dilluns, 31 de desembre del 2012

Pastís de poma

Avui us volem convidar a fer i tastar un pastís de poma deliciós!!

De la mateixa manera que la nostra recepta preferida de pastís de formatge és la de l'anterior post, per a mi (no sé si el Francesc estarà d'acord) aquesta és la guanyadora de les receptes de pastissos de poma.

S'ha de dir que és elaborada, i des del moment que entreu a la cuina, fins que treieu el pastís del forn, hauran passat unes tres hores, però no per això és complicada! Tot el contrari! és fàcil i boníssima! Val molt la pena posar-s'hi!

Ingredients:

Per a la base:

- 250 g de farina.
- 100 g de mantega.
- 6 cullerades de sucre.
- un pessic de sal.
- 1 ou i el rovell d'un altre ou.
- una clara d'ou (la que li hem tret a l'ou del guionet anterior ;P)

Per a la compota de poma:

- 1 kg de pomes (Reineta, Golden...)
- 7 cullerades de sucre.
- el suc de dues llimones.

Per a la crema:

- 2 ous.
- 150 g de sucre.
- 60 g de farina de blat de moro (Maizena).
- mig litre de llet.
- la pell d'una llimona.
- canyella.

Comencem per la base:

1. En un bol poseu la farina, els ous (un ou sencer i el rovell d'un altre), la mantega, la sal i el sucre.

2. Barrejeu amb les mans fins que quedi una barreja uniforme, sense treballar la massa en excés.

3. Quan tots els ingredients estiguin incorporats, feu una bola, emboliqueu-la en paper transparent i deixeu-la durant una hora a la nevera.

Seguim amb la compota:

4. Peleu les pomes i talleu-les a bocins.

5. Posarem a coure les pomes amb el suc de les dues llimones i el sucre, tapat, i anirem removent la barreja fins a tenir la poma gairebé desfeta.

6. Quan la tingueu, deixeiu-la en un escorridor i recolliu el xarop sobrant.

Mentre tot això continua, ens hi posem amb la crema:

7. Bateu els ous i afegiu el sucre. Torneu a batre.

8. Integreu la farina.

9. Incorporeu una mica de llet a temperatura ambient i removeu amb unes varilles.

10. Afegiu la resta de llet i removeu.

11. Poseu la barreja a coure amb la pell de la llimona (quan la peleu, feu-ho amb cura d'endur-vos només la part groga i no la blanca, que amarga!) i la canyella.

12. Aneu removent fins que comenci a espessir. Baixeu el foc i seguiu removent almenys uns 15 minuts per tal que la farina es cogui.

13. Recupereu la massa de la base de la nevera (quan hagi passat l'hora) i amb l'ajuda d'un rodet doneu-hi forma arrodonida i plana.

14. Engreixeu un motllo i disposeu-hi la massa al damunt. Ja veureu que és molt fàcil de treballar, no patiu per si es trenca!

15. Poseu-hi paper d'alumini per sobre, un pes i al forn preescalfat a 180ºC durant quinze minuts.

16. Quan hagi passat aquest temps, pinteu la base amb la clara de l'ou sobrant de l'inici per evitar que la galeta s'estovi en posar-hi el farcit.

17. Cobriu amb la crema en una primera capa, i per sobre la compota de poma en una segona capa superior.

18. Talleu pomes en grills per decorar i disposeu-los en cercles a la superfície.

19. Ja la teniu llesta per tornar al forn a 180ºC durant uns quaranta-cinc minuts.

20. Mentre el pastís s'acaba de fer al forn, recupereu el xarop que havia deixat anar la compota de poma i escalfeu-lo al forn per que vagi reduint i s'espessi.

21. Quan treieu el pastís del forn, pinteu-lo amb aquest xarop per donar-li un aspecte més vistós, brillant i dolç.

De debó que val la pena!!

Bon profit!

image

dissabte, 29 de desembre del 2012

Spalas La Pineda

L’Ana em volia fer una sorpresa per una data significativa, i com jo portava alguns mesos donant la tabarra que algun dia m’agradaria anar a un Spa, ella em va regalar una entrada al Spalas La Pineda, un petit Spa situat al ben mig de la Costa Daurada.
image
Jo havia estat anys abans a Caldea, i si he de comparar amb aquest, Spalas La Pineda surt una mica perdent. Per començar no disposa d’aigües termals, per tant no es pot parlar de balneari en cap moment, però tenint en compte aquesta apreciació, Spalas compleix amb els requisits per relaxar-te unes hores.
L’entrada bàsica costa 30 euros per tres hores, tot i que la podeu trobar fàcilment  en webs de descompte a preus més assequibles.
Les instal·lacions es podria dir que són correctes, una bona zona de vestidors, et facilitin la tovallola i fins i tot dins la zona d’aigües podreu trobar butaques amb aigua o té per refrescar-vos una mica.
Una cosa que heu de tenir en compte, que a Spalas, al igual que la resta de La Pineda, a l’estiu està molt massificat, així que us recomanaríem que no anéssiu en temporada alta, tot i corre el risc de trobar l’aigua una mica freda com ens va passa a nosaltres farà unes setmanes quan vam anar.
Per acabar direm que Spalas La Pineda no disposa de gran quantitat de zones d’aigua, com hem dit abans, no espereu trobar-vos unes instal·lacions a l’estil Caldea, però tot i així són suficients per fer un tastet d’aigua relaxant.
A veure si torna a haver una data assenyalada, i l’Ana em torna a fer un regal com aquest, o millor pensat, quasi millor gaudir d’una nova experiència en un altre indret per poder-vos-ho explicar novament en aquest bloc.

dijous, 27 de desembre del 2012

Pastís de formatge

Com en tot a la cuina, de recptes per a una mateixa cosa n'hi ha infinites si tenim en compte que a cada casa les coses es fan d'una manera (com sempre dic).

