dijous, 30 d’agost de 2012

Un món flotant, fotografies de Jacques Henri Lartigue

Tot i que som aficionats a la fotografia desconeixem gran part d’aquest món així com el nom de les figures més representatives d’aquest art. Jacques Henri Lartigue es podria qualificar com un d’aquests grans mestres del segle XX.

image

Jacques Henri Lartigue nascut dins una gran família francesa va tenir les coses bastant fàcils des d’un bon inici, però això no el va fer que impedir de tenir moltes inquietuds en la seva vida. Una d’aquestes grans inquietuds, i que amb el pas dels anys li va donar el prestigi, la fama li va arribar de ben gran, va ser la fotografia.

La Obra Social La Caixa va voler reunir en una exposició gran part d’aquestes grans obres sota el nom de "Un món flotant, fotografies de Jacques Henri Lartigue (1894-1986)". Fins a finals d’agost aquesta exposició va romandre en el Caixa Fòrum de Tarragona, així que nosaltres vam voler apropar-nos un dissabte per seguir l’exposició a mans d’un guia. En aquest Caixa Fòrum es realitzen visites guiades de les exposicions tots els dissabtes i diumenges a la tarda.

image

Se’ns dubte Lartigue tenia una visió molt peculiar de la vida i això ho volia plasmar en la seva obra. Segurament molt de les seves fotos no passarien el cànon de fotografia ben realitzada, però en això Lartigue va ser un innovador, i la continua experimentació que va realitzar amb les càmeres el va portar a ser un autèntic creador en l’àmbit de la fotografia. Una de les coses que més ens va fascinar, van ser les fotografies amb 3D, si si ja fa 100 anys aquest francès adinerat jugava amb les novetats del moment i ens oferia mitjançant caixes tancades obres tridimensionals. En aquesta exposició en podeu gaudir de més d’una desena d’aquestes fotografies.

image

Desconeixem si després de la seva inauguració a Barcelona i el pas per Tarragona, s’ha vist en algun dels altres Caixa Fòrums que té La Caixa  o si ho farà properament, però si veieu l’anunci d’Un món flotant, no us ho perdeu, val molt la pena.

dilluns, 27 d’agost de 2012

Gourmet de les Corts

Fa uns mesos, a la web de descomptes Letsbonus, vam adquirir dos vals per gaudir de barra lliure de pintxos amb copa de cava al Gourmet de les Corts, situat a Travessera de les Corts.

Hi vam anar a sopar un divendres. Hem de dir que el local és petit, però no per això la varietat de pintxos era escassa. Hi havia on escollir.

El local té unes quantes taules més al pis inferior, i vam tenir sort que en entrar vam poder seure a la última taula de la planta d'accés, perquè no hagués estat gaire còmode haver de pujar i baixar escales cada cop que vols servir-te un pintxo!

Tot i que s'incloïa una copa de cava, ens van dona la possibilitat de canviar la beguda pel que volguèssim. Nosaltres vam prendre una cervesa.

Al Gourmet de les Corts trobareu tapes fredes i calentes, des de la típica butifarra, xistorra, truita de patates, fins a pernil salat i altres embotits.

És un dels molts llocs que ofereixen aquest tipus de menjar a la ciutat, així que tant la quantitat com la qualitat ens van semblar bé.

Si hi voleu anar, sapigueu que entre setmana, al migdia, també fan buffet lliure de pintxos per 8.95€, així que no cal que espereu a tenir un val de descompte per anar-hi. A nosaltres ens va sortir per 10€ amb la beguda inclosa, això sí, vam anar una nit de divendres.

Aquí en teniu una mostra:

image

dissabte, 25 d’agost de 2012

Fem pa

Segurament haureu buscat i vist moltes maneres diferents per poder fer pa a casa de manera tradicional i artesanal. Ja us vam apuntar com fer el pa de carbassó i nous.

Avui volem compartir una recepta per tal de fer pa tradicional a casa i de manera ràpida i senzilla.

