El passat pont de Novembre vam anar a Madrid, 4 dies on teníem ganes de visitar la ciutat així com els seus voltants.
El primer dia d’anada vam parar a Guadalajara, petita ciutat que no esperàvem gaire d’ella i que ens va sorprendre gratament. Molt neta i ben cuidada ens va servir per descansar del viatge i gaudir d’un bon dinar al restaurant “El Buen vivir”, us el recomanem si passeu per allí, ja que es menjar molt bé i de bon preu.
A mitja tarda vam arribar a Madrid i després de registrar-nos al hotel vam anar cap a la Gran Via, ja que allí ens havien regalat entrades per l’espectacle del “Rei León”. Si heu vist la pel·lícula animada ja sabreu de que va la funció, ja que durant les més de dos hores de l’obra, la funció simula molt bé el llargmetratge.
Després d’això vam fer una passejada pel centre i vam acabar picant al Mercado de San Miguel.
El dia següent vam voler fer una escapada cap a Toledo, no havíem estat mai i aprofitant que estàvem pel centre de la península ens vam apropar per passar unes quantes hores. Visita guiada pel centre històric, menjar típic al “Mesón JJJ", per acabar al Mirador del Valle quan el sol ja havia deixat l’horitzó.
De tornada al centre vam sopar a “La Hummuseria”, al barri de Chueca.
El tercer dia vam fer un típic dia a la capital, esmorzar xurros amb xocolata a la “Cafetería Valor” i entrepà de calamars a “El Brillante”.
Vam visitar: Plaza Mayor, Convento de las Carmelitas Descalzas, Ayuntamiento, Plaza de Oriente, ...
... Cripta de la Almudena, Catedral i Palacio Real per fora, Teatro Real, Templo de Debod, ...
... Plaza España, Gran Vía, Fuencarral – Chueca, Jardines Sabatini, Jardines del campo del moro, El Retiro, Sol i fins i tot vam entrar a El Corte Inglés.
Com veieu vam visitar els top tens de la ciutat, per acabar sopant al restaurant “Artemisa”, una altre recomanació que us fem si visiteu Madrid.
Per baixar el sopar vam fer una passejada nocturna per: Palacio de Congresos, Cibeles, Neptuno i Puerta Alcalá.
El diumenge era moment de tornar cap a casa, i ho vam fer passant per Aranjuez, lloc on vam visitar el Palacio Real, amb visita inclosa.
Vam agafar forces en un menú a Aranjuez i vam tornar cap a casa per esperar la propera escapada.
dissabte, 15 de desembre del 2018
dimecres, 28 de novembre del 2018
Escapada a l’Empordà
El pont del 12 d’octubre el vam passar a terres gironines, més concretament a la zona del Cap de Creus (Empordà).
La nostra intenció no era molt ambiciosa, descansar i veure alguna cosa de la zona. En principi tenim plantejat el primer dia per pujar, de camí visita la fundació MONA a Riudecols de la Selva i instal·lar-nos a Roses per aquests tres dies. El segon dia voliem visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes i de tornada el tercer dia passar pels Aiguamolls de l’Empordà, però la pluja ens va fer canviar una mica els nostres plans de l’escapada.
La fundació MONA es sens dubte una visita molt recomanable i que fa pensar al visitant, us la recomanem.
Sortits de la visita guiada, vam anar a dinar a Les Oliveres, un dels pocs restaurants que posseeix Riudecols de la Selva. Millor no escriure la nostra experiència, lamentable!
Ja pronosticaven pel cap de semana mal temps, així que no ens va agafar de sorpresa el clima. Força boira i núvols grisos feien predir que la visita al monestir de Sant Pere de Rodes no seria molt afortunada. Ens vam dirigir allí, però no vam poder gaudir de les vistes de l’indret, tot i que vam poder disfrutar d’una visita guiada pel recinte.
Una vegada sortits d’allí ens vam dirigir al Port de la Selva, on vam fer un menú al costat del mar.
Seguidament vam anar a Cadaqués, per passejar, tot i no gaudir de massa bon temps.
El tercer dia teniem previst visitar els Aigüamolls, però com havia plogut els darrers dies i el sol no acabava de fer presencia vam decantar la visita. Ens vam quedar a Roses per visitar la Ciutadella i el museu que es troba en el seu interior sobre la historia de Roses.