Si a més parlem de postres i dels clàssics com el pastís de formatge, en trobarem de molts tipus, i molt diversos: freds, calents, amb galeta, sense, amb melmelada....

Avui us n'expliquem un que tant a en Francesc com a mi ens encanta!! És una recepta molt senzilla que queda boníssima!!

Ingredients:

- 75 g de mantega.
- 12 galetes tipus Digestive o similar.
- 375 g de formatge fresc baix en greix (al Mercadona trobareu formatge fresc batut, ideal per aquest cas).
- 375 g de formatge cremós (tipus Philadelphia).
- 150 g de sucre.
- 5 ous.
- extracte de vainilla.
- 200 ml de nata líquida.
- 65 g de farina de blat de moro (Maizena).

Fem-ho:

1. Tritureu les galetes amb la picadora o amb una mà de morter fins a fer una pols fina.

2. Barrejeu-ho amb la mantega fosa a foc lent.

3. Barrejeu el formatge fresc amb el cremós, els cinc rovells d'ou (reserveu les clares!!) i batiu amb unes varilles.

4. Afegiu l'extracte de vainilla, la nata líqueda i barrejeu.

5. Continueu batent afegint la farina i reserveu.

6. Batiu les clares amb el sucre i un terç de la barreja anterior.

7. Afegiu la resta que teníeu reservada.

8. Aboqueu a un recipient prèviament engreixat amb mantega i introduiu al forn preescalfat a 150 ºC durant aproximadament hora, hora i un quart.

Bon profit!

image

dimarts, 25 de desembre del 2012

Galetes de Nadal

Bon Nadal a tots i totes!!

En un dia tan assenyalat com és la data d'avui, volem compartir amb vosaltres una recepta molt dolça i divertida: galetes!!

És una recepta fàcil i divertida que d'altre banda us demanarà temps. Per fer amb nens i grans i compartir una bona estona a la cuina, jugar i elaborar. I el més important, acabar fent un bon berenar!!

Per a fer les galetes necessitareu:

INGREDIENTS:

- 250 g de farina.
- 140 g de mantega.
- 100 g de sucre.
- 1 ou.

PAS A PAS:

1. Disposeu la farina en forma de volcà sobre una superfície neta en la que treballareu (per exemple el marbre de la cuina. També podeu fer-ho en un bol).

2. Al centre poseu els ous, el sucre, la mantega i barrejeu amb les mans.

image

* Jo vaig fer la recepta triplicant es quantitats per tal de fer més galetes. Prefereixo batre els ous i afegir el sucre a poc a poc fins a fer una massa cremosa. Posteriorment afegeixo la mantega.

** Si afegiu la mantega pomada (a temperatura ambient) potser us costa una mica més repartir-la i aconseguir una barreja homogènia (us empastifareu una mica les mans).
Jo, aquest cop vaig voler desfer una mica la mantega per continuar fent la barreja amb la forquilla i poder anar incorporant la farina del volcà. Però si ho feu així, heu de tenir en compte que, donat que la mantega és menys sòlida i ha agafat una mica de temperatura, la massa us quedarà molt enganxosa i serà complicat treballarla amb les mans.

3. Feu una bola amb la massa, emboliqueu-la en plàstic transparent i deixeu-la a la nevera durant uns quinze minuts.

*** En el meu cas, i com que la massa era molt tova, la vaig deixar més de mitja hora a la nevera. Fins i tot la vaig posar uns cinc minutets al congelador per facilitar la solidificació i que cuallés, per poder-la treballar millor!

4. Quan la massa s'hagi refredat i solidificat una mica, amb un color groguenc, enfarineu la taula de treball i, amb l'ajuda d'un rodet, feu una làmina fina, d'aproximadament mig centímetre.

5. Un cop hagueu extés la massa i amb l'ajuda de diferents motllos (que podeu trobar a moltes botigues) aneu tallant per a aconseguir la forma de les galetes al vostre gust.

6. Col·loqueu les galetes crues sobre una safata de forn, a poder ser sobre un paper de cuina apte per al forn, us ajudarà a que es facin bé i no s'enganxin a la safata.

*6. Si voleu podeu pintar les galetes amb ou, per tal que agafin un aspecte daurat i brillant.

7. Fiqueu les safates al forn prèviament escalfat a 180ºC.

8. En quinze minuts tindreu les galetes llestes! 

image

COM FER GALETES AMB ALTRES SABORS:

Si poseu al forn la massa que hem descrit, tindreu les típiques galetes de mantega (val a dir que no saben en excés a mantega).

Podeu innovar i fer els gustos que us vinguin de gust.

Nosaltres us donarem algunes opcions o idees clàssiques:

GALETES DE LLIMONA:

Al pas 4, abans d'extendre la massa amb el rodet, ratlleu pell de llimona i amasseu per tal de tenir una barreja homogènia.

Continueu amb el procediment anterior i, ja teniu les vostres galetes de llimona!

image

GALETES DE CANYELLA:

Al pas 4, afegiu canyella en pols. La quantitat dependrà del vostre gust. Amasseu per obtenir una barreja homogènia i continueu amb la recepta inicial.

