al voltant de les 11 del matí, hora ben adient per començar a veure el parc natural.
Després d’entrar al parc vam veure que faltava molt poc per una de les sessions de
vol dels rapinyaires, nom comú que s'aplica a un tipus d'ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d'un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes.
Vam poder veure a molts pocs metres dels nostres caps com volaven falcons, voltors, i altres espècies. Una
sessió de prop de mitja hora que s’agraeix de contemplar.
Tot acabada l’exhibició, vam començar a passejar pel parc natural. Aquest es troba a la vora del
Riu Piedra.
És una zona càrstica amb paisatges fragorosos de gran bellesa dominats per roques aspres, coves penya-segats en conjunt i harmonia amb l'aigua del riu Piedra que forma cascades, llacunes i rierols.
La
"Cola de Caballo" és una cascada de 50 m, és la caiguda d’aigua més coneguda del parc, però no pas l’única.
Un recorregut que a bon ritme, però tampoc sense estrès, es pot fer en poc més de 2 hores. Nosaltres vam aprofitar una de les zones d’esbarjo, situada al costat de la
piscifactoria que hi ha dins el parc, per menjar l’entrepà que portàvem, i així descansar una mica del passeig.
S’ha de dir que vam tenir força sort, la setmana anterior havia plogut de valent, això va fer que trobéssim el parc de forma perfecta, verd per tots els indrets i uns salts replets d’aigua. Una vegada acabat el nostre recorregut, vam dirigir-nos cap al
Monestir. Amb l’entrada al parc, entra una visita guiada per l’interior del que queda del Monestir, que s’ha de dir que per desgràcia no és massa.
El Claustre es troba en força bon estat, però l’església està mig derruïda, com molts dels Monestirs espanyols que van patir la
desamortització de Mendizábal al segle XIX.
La visita acaba en una de les dependències del Monestir, indret en que han ubicat un museu del vi.
Un cop acabat de veure tot el que es pot visitar tant en el Parc com del propi Monestir, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a
Calatayud, indret on teníem feta una reserva per passar la nit, però això ja us ho explicarem en una altre entrada.
Calatayud i Daroca
Una vegada finalitzada la nostra visita al Parc Natural del Monasterio de Piedra, que us vam explicar en l’anterior entrada, us continuarem explicant el nostre viatge. La següent parada va ser
Calatayud,
lloc on teníem reservat l’hotel, Hotel Fornos situat al Passeig de les Corts d’Aragó.
L’Hotel Fornos, de dues estrelles està ben situat, però no li demaneu gaires coses més. Parets de paper fa que qualsevol cosa es senti per totes les habitacions. Esmorzar normalet, suc, pasta i poc més, no el fan gaire atractiu, potser el que es salva és que no es gaire car i per tant per fer una nit ràpida ja està bé.
Una vegada registrats, i després de descansar una mica, vam fer un petit passeig per la ciutat. Hem de dir que
Calatayud no ens va fer massa el pes, una ciutat una mica depriment on la part antiga es troba bastant en mal estat. Molts solars on no hi ha cap edificació, i moltes cases en rehabilitació. Fins i tot les esglésies no es salven de la reformes, i per tant és difícil de fer una fotografia on no es vegi una grua al cel, potser d’aquí uns anys
Calatayud es trobarà en millor estat que l’actual.
Després del passeig i de fer un tast de tapes en un dels molts bars que es poden trobar en el passeig principal de la ciutat, vam donar per finiquitat el dia.
El
segon dia de viatge el vam començar intentant localitzar el Castell antic de Calatayud situat a dalt d’un turó, però degut a la mala senyalització del lloc, només el vam poder veure de fora, ja que no vam trobar l’entrada.
Cansats de donar voltes pel lloc, vam posar rumb a
Daroca,
ciutat emmurallada al sud de la província de Saragossa que ens va agradar força.
Vam comprar uns records en una botiga del poble i vam poder passejar
pels carrers i la muralla de Daroca.
Era quasi migdia, així que ens vam posar direcció a la darrera parada del viatge, lloc que juntament amb el
Monasterio de Piedra, havien fet que ens apropéssim a l’Aragó,
Belchite, poble protagonista durant la guerra civil espanyola, i que va desapareixent a poc a poc degut al mal estat en que va quedar per la guerra. Com Belchite ve mereix unes notes amb profunditat, ho deixarem per la següent entrada del nostre viatge per Aragó.
Poble antic de Belchite
Després de passejar per
Daroca, ens vam dirigir a
Belchite. Primer de tot, vam prendre un refrigeri a la
part “nova” del poble, i vam preguntar per on es trobaven les restes de
l’antic poble de Belchite, devastat durant la guerra civil.
Vam tenir sort perquè just arribar a la porta d’entrada al poble antic, serien les 14h, començava una visita guiada. Sapigueu que la visita
dura prop més d’una hora i costa 6 euros per persona.
Val molt la pena, ja que la guia que ens va tocar, ens va explicar tota la història del poble i perquè es va produir en aquell indret, que en principi està al mig del no res, una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola.
Després de més de 70 anys, poques edificacions queden en peu, però passejant per l’interior un se n’adona de la magnitud de tot plegat.
El que millor es conserva del lloc,
són les 3 esglésies que tenia el poble, però que poc a poc es van caient. La guia ens va explicar com la setmana anterior al nostre viatge havia caigut un balcó d’una de les cases que continua parcialment en peu.
La guia intenta explicar la història de forma neutral el que va passar allí, i es nota que sap del que parla, perquè contínuament va datant tot el que va succeir en la batalla.
Visitar el poble antic de
Belchite ha estat una de les coses més maques d’aquest petit viatge, i juntament amb el Parc Natural del Monasterio de Piedra, és el més destacable de tota aquella zona sud de la província de Saragossa.
Una vegada acabada la visita per
Belchite, vam posar rumb de tornada a casa.