Visita molt recomenable, tot i que deixem pendent per una altre ocasió gaudir dels Aigüamolls.
Roses, Empordà
La nostra intenció no era molt ambiciosa, descansar i veure alguna cosa de la zona. En principi tenim plantejat el primer dia per pujar, de camí visita la fundació MONA a Riudecols de la Selva i instal·lar-nos a Roses per aquests tres dies. El segon dia voliem visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes i de tornada el tercer dia passar pels Aiguamolls de l’Empordà, però la pluja ens va fer canviar una mica els nostres plans de l’escapada.
La fundació MONA es sens dubte una visita molt recomanable i que fa pensar al visitant, us la recomanem.
Fundació MONA
Sortits de la visita guiada, vam anar a dinar a Les Oliveres, un dels pocs restaurants que posseeix Riudecols de la Selva. Millor no escriure la nostra experiència, lamentable!
Platja de Roses
Ja pronosticaven pel cap de semana mal temps, així que no ens va agafar de sorpresa el clima. Força boira i núvols grisos feien predir que la visita al monestir de Sant Pere de Rodes no seria molt afortunada. Ens vam dirigir allí, però no vam poder gaudir de les vistes de l’indret, tot i que vam poder disfrutar d’una visita guiada pel recinte.
Claustre del Monestir
Una vegada sortits d’allí ens vam dirigir al Port de la Selva, on vam fer un menú al costat del mar.
Port de la Selva
Seguidament vam anar a Cadaqués, per passejar, tot i no gaudir de massa bon temps.
Cadaqués
El tercer dia teniem previst visitar els Aigüamolls, però com havia plogut els darrers dies i el sol no acabava de fer presencia vam decantar la visita. Ens vam quedar a Roses per visitar la Ciutadella i el museu que es troba en el seu interior sobre la historia de Roses.
Ciutadella de Roses
Visita molt recomenable, tot i que deixem pendent per una altre ocasió gaudir dels Aigüamolls.
dijous, 22 de novembre del 2018
El Quadern a la Toscana
Aquest estiu hem passat les vacances a la Toscana, una de les 20 regions que formen Itàlia.
Com els darrers anys vam agafar el cotxe i vam posar rumb a la regió italiana, viatge de dos dies amb aturada a Frejús (França).
Frejús es una petita localitat amb un passat romà on podem trobar les restes (bastant reconstruïdes) d’un amfiteatre, un teatre, i fins i tot part de l’aqüeducte que portava aigua a la vila.
Després de passar la nit i agafar forces vam fer la resta de viatge fins a la Toscana, passant per la regió de Ligúria.
A la Toscana passaríem al voltant de deu dies per gaudir del paisatge, i com no de la gastronomia italiana. El nostre primer lloc de parada va ser la ciutat d’Arezzo, lloc que vam fer la nostra base durant 3 dies.
La fisonomia dels pobles Toscans són molt semblants entre ells, petites viles que es situen sobre un petit turó amb impressionants muralles que es conserven fantàsticament. Anghiari i Castiglion Fiorentino són un clar exemple.
La Toscana no només és Florència i Pisa (ciutats que ja havíem estat i que no vam voler repetir), sinó que és molt més, i és el que vam voler descobrir en aquest viatge.
Petites localitats com Pienza, Montalcino i Certaldo no tenen res que envejar.
A part de visitar pobles petits vam voler dedicar un dia sencer a Siena. Ens havíen parlat molt bé, i la veritat és que no ens va defraudar. Una gran ciutat que pot competir amb Pisa o Flòrencia sense quedar-se gaire lluny. Molt destacable és la Piazza del Campo i el Duomo, catedral consagrada a Santa Maria Assumpta.
Després de passar per Arezzo i Siena ens vam endinsar a la Val d'Elsa, lloc que vam fer de base per visitar altres pobles de la Toscana.
San Gimignano, coneguda com la Nova York de la Toscana, va ser una aturada imprescindible en el nostre viatge. De la mateixa manera també vam voler visitar Lucca, la ciutat que té una església en cada cantonada, i no exagerem!
Una vegada visitada la Toscana, podríem dir que començava la tornada cap a casa, però no pas el final del viatge, ja que vam voler parar a les Cinque Terre.
S'anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore.