GALETES DE XOCOLATA:

Jo sempre havia trocejat xocolata i els havia barrejat amb la massa al pas 4, com en les galetes de canyella i llimona, però aquest cop, ja que em dóna la sensació que així la xocolata es crema una mica i perd sabor, vaig fer les galetes normals i en acabar les vaig sucar en xocolata desfeta.

image

ALTRES OPCIONS:

Fer les galetes de mantega i posar-hi una guinda al damunt.

Un cop fetes espolsar-hi sucre.

Us animo a que ho proveu i ens expliqueu què tal!

Bon Nadal!

diumenge, 23 de desembre del 2012

Trenes de filet de porc amb formatge i festucs

Per a fer la recepta d'avui necessitareu:

Ingredients:

- 1 filet de porc.
- 4 làmines de formatge.
- 50 g de festucs pelats.
- oli.
- sal.
- pebre.

La clau i la gràcia d'aquest plat és el fet de fer les trenes.

Com ho hem de fer?

1. Talleu el filet de porc longitudinalment i també transversalment, és a dir, per la meitat perquè el tall sigui més curt i més fi. De cada filet us en sortiran quatre talls.

2. Amb cadascun d'aquests quatre talls, farem una trena.

3. Agafeu un tall de carn i feu-li dos talls longitudinals però no sencers, és a dir que no vagin de punta a punta (perquè volem que per una punta no se'ns escapi la trena) i amb aquests tres troços que ens han quedat, fem una trena.

4. Quan arribem al final de la trena, poseu-hi un escuradents per tal que no es deslligui.

5. Un cop tingueu les trenes, segelleu-les a la paella amb una mica d'oli amb el foc fort.

6. Reserveu-les a una font que pugui anar al forn, disposeu-hi formatge per sobre i els festucs pelats i trocejats.

7. Introduiu al forn per acabar de cuinar la carn.

8. Podeu aconpanyar-ho d'unes patates i/o unes verdures al forn.

Bon profit!!

image

divendres, 21 de desembre del 2012

Brownie de xocolata amb nous

Avui, per als més golafres.... ....Brownie de xocolata!!

Una recepta molt fàcil i ràpida que si seguiu pas a pas, us assegura un berenar/esmorzar/pecat deliciós!

Ingredients:

- 75 g de farina.
- 1 cullaradeta de sal.
- 150 g de sucre.
- 2 ous grans.
- 75 g de mantega.
- 100 g de nous.
- 2 cullerades d'aigua.
- 300 g de xocolata.

 Pas a pas:

1. Poseu al foc la mantega, l'aigua i el sucre a foc lent i aneu removent fins a tenir una barreaja cremosa.

2. Afegiu 150 g de xocolata (la meitat) i barrejeu fins que es desfaci.

3. Afegiu un ou i remeneu fins incorporar-lo totalment. Tot seguit feu el mateix amb l'altre ou.

4. Afegiu a la barreja la farina i la sal a poc a poc, remenant amb unes varilles.

5. Quan ja tingueu la crema, afegiu-hi les nous trocejades així com la resta de la xocolata (el tamany dels bocins és a la vostra elecció).

6. Barrejeu i disposeu sobre un motllo prèviament engreixat amb mantega.

7. Afegiu la barreja al forn preescalfat a 150ºC durant uns quaranta minuts.

I llest!!

Bon profit!!

image

dimecres, 19 de desembre del 2012

Mandonguilles amb salsa

D'entre les entrades de receptes que hem anat compartint, avui us expliquem com fem les mangonguilles a casa.

De la mateixa manera que passa amb les llenties (que ja us vam explicar fa mesos) aquests tipus de plats casolans i elaborats, difereixen a cada casa.

Val a dir que cada cop que les faig modifico alguna coseta, però la base la comparteixo amb vosaltres tot seguit:

Ingredients:

- 300 g de carn picada de vedella.
- 300 g de carn picada de port.
- formatge curat.
- mitja ceba.
- pa ratllat.
- 2 tomàquets madurs.
- 2 pastanagues.
- vi blanc.
- patates.
- pèsols.
- sipia.
- pa torrat.
- 1 ou.
- julibert.
- molla de pa.
- llet. 

No cal fixar-se gaire per veure que de molts dels ingredients no he posat la quantitat.
És perquè ho vaig fent a ull, i he de reconèixer que aquesta és una de les coses que em fa una mica de ràbia, perquè quan en ocasions li demano a ma mare com fer algunes receptes ella no et diu quantitats, sinò que t'ho explica amb "miques": una mica d'això, una mica d'allò...

Sé que he fet el mateix, però és que en moltes ocasions, la intuició i "el sentiment" ja et diuen quant hi has de posar.

Bé, passo a explicar-vos què fer amb tots aquests ingredients:

1. Barrejeu les dues varietats de carn picada (si les feu només amb carn de vedella, potser us queden una mica més seques) en un bol.

2. Afegiu-hi l'ou, la molla de pa sucada en llet, sal, pebre i julibert al vostre gust.

3. Barrejeu-ho bé fins a tenir una pasta homogènia i reserveu.

4. Talleu el formatge en cubs d'aproximadament un centímetre de costat.

5. Comenceu a fer les pilotetes (la mida és una qüestió aleatòria, a cada casa n'és una diferent, l'estàndard!). Nosaltres a casa hi afegim al centre el bocinet de formatge que hem tallat prèviament, i donem forma a la mandonguilla per tal que el formatge quedi amagat al centre.