INGREDIENTS:

  • 310g de farina de força
  • 175 g d'aigua
  • una culleradeta de sal
  • una cullerada d'oli d'oliva
  • un sobre de llevat 

COM FER-HO:

  1. Feu un volcà sobre el marbre de la cuina ben net. O també podeu fer la barreja en un bol.
  2. Escalfeu l'aigua i l'oli al microones per tal que estigui calent, uns deu o quinze segons.
  3. Afegiu l'aigua al centre del volcà a poc a poc i aneu barrejant. Si ho feu en un bol, barregeu la farina i l'aigua amb l'oli escalfats.
  4. Afegeiu la sal i el llevat.
  5. Amasseu suaument fins que pogueu agafar la bola de massa que heu obtingut, però sense treballar-la massa per tal que el pa no quedi dur i massa consistent en el resultat final.
  6. Poseu oli per pintar la superfície d'una safata fonda que pugui anar al forn i que disposi de tapa.
  7. Introduïu el pa, feu-li uns talls a la part superior, tireu-hi una mica de farina i poseu al forn APAGAT!

    image

  8. Escalfeu el forn fins a 220ºC amb el pa a dins i deixeu uns 45 minuts. 
  9. Treieu de la safata i deixeu refredar sobre una reixa per tal que no s'estovi.

Us dic que no treballeu molt la massa, perquè jo ho vaig fer el primer cop i el pa va quedar massa consistent i dur.

image

El segon cop vam afegir pastanaga rallada i ens va quedar així.

image

En la tercera ocasió el pa ens ha quedat així.

image

Si ho proveu, ja ens direu què us sembla i com us ha quedat!

Vagi de gust! ;)

PD: Recordeu, el pa l'heu d'introduir al forn i que estigui APAGAT!

dijous, 23 d’agost de 2012

Cellers, Cooperativisme + Modernisme

Si esteu per Barcelona, fins al 14 d’Octubre, a Caixa Forum podreu trobar l’exposició “Cellers. Cooperativisme + Modernisme”.

image

Els dilluns a les set de la tarda, i els dissabtes a les 20h, al centre realitzen visites guiades a aquesta exposició. I nosaltres, aprofitant-ne una de dissabte, vam voler que ens l’expliquessin en detall.

Tot i que en principi el tema del cooperativisme no ens atrau massa, sí que ho feia el Modernisme, i ens feia gràcia veure com aquest corrent de principis de segle XX s’aplicà en la construcció d’alguns cellers catalans.

L’exposició està estructurada en quatre seccions principals.

La primera ens explica la situació en que vivia la pagesia al segle XIX i com el pas del temps i les circumstàncies van portar al cooperativisme: el fet que els propis pagesos conreaven la terra i s’encarregaven d’elaborar i vendre el producte final, sense la participació d’homes de poder.
Tot això s’explicita mitjançant paraules clau disposades dins d’ampolles de vi.

La segona part es centra en la localització del cellers catalans i en la figura de Cèsar Martinell, arquitecte vallenc, que va saber portar el modernisme de les grans ciutats a la vida rural amb l’ajuda d’Antoni Gaudí.
Podeu veure i escoltar una entrevista realitzada a una arquitecte que va estudiar i conèixer de prop la obra i vida del Sr. Martinell.
També aquí ens expliquen el cicle del raïm, des de la poda del cep fins a disposar del vi a taula, així com les diferents activitats i processos que tenen lloc dins l’edifici del celler. Tot això mitjançant panells i monitors tàctils i interactius que amplien la informació de forma gràfica.

La tercera secció s’encarrega de mostrar, mitjançant fotografies, vuit cellers rehabilitats per la Obra Social “La Caixa”, per tal de ressaltar la vista exterior, la seva localització i algunes de les peculiaritats arquitectòniques internes en cada cas.
Pel nostre gust, potser ens hagués agradat més gaudir d’aquesta secció amb més fotografies o algun aspecte interactiu, ja que tal i com ben denominades estan, aquestes catedrals del vi són autèntiques obres modernistes amb tots els detalls pensats i cuidats per a la seva finalitat.