El temps ens va acompanyar, així que a part de moure'ns amb el tren local que uneix els pobles, vam poder veure les Cinque Terre des del mar amb un petit vaixell que els uneix.
El 1997 les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Ara si que tocava el moment de deixar Itàlia, així que vam agafar el cotxe i carretera!, passant abans d'arribar a França per San Remo.
La següent nit la vam fer a Cannes, ciutat cinematogàfica i de luxe. Ens va donar temps de visitar la localitat i de menjar. Després de voltar 10 dies per pobles petits italians, tornàvem a trepitjar una gran ciutat.
Però Cannes no va ser l'única parada francesa. Arles, vila de la Provença, feia temps que li teniem ganes, així que vam aprofitar l'ocasió que estavem per la zona per passar-hi.
Arles té un fort passat romà, es conserva en bastant bon estat un amfiteatre i teatre romà, entre altres edificacions de l'època
El viatge va acabar amb aquesta visita, i ara tocava tornar cap a casa i pensar en propers viatges. Al final van ser 14 dies i més de tres mil quilòmetres.
I fins aquí les nostres vivències per terres italianes (i també franceses). Ens veiem en la propera experiència, o el que és el mateix, en la propera entrada del Quadern de viatge.
Paissatge de la Toscana, amb San Gimignano al fons
Com els darrers anys vam agafar el cotxe i vam posar rumb a la regió italiana, viatge de dos dies amb aturada a Frejús (França).
Frejús es una petita localitat amb un passat romà on podem trobar les restes (bastant reconstruïdes) d’un amfiteatre, un teatre, i fins i tot part de l’aqüeducte que portava aigua a la vila.
Amfiteatre de Frejús
Després de passar la nit i agafar forces vam fer la resta de viatge fins a la Toscana, passant per la regió de Ligúria.
Regió de ligúria mirant al mar
La Toscana
A la Toscana passaríem al voltant de deu dies per gaudir del paisatge, i com no de la gastronomia italiana. El nostre primer lloc de parada va ser la ciutat d’Arezzo, lloc que vam fer la nostra base durant 3 dies.
La fisonomia dels pobles Toscans són molt semblants entre ells, petites viles que es situen sobre un petit turó amb impressionants muralles que es conserven fantàsticament. Anghiari i Castiglion Fiorentino són un clar exemple.
Anghiari |
Castiglion Fiorentino |
La Toscana no només és Florència i Pisa (ciutats que ja havíem estat i que no vam voler repetir), sinó que és molt més, i és el que vam voler descobrir en aquest viatge.
Arezzo |
Pienza |
Petites localitats com Pienza, Montalcino i Certaldo no tenen res que envejar.
Montalcino |
Certaldo |
A part de visitar pobles petits vam voler dedicar un dia sencer a Siena. Ens havíen parlat molt bé, i la veritat és que no ens va defraudar. Una gran ciutat que pot competir amb Pisa o Flòrencia sense quedar-se gaire lluny. Molt destacable és la Piazza del Campo i el Duomo, catedral consagrada a Santa Maria Assumpta.
Catedral de Siena |
Panoràmica de Siena |
Després de passar per Arezzo i Siena ens vam endinsar a la Val d'Elsa, lloc que vam fer de base per visitar altres pobles de la Toscana.
Val d'Elsa
San Gimignano, coneguda com la Nova York de la Toscana, va ser una aturada imprescindible en el nostre viatge. De la mateixa manera també vam voler visitar Lucca, la ciutat que té una església en cada cantonada, i no exagerem!
San Gimignano |
Lucca |
Una vegada visitada la Toscana, podríem dir que començava la tornada cap a casa, però no pas el final del viatge, ja que vam voler parar a les Cinque Terre.
Cinque Terre
S'anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore.
El temps ens va acompanyar, així que a part de moure'ns amb el tren local que uneix els pobles, vam poder veure les Cinque Terre des del mar amb un petit vaixell que els uneix.
Vernazza |
Monterosso al Mare |
El 1997 les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Porto Venere | Cinque Terre des del mar |
Ara si que tocava el moment de deixar Itàlia, així que vam agafar el cotxe i carretera!, passant abans d'arribar a França per San Remo.
San Remo
La següent nit la vam fer a Cannes, ciutat cinematogàfica i de luxe. Ens va donar temps de visitar la localitat i de menjar. Després de voltar 10 dies per pobles petits italians, tornàvem a trepitjar una gran ciutat.