6. Ajudeu-vos de pa ratllat per fer la piloteta i arrebosseu-la. Reserveu-les.

7. Fregiu les mandonguilles a foc fort per tal que es segellin per fora. (No cal que es cuinin per dins, ja estaran després fent xup-xup).

8. Guardeu les mandonguilles fregides a una olla baixeta i gran (després s'hi acabaran de fer aquí!).

9. Amb l'oli que heu fet servir per fregir les mandonguilles, sofregiu la ceba tallada a trocets petits.

10. Quan la ceba ja estigui dauradeta, afegiu els tomàquets madurs tallats a trocets, les pastanagues trocejades i, si voleu, quan estigui fent xup-xup, un rajolí de vi blanc perquè agafi més gustet.

11. Si teníeu massa oli i creieu que la salsa us quedarà un xic líquida, sempre la podeu espessar afegint uns pets de monja o unes torradetes, pa fregit....

12. Salpebreu el sofregit.

13. Arribats a aquest punt, segons el vostre gust podeu fer dues coses:
- O bé afegir el sofregit a l'olla on teníem reservades les mandonguilles directament.
- O bé triturar-lo per evitar els trocets de ceba i pastanaga que hi puguin quedar, així també us assegurareu una salsa més fina.

14. Un cop tenim el sofregit a l'olla on teníem reservades les mandonguilles, podem afegir pèsols, uns dauets de patata prèviament fregida, sípia.... el que més us agradi i allò al que més estigueu acostumats (a cada casa....).

15. Deixeu que facin xup-xup a foc lent durant una bona estona i.... apa, a gaudir de la cuina!

Bon profit!

image

dilluns, 17 de desembre del 2012

Forever Young

Tarragona no es que sigui una ciutat massa teatral, tot i que fa poc s’ha inaugurat el nou Teatre de Tarragona. Poques obres ens arriben aquí, però de tant en tant d’alguna es pot gaudir. És el cas de la obra de teatre ‘Forever young’, adaptació de la comèdia-musical que ha triomfat per tota Europa.
El fet que aquesta adaptació hagi estat realitzada pel Tricicle i que hagi triomfat durant mesos als teatres de Barcelona, va fer que no ens ho penséssim massa en adquirir una entrada per veure’l. Una única sessió al Teatre-Auditori del Camp de Mart dins el festival d’estiu que cada any es realitza en aquest indret.
image
Tot i que no som massa de musicals, es pot dir que ‘Forever Young’ ens va agradar força. El to humorístic i el continu canvi de cançons li donen un dinamisme que fa que el prop d’hora i mitja que dura l’obra es passi volant.
Les actuacions podríem dir que estan molt aconseguides, tot i que la protagonista conductora de l’obra, l’actriu-cantant Edit Salazar trenqui a vegades aquest ritme vertiginós de l’obra, suposo que els directors de l’obra ja ho buscaven això, però com a espectador, al menys a nosaltres, ens va deixar amb un gust que no sabríem com definir-ho.
Bones cançons, bones interpretacions i bona bis còmica, fan de l’espectacle ‘Forever Young’ una obra capaç d’entretenir al públic més exigent. Si la continuen representant no us ho penseu, aneu a veure-la si voleu passar una molt bona estona.

dissabte, 15 de desembre del 2012

La Flauta (Barcelona)

La Flauta és un restaurant del carrer Aribau de Barcelona.
És un indret molt conegut, tant per anar a fer un cafè a mig matí i picar alguna cosa, con per anar a sopar, des de les seves flautes, a pintxos i platets de la carta.
image
La veritat és que no és dels llocs més econòmics de Barcelona, però s’hi pot anar.
Nosaltres vam aprofitar per celebrar la onomàstica d’en Francesc, i anar a picar alguna cosa abans d’entrar al teatre.
Com que tampoc teníem la necessitat de fer un sopar gaire abundant, vam agafar mitja flauta cadascú i un plat per picar. D’entre tota la gran varietat i la bona pinta, vam triar uns ous estrellats amb pernil de Jabugo. Per trobar-li un però, les patates eren molt fines i cruixents, i potser si haguessim de comparar i escollir amb els que havíem menjat al Mussol, ens quedaríem amb aquells (dels quals ja us en vam parlar a l’entrada anterior).
image
En Francesc es va escollir mitja flauta de llom amb formatge, i jo de botifarró amb carbassó. Molt bones també!
image
És un lloc molt conegut i que sempre té gent, així que pot ser que no trobeu taula fàcilment.
Si voleu picar alguna cosa pel centre amb estil i qualitat sense que us importi gaire passar-vos uns euros, aneu-hi!

dijous, 13 de desembre del 2012

El Mussol (Barcelona)

Avui, seguint amb les darreres recomanacions de “Restaurants a Barcelona”, us volem fer cinc cèntims d’ “El Mussol”, una cadena que pertany al grup on trobem també La Botiga i el Tapa Tapa.
En aquest cas també es troben a diferents punts de la ciutat com ara el C. C. Las Arenas, a tocar del Pedralbes Center... i a Diagonal, on ens vam deixar caure.
Vam reservar per Atrapalo, igual que havíem fet en el cas de la Botiga.
Val a dir que aquest és una mica més econòmic i també s’hi menja molt i molt bé! Però si a més agafeu el menú, us sortirà molt complet i gaudireu de descomptes. Clar que d’altre banda amb el menú només podreu escollir els plats que s’hi inclouen.
Nosaltres vam anar al migdia, moment en que no hi ha menús amb descomptes, així que vam poder triar entre els plats de la carta i els plats del dia. Tot i així ens va sortir molt bé de preu.
Què vam escollir dinar?
En Francesc va escollir, d’entre els plats de la carta, ous estrellats amb pernil (per recomanació meva, perquè estan boníssims!) i jo, una amanida de la casa.
image
De segon ell va completar-ho amb una botifarra amb fesols de Santa Pau, i jo em vaig agafar un dels plats del dia que no estan normalment a la carta: escalopins de gall d’indi amb formatge brie: boníssims!!!
image
Si ho voleu, us portaran també coca amb tomàquet i all-i-oli. (El pa el cobren, evidentment).
És un lloc per tenir en compte.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Fish and Chips