La darrera part és un espai audiovisual. D’una banda hi ha una bóta gegant a la qual s’hi pot entrar, seure i veure un audiovisual que ens ha de fer sentir com si fóssim un gra de raïm.
A més a més, a l’exterior de la bóta podrem seure i veure projectades com una sèrie de cooperativistes i persones implicades de manera propera ens expliquen la seva experiència, així com altres professionals del vi.
A més a més trobareu ordinadors per consultar més informació a la web oficial www.cellerscooperatius.cat

dimarts, 21 d’agost de 2012

El Dorado, Poblenou

Avui us volem parlar d’un altre val descompte, que en aquest cas vam adquirir a offerum.

Es tractava d’un menú degustació amb 4 tapes, assortiment de carns i verdures i beguda 

Aquest val era efectiu al restaurant-pizzeria El Dorado, situat a la Rambla del Poblenou.

Com que era un menú bastant contundent, vam escollir anar un migdia. 

Les 4 tapes inicials eren: piruleta de llagostins, saquets de brandada de bacallà, braves casolanes i amanida alemana, a compartir entre els dos tal i com veieu a la imatge.

image

El plat principal era una espasa Jack Sparrow de cinquanta centímetres, per persona, amb un assortiment de carn (botifarra, pollastre i porc) amb verduretes (pebrot, ceba, albergínia i carbassó), tot això acompanyat de patates, pa de pagès torrat i salsa.

image

La beguda també estava inclosa, i entre les diferents opcions (vi, refrescs...) vam escollir una ampolla de lambrusco rosat.

Per acabar, i també inclòs dins el menú, vam prendre un sorbet de llimona gelat per postres.

L’àpat va ser abundant i vam quedar molt satisfets. La relació qualitat-preu és per pensar-s’ho si torna a sortir.

Un punt negatiu, la localització, una mica allunyat del centre de la ciutat. Ideal si vius pel barri, però una mica forçat si hi has d’anar expressament. Com a anècdota, en Francesc va haver d’obrir l’ampolla de lambrusco, donat que el cambrer no va poder fer-ho tot i intentar-ho i passar-li a la mestressa del local. Era un noi fortot, no us penseu que era pas un secall. Ens vam quedar una mica parats.

Com que estàvem per la zona, vam decidir apropar-nos a la zona del Fòrum i visitar el Museu Blau, però això, ja us ho explicarem en un altre moment.

diumenge, 19 d’agost de 2012

Un dia a Port Aventura

Feia mesos que ho teníem al cap. Volíem aprofitar un 2x1 del Carnet Jove per anar al parc d’atraccions, i després de mesos de buscar una data, vam poder-ho fer.

image

L'entrada senzilla per gaudir del Parc d'atraccions durant un dia costa 44€ per persona. Sí, una mica passat de rosca. Gràcies al 2x1!
Dinar dins el Parc tampoc és una ganga. Si fa molt que no hi aneu, prepareu-vos per pagar 10€ per un frankfurt amb patates i un refresc. 

Per recomanacions properes, vam acabar decidint que era millor anar a passar el dia un diumenge que no pas un dissabte (diuen que hi ha menys gent). I la veritat és que ens va anar molt bé, perquè tot i tractar-se d’un diumenge càlid del mes de juliol, vam poder passejar tranquil•lament i gaudir del parc, de la família i les instal•lacions sense haver de fer gaires cues.

image

Segurament molts de vosaltres ja sabeu que hi podeu trobar, a Port Aventura, però nosaltres vam voler anar-hi per intentar provar la nova sensació d’aquesta temporada, l’atracció Shambala.

Aquesta muntanya russa, de les més grans del món, no defrauda. El que més impressiona és la pujada, que sembla no tenir fi. A poc a poc t’encamines en diagonal cap al cel, fins que arribes al punt màxim i comences un seguit de baixades i pujades de més de dos minuts de durada.