Cannes
Però Cannes no va ser l'única parada francesa. Arles, vila de la Provença, feia temps que li teniem ganes, així que vam aprofitar l'ocasió que estavem per la zona per passar-hi.
Arles té un fort passat romà, es conserva en bastant bon estat un amfiteatre i teatre romà, entre altres edificacions de l'època
Amfieatre d'Arlés |
Capturat |
El viatge va acabar amb aquesta visita, i ara tocava tornar cap a casa i pensar en propers viatges. Al final van ser 14 dies i més de tres mil quilòmetres.
Resum final
I fins aquí les nostres vivències per terres italianes (i també franceses). Ens veiem en la propera experiència, o el que és el mateix, en la propera entrada del Quadern de viatge.
dissabte, 28 de juliol del 2018
Life reset al Cerdanya Ecoresort
A principis de juliol vam passar un cap de setmana al Cerdanya Ecoresort (Prullans).
Els que en va atreure d’aquesta petita escapada va ser un programa anomenat Life Reset Natura. Aquest programa té el propòsit d’aprendre nous hàbits saludables, naturals i respectuosos amb el medi ambient.
Nosaltres ens vam enterar d’aquest programa gràcies a la web etselquemenges.cat, de la qual som socis des de principis d’any.
Desconnectar amb les vistes, gaudir de l’estància de l’Ecoresort i connectar amb la natura ens va fer carregar piles pel que resta d’any.
Els que en va atreure d’aquesta petita escapada va ser un programa anomenat Life Reset Natura. Aquest programa té el propòsit d’aprendre nous hàbits saludables, naturals i respectuosos amb el medi ambient.
Ja va bé de tant en tant desconectar de la quotidanietat i si a més pots conèixer noves formes de cuidar-te molt millor.
Desconnectar amb les vistes, gaudir de l’estància de l’Ecoresort i connectar amb la natura ens va fer carregar piles pel que resta d’any.
divendres, 27 de juliol del 2018
Benvinguts a Pagès: Castanya de Viladrau
El passat 9 i 10 de juny es va celebrar el Benvinguts a Pagès, unes jornades on pots visitar explotacions agrícoles i ramaderes del nostre país.
Nosaltres després de veure totes les activitats ens vam decantar per visitar la Castanya de Viladrau, un petit centre on intenten recuperar (i amb molt d'èxit la castanya a les nostres terres). Però això era el diumenge, així que ens vam trobar una altre activitat pel dissabte i així poder pasar dos dies amb contacte a la natura. Aquesta activitat va ser visitar i gaudir de les vistes del Monestir de Sant Pere de Casserres.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Una vegada realitzada la visita ens vam dirigir a Sant Hilari Sacalm, lloc on vam agafar forces menjant i descansant a l’Hostal Torras.
El diumenge es va aixecar una mica ennuvolat, tot així ens vam dirigir al centre de recuperació de la castanya de Viladrau. Allí ens vam explicar la tasca que duen a terme per recuperar la castanya així com els beneficis i usos de la castanya i els castanyers. Després ens vam dirigir al bosc on vam veure castanyers i fins i tot es va recuperar un deixat de la mà per la producción futura de castanyes de gran qualitat.
Una vegada dinats a un menú elaborat especialment per les jornades, on la castanya tenia un paper fonamental, vam tornar a casa sentint-nos per uns moments pagesos.
Nosaltres després de veure totes les activitats ens vam decantar per visitar la Castanya de Viladrau, un petit centre on intenten recuperar (i amb molt d'èxit la castanya a les nostres terres). Però això era el diumenge, així que ens vam trobar una altre activitat pel dissabte i així poder pasar dos dies amb contacte a la natura. Aquesta activitat va ser visitar i gaudir de les vistes del Monestir de Sant Pere de Casserres.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Una vegada realitzada la visita ens vam dirigir a Sant Hilari Sacalm, lloc on vam agafar forces menjant i descansant a l’Hostal Torras.
El diumenge es va aixecar una mica ennuvolat, tot així ens vam dirigir al centre de recuperació de la castanya de Viladrau. Allí ens vam explicar la tasca que duen a terme per recuperar la castanya així com els beneficis i usos de la castanya i els castanyers. Després ens vam dirigir al bosc on vam veure castanyers i fins i tot es va recuperar un deixat de la mà per la producción futura de castanyes de gran qualitat.