Fa temps vaig veure un reportatge on encetaven un negoci de Fish&Chips a Barcelona.
Devia fer molt de temps, perquè quan aquest estiu ens hi vam apropar, com tot al barri del Raval, el negoci està regentat per gent de Pakistan.
Ara és Fish&Chips i més coses, i vam voler provar.
Vam menjar un plat dels típics, amb un bon tros de bacallà fregit, patates fregides, salsa de curry (no gaire anglesa) i de pèsols.
El plat amb la beguda ens va sortir per 8€.
No espereu una delicatessen si hi aneu, però si esteu per la zona i voleu provar, no està malament.
Just davant la cua del gat de Botero a la Rambla del Raval.
image

dilluns, 10 de desembre del 2012

El Quadern a Londres

Londres (London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit, i la major ciutat i àrea urbana de la Gran Bretanya i de tota la Unió Europea.



Situada a la vora del riu Tàmesi, Londres és un important assentament humà des que va ser fundada pels romans amb el nom de Londinium fa gairebé dos mil·lennis.



Nosaltres vam passar 3 dies i vam poder veure el més típic de la ciutat, lloc que podries passar setmanes i setmanes i sempre podries gaudir d'alguna cosa nova a veure.






diumenge, 9 de desembre del 2012

Aitor (Barcelona)

L’Aitor és una taberna basca a l’estil Lizarran però amb identitat pròpia, al carrer Sardenya, 324 de Barcelona.
Podeu anar a fer-hi uns pintxos, unes tapes o fer també un buffet lliure de pintxos, que us sortirà a compte si us en menjeu més de vuit, aproximadament. A més, el buffet inclou també les postres per uns 13€.
A la barra hi trobareu un bon assortiment de pintxos freds i calents, però si sou pacients i seieu còmodament a taula, els cambrers aniran sortint de la cuina per torns i vindran fins a la taula per oferir-vos totes les tapes calentes que acaben de fer. Així doncs, si no us voleu aixecar de la cadira, no patiu, amb tot l’assortiment que us aproparan, no fa falta que aneu a buscar-ne de fredes.
image
N’hi ha de tot tipus i molt bones!
Ara per ara, dels restaurants de pintxos que hem provat i us hem comentat, és dels que més ens ha agradat!
Animeu-vos, teniu a tocar la Sagrada Família.

divendres, 7 de desembre del 2012

Tapa Tapa Maremagnum

Tapa Tapa és un restaurant situat al Maremagnum, a on ens vam voler apropar a l’estiu per fer un bon àpat.
En Francesc va fer una reserva a través de la web Atrapalo, per on aquest menú, segons el dia de la setmana i torn, us pot sortir per menys de 20€ tot contemplant el World Trade Center.
Va consistir en un menú degustació on els entrants eren les següents tapes:
- amanida de pasta amb llagostins.
- croquetes de pernil.
- patates braves.
- musclos amb patates fregides.
- “pescaíto frito”
- raves a l’andalussa.
- llagostins cruixents.
image
image
Amb els entrants ja pots degustar una mica de tot.
El plat principal consistí en una paella parellada, que tot i que no era massa gran, amb l’entrant ja començaves a estar una mica ple.
Tot acompanyat de pa de coca amb tomàquet.
image
Per postres un sorbet de mango i un mousse de tres xocolates van posar fi al tiberi, tot regat amb cervesa, aigua i cafè.
image
Aquest restaurant, La Botiga (que ja us hem explicat) i el Mussol (del que us parlarem més endavant) pertanyen, entre d’altres, a un mateix grup, l’Angrup.

dimecres, 5 de desembre del 2012

La Botiga (Barcelona)

La Botiga pertany a una cadena de restaurants entre els quals es troben d’altres amb altres noms. A més a més, de restaurants “La Botiga” en trobareu tres o quatre distribuïts per la ciutat de Barcelona, tots amb el mateix disseny i estil. En teniu un a prop de Francesc Macià, un altre a Rambla Catalunya, un altre a tocar de la Diagonal entre el Corte Inglès i Francesc Macià….
Nosaltres vam aprofitar un dia d’estiu per anar-hi a sopar.
Sapigueu que, tot i que anant per carta és un lloc assequible, si entreu a la web de reserves Atrapalo, en funció del torn al que vulgueu anar i al dia de la setmana, podreu gaudir de descomptes en la vostra reserva, i a més podreu escollir per un menú molt complert amb tot inclòs i amb el que quedareu d’allò més bé.
El menú sol estar compost per un entrant, un primer, un segon i postres, amb beguda inclosa. Els plats que el composen van variant al llarg de l’any.
En el nostre cas vam anar al de Josep Tarradellas (no tots donen la opció a fer menú, consulteu a la web Atrapalo).
La nostra tria de sopar va consistir en:
Entrants: musclos de roca a la cassola i patates braves La Botiga.
Primers: Ous estrellats amb patates fregides i pernil, i truita oberta vegetariana amb formatge fos.
image

image
Segon: broqueta de gambes cruixents amb patates confitades.
image
Postres: iogurt natural XL amb melmelada de limona i cuixent de fruita i, magdalena (coulant) de xocolata de “nocilla” negra.
image
image
Beguda i cafè inclòs que us poden sortir per poc més de 18€, si reserveu tal i com us hem explicat.
Ja veieu com ens cuidem!