Ens va sorprendre, tot i la considerable alçada a la que s’hi arriba, no tenir aquella sensació molesta i generadora d’adrenalina que té lloc a la boca de l’estómac, i que en altres atraccions més simples et genera aquell malestar.

image

A mitja tarda, per descansar una mica de les emocions i els quilòmetres caminats, vam anar a veure un dels espectacles amb més tirada del Parc, "Music Generation", un musical que repassa els èxits musicals des dels anys 60 fins a l'actualitat, acompanyats d'espectacles paral·lels.

image

La resta del Parc, enguany no ofereix cap altre novetat.

Tot i així, vam visitar “Sésamo Aventura” amb els més petits. 

image

També vam pujar a una gran quantitat d’atraccions repartides pel Parc: tasses, Stampida, el vaixell pirata, Tomahawk, atraccions d’aigua...

image

A més a més, com que feia uns anys que no anàvem, i en Francesc s’havia quedat amb una espineta clavada, no volia marxar del Parc sense pujar, per primer cop per a ell, al Furius Baco.

image

Val a dir que el major temps d’espera que vam fer en tot el dia van ser els trenta minuts del Shambala. I quan al final del dia volíem pujar al Furius Baco, que també tenia una mitja hora de cua, es va aturar uns deu minuts per problemes tècnics. Però en part “gràcies” a això ben bé un terç de la cua va abandonar l’atracció i vam continuar avançant.

Aquesta atracció passa de 0 a 135 km/h en tres segons, que és el que realment sorprèn. Un minut intens de velocitat on descarregar tota la tensió que puguis tenir acumulada. Una bona manera d’abandonar el Parc i anar cap a casa a descansar. 

divendres, 17 d’agost de 2012

Pastís de carn

Avui us presentem una altre recepta.

D’aquest seguit de posts ja hem cuinat: Pa de carbassó i nous, llenties i ja sabem com fer una Mona de Pasqua.

Bé, doncs avui us explicaré com vaig fer un pastís de carn fa uns dies.

Hi ha diferents varietats i formes. A més segur que a cada casa el feu diferent.

A casa a vegades el fan en forma de braç de gitano, o bé farcit de tonyina o de carn. Però l’altre dia em van donar una idea i el vaig voler provar.

Si hagués tingut altres ingredients l’hagués fet diferent, però el vaig fer amb allò que tenia a la nevera:

INGREDIENTS:

  • 4 patates
  • 400 g de carn picada de vedella i porc
  • ½ ceba
  • 4 tires de bacon
  • 250 ml de sofregit de tomàquet
  • sobrassada

COM FER-HO:

  1. Picar la ceba a trocets petits i sofregir-la.
  2. Afegir les tires de bacon tallades a trocets i daurar-les junt amb la ceba.
  3. Sofregir la carn picada fins que tota la barreja, amb el bacon i la ceba, agafi color.
  4. Un cop la barreja s’hagi cuinat bé, podeu afegir, al vostre gust, una rodanxa de sobrassada tallada a trocets. Barregeu sense deixar gaire temps al foc per tal que no agafi un gust gaire fort.
  5. Per acabar, afegir el sofregit de tomàquet i deixeu que s’acabi de fer a foc lent.
  6. Reserveu.
  7. Bulliu les patates pelades i rentades a trocets. 
  8. Quan hagin acabat de coure i estiguin ja toves, traieu l’aigua sobrant i aixafeu-les fins a tenir una massa homogènia.

    Hi ha diferents maneres de servir-ho. Ho podeu fer com a braç de gitano o com a pastís, fred o calent.

    Jo vaig escollir a fer un pastís calent.
     
  9. Cobriu el fons d’una safata amb una capa del puré de patata, poseu-hi la barreja del farcit i cobriu amb més puré de patata.
  10. Podeu posar-hi formatge per sobre al gust.
  11. Introduïu al forn pre-escalfat i deixeu cuinar uns deu minuts. Gratineu el formatge i...

... Bon profit!!!