Una vegada dinats a un menú elaborat especialment per les jornades, on la castanya tenia un paper fonamental, vam tornar a casa sentint-nos per uns moments pagesos.
diumenge, 4 de març del 2018
Monestir de les Avellanes
Avui us volem comentar un lloc ideal per desconnectar de la civilització, el Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer, Lleida).
Nosaltres vam passar un cap de setmana a l’abadia situada a Os de Balaguer, ja que aquest monestir ofereix l’opció d’hospedatge.
S’ofereixen bastantes activitats, entre les quals destaca la possibilitat de realitzar una visita guiada que ofereixen els Germans que viuen en el monestir. Ens va tocar l’explicació d’un germà que ens va oferir de primera mà la història del recinte, així com també ens va explicar curiositats del dia a dia d’una vida en un monestir en ple segle XXI.
Ja que estaven al monestir vam fer el sopar al restaurant situat al costat del Claustre, un menú de xef per 25 euros la persona, potser el primer no va estar massa bé, però s’ha de reconèixer que el segon plat estava molt bo.
Després de descansar la nit en una habitació senzilla, sorprèn però molt gratament que en la habitació no hi hagi televisió, es pot viure una nit sense aquests aparells!
Al diumenge vam voler fer una petita passejada pels voltants i així acabar el cap de setmana de relaxació total.
Nosaltres vam passar un cap de setmana a l’abadia situada a Os de Balaguer, ja que aquest monestir ofereix l’opció d’hospedatge.
S’ofereixen bastantes activitats, entre les quals destaca la possibilitat de realitzar una visita guiada que ofereixen els Germans que viuen en el monestir. Ens va tocar l’explicació d’un germà que ens va oferir de primera mà la història del recinte, així com també ens va explicar curiositats del dia a dia d’una vida en un monestir en ple segle XXI.
Ja que estaven al monestir vam fer el sopar al restaurant situat al costat del Claustre, un menú de xef per 25 euros la persona, potser el primer no va estar massa bé, però s’ha de reconèixer que el segon plat estava molt bo.
Després de descansar la nit en una habitació senzilla, sorprèn però molt gratament que en la habitació no hi hagi televisió, es pot viure una nit sense aquests aparells!
Al diumenge vam voler fer una petita passejada pels voltants i així acabar el cap de setmana de relaxació total.
dimarts, 30 de gener del 2018
Quadern a Andorra: El País dels Pirineus
El cap de setmana dels Reis el vam voler passar a Andorra, el petit país dels Pirineus.
No tan sols vam anar per desconnectar, sinó també per poder gaudir una mica de la neu que havia de caure durant aquells dies.
Al tractar-se d’un cap de setmana de relax no podia faltar la visita a Caldea.
Com la neu no queia a Escaldes, lloc on teníem l’hotel, vam pujar fins Ordino, allí si que vam topar amb ella.
També vam aprofitar per fer un escape, el nostre primer escape fora de les nostres terres, Toca el dos escape room.
I finalment si va arribar la neu a Escaldes-Engordany i Andorra La Vella, cosa que vam poder gaudir la nit de diumenge sense massa gent pel carrer.
De tornada a casa, vam poder veure les muntanyes nevades que envolten el principat, paisatge bucòlic total que s’havia resistit en el primer dia del nostre viatge, tot i les previsions de mal temps inicials.
No tan sols vam anar per desconnectar, sinó també per poder gaudir una mica de la neu que havia de caure durant aquells dies.
Al tractar-se d’un cap de setmana de relax no podia faltar la visita a Caldea.
Com la neu no queia a Escaldes, lloc on teníem l’hotel, vam pujar fins Ordino, allí si que vam topar amb ella.
També vam aprofitar per fer un escape, el nostre primer escape fora de les nostres terres, Toca el dos escape room.
I finalment si va arribar la neu a Escaldes-Engordany i Andorra La Vella, cosa que vam poder gaudir la nit de diumenge sense massa gent pel carrer.
De tornada a casa, vam poder veure les muntanyes nevades que envolten el principat, paisatge bucòlic total que s’havia resistit en el primer dia del nostre viatge, tot i les previsions de mal temps inicials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)