dilluns, 3 de desembre del 2012

Centre Riudomenc (Riudoms)

Avui us volem presentar un dels restaurants que més ens han agradat darrerament.
Hi vam anar per primer cop a mitjans de setembre, quan encara es podia caminar amb tirants i no feia falta abrigar-se gaire.
Es tracta del Centre Riudomenc, situat a la localitat de Riudoms, propera a Reus.
L’havien obert feia escassament un parell de mesos. Una construcció externa de masia enclavada al mig del municipi i restaurada amb gust. Per accedir al menjador, situat al primer pis, s’han de pujar les escales d’entrada a la casa. Allí hi trobeu un ampli espai amb sostres alts, i una decoració molt cuidada: les parets pintades d’un vermell viu contrasten amb les peces blanques que hi donen un toc romàntic i elegant.
image
Si hem de posar un però al restaurant, potser destacaríem el fet que no tingui ni aire condicionat ni calefacció. El primer cop que hi vam anar hi havia algunes finestres obertes i s’hi estava bé. Al sostre hi ha un parell de ventiladors que no estaven encesos. El segon cop que ens hem apropat la temperatura externa era d’escassament 7ºC, i tal i com vam observar el primer cop, no hi ha ventilació d’aire calent. Això sí, al gran menjador havien col·locat una estufa de butà (tipus canó) i algun radiador elèctric. L’ambient no era fred, però cap al final del sopar vam trobar a faltar una mica més de caliu.
En ambdues ocasions hi hem anat amb vals de descompte, de Letsbonus i d’Offerum per sopar un menú complet.
image
Si no disposeu de vals de descompte, el menú es troba al restaurant per un preu assequible de 19€ IVA inclòs.
El primer cop vam sopar lasanya de verdures de primer, i de segon, bistec i llenguado.
image
De postres, en Francesc va demanar gelat de xocolata i jo, macedònia amb gelat de maduixa.
image
Fa pocs dies, vam repetir amb un menú molt semblant per 15€, vi i aigua inclòs. En aquest cas ens vam decantar per: tallarines amb salsa de bolets i trinxat de la Cerdanya de primer, i dorada al forn i filet de porc en salsa de pebre verd de segon.
image
Aquest cop la golafre vaig estar jo, amb una crep de xocolata per postres, mentre que en Francesc va demanar suc de taronja amb gelat de vainilla.
image
Si passeu pel poble d’en Gaudí, ja teniu un molt bon lloc on anar a fer un bon àpat.

divendres, 9 de novembre del 2012

El Quadern al Sud de França

Avui us volem explicar un dels darrers viatges que hem realitzat, en aquest cas al Sud de França.
La nostra escapada de quatre dies va tenir lloc per diferents municipis, des de Cotlliure fins Montlluís, passant per Carcassona, Narbona, Perpinyà, Vilafranca de Conflent, ..., així com els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i el Priorat de Serrabona.
Us adjuntem el mapa del viatge perquè podeu fer-vos una idea del nostre recorregut.
image

El primer dia, de ruta fins a Carcassona

A la web d’ofertes Letsbonus vam trobar dues nits a un hotel de Llívia per poc més de 50€ la parella, així que no ens ho vam pensar perquè teníem ganes de visitar el Sud de França, i aquesta localitat podia ser un bon lloc per fer de camp base.
La oferta, com hem dit, incloïa dues nits amb esmorzar a l’hotel Esquirol, un petit hotel situat a la carretera principal de Llívia.
Vam voler aprofitar uns dies d’estiu i vam ampliar l’escapada amb un altre hotel, en aquest cas reservat a través de la web de booking.com.
Com que també teníem ganes de visitar Carcassona, vam buscar hotels pròxims a aquesta localitat per poder-hi fer nit, perquè la distància entre aquesta localitat i Llívia és de més de dues hores en cotxe.
En aquest cas vam reservar una nit a l’hotel Campanile, situat a un polígon a les afores del centre de la ciutat, però a només uns minuts en cotxe de la Vila Medieval. És un hotel d’estil Ibis o similar, però decorat amb molt bon gust i elegància, i cuidant tots els detalls per a que et sentis ben agust. Aquesta reserva ens va sortir per 60€, la meitat del preu de l’hotel si l’agafeu allà.
Una vegada vam decidir on dormir i quins dies, vam traçar l’itinerari. El primer dia vam matinar i anar fent camí cap al nord borejant la costa, per així visitar Portbou, Cotlliure, Perpinyà, Narbona i acabar el dia a Carcassona, que era el lloc que volíem visitar el segon dia amb calma.
A Portbou vam arribar a l’hora d’esmorzar, vam deixar el cotxe al port i ens vam dirigir cap al centre on vam fer un cafè.
És una petita localitat costanera, d’on destaca l’estació de trens i l’església, però la veritat és que no ens va cridar massa l’atenció i ni tan sols ens hi vam apropar.
image
El que sí que vam poder veure va ser les conseqüències de l’incendi de l’estiu passat a l’Empordà.
Pujant cap al Nord per la costa vam arribar fins a Cotllilure, on vam visitar amb calma la localitat. Tot i que ens va costar trobar aparcament, just abans de desistir vam trobar un lloc i ens hi vam quedar.
image
Vam enxampar un dia de boira que donava al paisatge un to fantasmagòric.