Ja us dic que potser hagués estat bé afegir una mica de pebrot a la barreja, però com que no en tenia, va quedar així:

image

dilluns, 13 d’agost de 2012

Lizarran, Cambrils

Ja fa uns quants mesos que vam adquirir aquest val descompte a través de la web Letsbonus.
La oferta consistia en anar a aquest conegut restaurant de “pinchos”, en concret el situat a Cambrils, i prendre 6 d’aquestes tapes fredes amb la beguda inclosa, per un preu de 6€/persona.
En Francesc no ho va pensar i en va comprar dos, beneficiant-se a més d’un descompte de 5€ que tenia. Així que si feu números ràpidament sabreu que els 12 “pinchos” i les dues begudes ens van costar 7€.
No cal que us expliquem molt en què consisteix aquest tipus de menú.
Vam decidir dur-ho a terme una nit del mes de juliol, així també aprofitaríem per fer un passeig. Com que a Cambrils aquesta època ja és ple estiu, el restaurant ja estava bastant ple quan vam arribar, així que el cambrer, per tal de no haver-nos d’estar aixecant a la barra i anar esquivant la gent, ens va suggerir portar-nos un assortiment d’una dotzena de tapes variades. I hi vam accedir.
Vam poder provar una mica de tot: pernil salat, pebrot farcit, formatge, codony, lacón, salpicón de pop... tal i com podeu veure a la imatge.
image
Va ser tot un encert que ens ho portés, perquè ens vam estalviar les aglomeracions a la barra, i a més vam tastar una bona representació. Si haguéssim escollit sis “pinchos” cadascú, de ben segur que algun s’hagués repetit i no n’hauríem tastat tants.
Lizarran és una bona elecció per un sopar ràpid i divers, però també s’ha de tenir en compte que, Cambrils a l’estiu, s’omple de gent, i tal i com ens va passar a nosaltres, trobareu el local ple i haureu d’aparcar lluny del centre. De fet vam trigar més de trenta minuts en aparcar i a mitja hora caminant del centre.

divendres, 10 d’agost de 2012

El Quadern a la Garrotxa: Pobles de la Zona

Tal i com us hem anat explicant en aquest recull d'entrades de "El Quadern a la Garrotxa", toca parlar de tots els municipis que vam visitar durant la nostra escapada.

A la segona entrada ja us vam apuntar quins van ser, i aquí us en detallarem una mica alguns aspectes:

ELS HOSTALETS D'EN BAS:

Els Hostalets, poble pertanyent al municipi de la Vall d'En Bas, des dels seus inicis al S. XVIII, ha experimentat un creixement moderat i sostingut, amb trets urbanístics remarcables, que conserven la rusticitat original i autòctona d'aquest indret. Una de les imatges més belles i conegudes del poble, en què pintors i fotògrafs l'han immortalitzat al llarg de la història, és el carrer Teixeda. Destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l'una al costat de l'altra.

Sorprèn, en temps de floració de les plantes, l’univers de colors que es pot divisar en el carrer Teixeda. Nosaltres al anar al juliol, les balconades encara no presentaven el seu millor aspecte, però si que es podia intuir que aquell indret era sens dubte un lloc per deixar-s’hi caure. Una altre imatge que realment impacta d’Els Hostalets, es al seu darrera, unes muntanyes que fan del seu fons, una bella imatge per recordar.

image

SANT ESTEVE D'EN BAS:

Sant Esteve, actual capital administrativa de la Vall d'en Bas, s'alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l'església parroquial, al punt més alt del poble. Carrers, passos porxats i carrerons esglaonats s'han anat allargant fins al pla, donant lloc a noves urbanitzacions i a un dinàmic sector industrial. 

Potser Sant Esteve no posseeix l’encant d’Els Hostalets, però si val molt la pena pujar-hi fins al seu nucli antic, on una església iniciada amb l’estil romànic presideix la plaça principal del poble. Una vegada us trobeu a dalt del turó, podeu visualitzar gran part de la Vall d’En Bas, que es mostra ben verda enmig de grans muntanyes.

image

LES PRESES:

Les Preses destaca pels seus atractius paisatgístics. Són visitables la Reserva Natural del Volcà Racó, la Fageda del Corb i el Parc de Pedra Tosca. La plana i la muntanya s'hi alternen d'una manera harmoniosa, amb conreus i boscatges. Les ermites de Sant Martí del Corb i la de Sant Miquel del Corb (romàniques) en fan palesa l'antiguitat. L'espectacle volcànic de la comarca de la Garrotxa és present al municipi en diversos aspectes, el més espectacular dels quals és l'Àrea Recreativa de Xenacs, mirador natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Nosaltres vam intentar accedir al mirador de Xenacs, però degut a que el temps no era massa bo, va començar a plovisquejar una mica, i que la nit començava a caure, vam decidir no arribar-hi fins a dalt de tot. S’ha de dir que tot i que la carretera d’accés al mirador està ben conservada, és molt estreta, així que heu de tenir cura si decidiu pujar-hi fins a dalt.

image

SANTA PAU:

La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran de l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articulà un nucli urbà que cohesionà el poblament. A més d’una fesomia típicament  medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, tot i que les principals virtuts del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.

La primera visió que tens en arribar a Santa Pau, es la de que et trobes davant d’un poble amb una història important. Una vegada has accedit dins les muralles i passejat pels seus carrers, pots contrastar que et trobes en un lloc molt peculiar, ple d’encant. Nosaltres vam decidir seure en una de les cafeteries de la plaça principal, on l’església s’alça de forma imponent, i gaudir d’una estona de relax. Les vistes que s’obtenen de la perifèria acaben de fer de la visita de Santa Pau, una parada indispensable al visitar la comarca. Dins el municipi de Santa Pau, també es troben les parts més importants del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, com són els volcans de Santa Margarida, Croscat i la fageda d’en Jordà, llocs que vam visitar en la nostra ruta.

image

SANT PRIVAT D'EN BAS:

El nucli més primitiu de Sant Privat, el tercer poble de la Vall d'en Bas que vam visitar, s'assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l'horitzó un altiu penya-segat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d'aigua, conegut com el Salt del Sallent. L'església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s'hi accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d'una de les cases.

El fet d’accedir al centre de Sant Privat per sota d’una de les cases li dóna un cert encant, tot i que una vegada has entrat a la plaça i admirat l’església, poc més pots fer-hi allí. Nosaltres vam fer un petit passeig pels carrers, més aviat hauríem de dir carrer, i tornat al pàrquing que es troba fora del grup de cases.

image

RIUDAURA:

Riudaura està situat en el límit amb la comarca del Ripollès, tancat de muntanyes i boscos, és molt visitat per excursionistes, donat que té moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra. La història documentada de Riudaura comença amb la fundació del priorat benedictí de Santa Maria al segle IX. De l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.

Ja que estàvem allotjats a la perifèria del nucli de Riudaura, vam decidir en una d’aquestes anades i tornades al poble, aturar-nos uns minuts per veure com era el poble. La visita va ser d’això, d’uns minuts, perquè la veritat hi ha molt poques coses a veure en aquest municipi. Una església, que curiosament no es troba en el centre del casc antic, es podria dir que és el més remarcable de l’indret. Els carrers empedrats de tota la vida, estan acompanyats per noves urbanitzacions de xalets que li acaben de donar una mica de vida al lloc. Pel que vam veure, rectifiqueu-nos si ens equivoquem, Riudaura ha crescut en l’actualitat com a lloc de segones residències per la gent de la comarca. Com veieu, no el destacaríem massa dins d’aquesta ruta de pobles de la Garrotxa.

image

SANT JOAN LES FONTS:

Sant Joan les Fonts està format pels nuclis de Begudà, la Canya i el poble que li dóna nom. Sant Joan les Fonts mostra un passat que es reflexa en grans exemples de patrimoni natural, cultural i arquitectònic emmarcats dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El nucli antic de Sant Joan les Fonts amaga un passat medieval que es reflecteix en els seus edificis i en el pont que creua el riu Fluvià al seu pas per la vila.