Tot i això vam fer un passeig per la platja, l’església que es troba al costat i bona part del centre de la vila, per acabar visitant el cementiri on es troba la tomba de l’escriptor Machado.
image
Era hora de dinar, així que vam decidir fer-ho a Perpinyà. Vam poder visitar el centre i fer un passeig pel costat del riu Tet, i visitar-hi la Catedral. No volíem estar gaire estona donat que volíem passar la nit a Carcassona i encara volíem passar per Narbona.
image
A Narbona preteníem passar no més d’una hora, així que un cop aparcat el cotxe, vam anar caminant cap al centre de la ciutat, i tot just arribar a la plaça de l’Ajuntament vam veure un trenet turístic que estava apunt de fer la seva última sortida, així que no ens ho vam pensar. Els trenets són una bona manera de visitar els llocs si no hi disposes de gaire estona.
El que ens va sorprendre d’aquest indret és la seva Catedral inacabada, on només hi trobareu les parets, les columnes principals i el cor.
image
D’aquest trenet, heu de saber que fa una ruta bastant àmplia, d’aproximadament una hora de durada. Té un preu de 6€ per persona, però tot i estar disponible en diversos idiomes, pels altaveus només sentireu francès, si voleu algun altre idioma (castellà, anglès o alemany) ho heu de dir al conductor, que us facilitarà un tríptic que haureu d’anar llegint a mesura que avança el recorregut, i que li haureu de tornar en acabar la visita.
 Tot i que a Narbona vam passar més temps del que havíem previst, vam posar rumb a Carcassona, i vam anar directes a l’hotel Campanile.

Segon dia, Carcassona

Una vegada ens vam instal·lar a l’Hotel Campanile, i tot i que teníem previst passar tot el segon dia del nostre viatge a Carcassona, ens vam voler adreçar a la ciutat medieval per veure-la amb una altre llum, i així acabar d’aprofitar els darrers minuts del dia.
Després d’haver fet nit a l’Hotel Campanile ens vam dirigir a la Cité de Carcassona.
image
La Cité és la forma com es coneguda la fortificació medieval, un conjunt de muralles i torres que s’alça sobre un turó de la ciutat. En l’interior tot està enfocat al turisme, les cases veïnals actualment son botigues de restauració o de souvenirs.
Un dels passejos més macos que es poden fer en aquest lloc, es dóna la volta pel mig de les dues muralles, un recorregut que a bon ritme es pot fer en menys de mitja hora. Vigileu amb les fortes temperatures de l’estiu, ja que podeu suar molt, com ens va passar a nosaltres.
image
El més destacat de la fortificació interior es la seva església, antiga catedral de Carcassona i el castell comtal. Tot i que la visita a la Cíté és gratuïta, si voleu entrar al castell haureu de fer una llarga cua i abonar els 8 euros que val l’entrada.
El Castell es troba dins una petita muralla i per accedir-hi s’ha de travessar un petit pont que creua el fossat del castell. El recorregut per l’interior del castell dura prop d’una hora i a part de visitar bona part de les estàncies, es pot recorre una bona part de la muralla que envolta la Cité.
image
La Catedral es pot accedir de forma gratuïta, i el que més destaca són els rosetons. Diem que és l’antiga Catedral de Carcassona, perquè l’actual es troba al benmig de la ciutat nova a la part baixa de la ciutat.
image
Tot el conjunt medieval es troba en bones condicions, segurament degut a les nombroses restauracions que ha patit durant els darrers anys. Si no heu visitat mai Carcassona us ho recomanem ja que es una de les parts més boniques que vam veure durant aquesta petita escapada a França.
Després de visitar la fortalesa de Carcassona durant tot el dia, ens vam dirigir cap al sud, cap a la Vila de Llívia, a l’Hotel Esquirol, lloc on teníem reservades dues nits.
L’Hotel Esquirol és un petit hotel situat a la carretera principal que creua la ciutat. No és un hotel que recomanaríem, tot i que l’esmorzar i la zona de jacuzzi no està del tot malament. Comentem això perquè ens va tocar una habitació a l’últim pis amb sostre inclinat que feia l’habitació més petita. A més la sortida de fums de la cuina es troba just al davant de la finestra, així que ho passes calor o si obres la finestra pots anar menjant durant l’estada degut a la forta olor que puja de la cuina. Potser si us toca una de les habitacions dels pisos inferiors i que dóna a la carretera (amb balcó) la vostra estància serà mes agradable.
Com estàvem cansats i no volíem moure’ns massa del lloc on estàvem, vam fer un plat combinat a un bar de la mateixa carretera.

El tercer dia, viatjant amb el Tren Groc

Després de llevar-nos a Llívia i d’esmorzar molt bé, tot s’ha de dir, vam tornar cap a terres franceses. El pla del dia era clar, anar fins a Montlluís, agafar el Tren Groc (Le Train Jaune) i desplaçar-nos fins a Vilafranca de Conflent, per després tornar i visitar una mica la Cerdanya Francesa.
El tren sortia a les 9:30 del matí, però ens van recomanar que estiguéssim allí al menys tres quarts d’hora abans per si les places s’exhaurien. No vam tenir problemes per les places, i després de comprar dos bitllets d’anada i tornada a Vilafranca (20 euros per persona) ens vam pujar al tren per recórrer els pocs més de 40 quilometres que separen les dues localitats per entre mig dels Pirineus.
image
Aquest tren està enfocat pel turisme, ja que el trajecte el fa a una velocitat molt lenta per poder gaudir del paisatge, i triga un total de 2 hores, recorregut que en cotxe esta al voltant dels 40 minuts.

L’experiència és molt enriquidora i sens dubte és una de les coses que més il·lusió ens feia al planificar el viatge al sud de França.
image
Una vegada arribats a Vilafranca de Conflent, vam visitar la ciutat vella situada dins de les muralles. Una fortificació del segle XVII-XVIII que es troba en perfecte estat. Vam realitzar una visita per l’interior i fins i tot ens va donar temps de recórrer bona part de la muralla perimetral.
image
A primera hora de la tarda vam agafar el tren de tornada cap a Montlluís, lloc que vam aprofitar per menjar un entrepà que portàvem a la motxilla.
Montlluís, al igual que Vilafranca, es un petit poble situat dins d’unes muralles, però no té l’espectacularitat de l’anterior. Un passeig curt pels carrers interiors posaven fi a la visita.
image
Com encara ens quedava llum de dia, vam voler apropar-nos fins al forn solar d’Odeillo (Font-Romeu). Aquest forn, el més gran d’Europa està situat en mig d’una vall espectacular i només la seva presència ens indica que estem davant una meravella tecnològica.
Una gran quantitat de plaques situades en un petit turó, reflecteixen els raigs solars fins una façana plena de miralls, col·locats de forma còncava, que tornen a reflexa la llum unificant-la en un sol punt, lloc on es troba el forn, obtenint en aquest indret temperatures superiors a 3000ºC.
image
Vam visitar el museu situat a l’interior de l’edifici, i fins i tot vam poder veure una petita exhibició de com funciona aquest forn solar, gràcies a una petita maqueta que es troba en el recinte del forn.
Ja començava a fer-se una mica tard, així que vam decidir tornar a l’hotel i descansar una mica abans d’anar a sopar.
En aquesta ocasió vam decidir sopar a una localitat veïna de Llívia, Sallagossa, un petit poble on a part d’una església i quatre carrers, poc més podem trobar.
image
Una pizzeria de l’indret ens va ajudar a omplir l’estomac i recuperar forces abans d’anar a dormir.

El quart dia, ruta de monestirs

Començàvem el quart i darrer dia del nostre petit viatge pel sud de França, i era el que menys teníem planificat. Volíem pujar fins a Carcassona i visitar la ciutat medieval (primer i segon dia), volíem viatjar amb el Tren Groc pels Pirineus (tercer dia), però no teníem massa clar que volíem fer a la tornada. Així que vam agafar el cotxe a Llívia i ens vam disposar a anar un altre cop cap a terres franceses.
Després de rumiar i de posar clar les coses que més o menys volíem visitar, ens vam dirigir cap al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat a pocs quilometres de Prades, capital de la comarca del Conflent. La sorpresa va ser que just arribats, acabaven de tancar-ho per les visites, i que fins a la tarda no tornarien a obrir.
Com no volíem estar parats vam decidir a anar fins a la localitat de Castellnou, petit poble situat entre muntanyes, governat en la seva part alta per un castell d’època medieval.
image
El que més sorprèn del castell sens dubte són les seves vistes, ja que el es tracta d’una petita fortificació que no destacaria massa per la seva grandària. Tot i això és molt maco de veure i de poder gaudir, com ja hem dit abans, de les seves panoràmiques.
Una vegada visitat Castellnou, vam decidir tornar al Monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que la seva visió exterior hores abans ens va fer que volguéssim veure’l per dins.
Aquest monestir, començat a construir en el segle XI i que encara està habitat, concretament per tres monjos, es una petita joia de l’arquitectura religiosa que podem trobar en l’actualitat. Tot i que no tot ell es troba en bon estat, si que es pot veure en una maqueta com va ser en la seva època de major esplendor.
image
En aquest monestir es realitzen visites guiades tant en francès com en català, així que vam aprofitar que en pocs minuts començava una visita (català lògicament, el francès no l’acabem de dominar cap dels dos) per apuntar-nos, i d’aquesta manera ens expliquéssim la seva història. Una noia francesa amb un català just però entenedor, ens va fer la visita amb un humor una mica peculiar, no estarem acostumats a l’humor subtil dels francesos.
image
Una vegada realitzada la visita, vam posar rumb al Priorat de Serrabona, un altre monestir, en aquesta ocasió molt més humil, situat a dalt d’una muntanya al municipi de Bula d’Amunt.
image
Aquest priorat, deshabitat en l’actualitat, i datat per primer cop en el segle XI, és construït en estil romànic, destaca per varies particularitats, un claustre rectangular i no pas quadrangular com la majoria dels casos, i per posseir una de les tribunes amb arcs més maques que recordem haver vist. La visita al Priorat de Serrabona també és molt recomanable.
image
Ja començava a fer-se tard, així que era hora de començar el trajecte de tornada. Abans d’abandonar terres franceses volíem fer una darrera visita i així també refrescar-nos del dia. Per fer aquesta aturada en el camí vam decidir anar a la ciutat de Ceret, capital del Vallespir.
image
Vam fer un petit passeig per la zona antiga de la ciutat, i ens vam voler aturar en una terrassa per prendre un refresc.
image
Després d’haver descansat, vam agafar el cotxe i vam tornar cap a casa, esperant algun dia poder tornar a França per acabar de veure coses que ens vam deixar pendents en aquest petit viatge.