Sant Joan Les Fonts era un dels llocs que teníem marcat des d’un inici que volíem visitar. Només arribar-hi vam anar cap a l’antic monestir benedictí. Un edifici en estil romànic de tres naus, on predomina de forma molt clara el color vermellós de la seva pedra. El campanar, així com la sagristia, daten del segle XVIII. Un altre punt d’interès del poble, i que va ser el segon en visitar, va ser el pont medieval, construït amb pedra volcànica, i que travessa el riu Fluvià i que uneix el nucli de la vila amb l'actual església i amb el barri de Castanyer. L’església enganya, ja que la seva construcció es relativament molt recent, tot i que sembla que presideixi el turó des de fa molts segles.

image

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA:

El petit terme municipal de Castellfollit de la Roca està limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca l'espectacular cinglera basàltica. El perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica, a tocar el precipici, s'ha convertit en una de les imatges més fotografiades i pintades de Catalunya; però és també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels dos rius. L'espadat de basalt on s'assenta el poble té més de 50 m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud, i és la conseqüència directa de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d'anys.

Nosaltres vam voler fer les dues fotografies típiques del lloc, és a dir, una des del mateix poble, al mirador que es troba a l’església de Castellfollit, ben just al final de la cinglera, i una segona fotografia, a la part baixa del municipi, on es pot veure la cinglera basàltica en tota la seva plenitud. Un lloc magnífic, que no pot faltar en qualsevol ruta que es faci per la Garrotxa. 

image

BESALÚ:

Besalú és un dels conjunts medievals més importants i ben conservats de Catalunya. La seva situació geogràfica va afavorir que s'hi instal.lés poblament humà ja en temps reculats i que hagi estat un lloc de trobada de diverses cultures, que han enriquit el patrimoni monumental de la Vila. Mentre passegeu pels carrers i places, que mantenen un fort sabor medieval podreu conèixer i visitar els diferents elements patrimnials que la fan tan singular. El 1966, Besalú fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.

Besalú va ser el darrer poble que vam visitar, i tot i que tots dos ja havíem estat amb anterioritat, no podia faltar en la nostra agenda de llocs a visitar. Besalú té l’encant dels pobles medievals, com si el temps s’hagués aturat en els seus carrers i no haguessin passat els segles per la vila. Un pont espectacular, segurament una de les joies arquitectòniques de Catalunya, donen el pas a un entramat de carrers empedrats que conformen el nucli antic. Com a curiositat, al costat de l’església de Sant Pere, han obert un museu de miniatures i microminiatures que vam voler visitar, la de coses que la gent port arribar a esculpir dins l'ull una agulla de cosir.

image

Fins aquí arriba la descripció dels pobles que vam voler visitar, i que juntament amb el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, es tot el que vam gaudir en aquest viatge.

Esperem que us hagi agradat, i que tingueu ganes de fer com nosaltres, i anar a una de les zones més maques de Catalunya.

dimarts, 7 d’agost de 2012

El Quadern a la Garrotxa: La Zona Volcànica

Com ja us havíem introduint, part important del nostre viatge es va centrar en visitar la Zona Volcànica.

Com que resulta impossible visitar tot el Parc en un sol dia, vam voler centrar-nos en els tres llocs de més renom de la zona: els volcans de Santa Margarida i Croscat, i la Fageda d’en Jordà.


VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA:

És el primer que vam visitar un cop aparcat el cotxe a peu del volcà.

El camí que porta de manera directa al cràter des de l’aparcament és d’uns vint minuts caminant. Vigileu perquè hi ha moments en que les pendents són fortes, però és un passeig que es pot fer sense massa dificultat.

image

És un volcà de 700 metres d’altitud, que va entrar en erupció per darrer cop fa ja 11.000 anys, així que no patiu en acostar-vos a l’ermita que s’alça al mig del cràter, l’ermita de Santa Margarida d’estil romànic.

image

Un cop fetes les fotografies corresponents vam tornar a baixar fins al cotxe pel mateix camí.

image

Des d’aquí, tot i que hagués estat més pràctic anar al volcà Croscat per no fer tants tombs (donat que al Parc existeixen diversos itineraris per cobrir tota la zona), vam voler agafar el cotxe per apropar-nos a la Fageda.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ:

No té pèrdua, la trobareu fàcilment, també amb una àmplia zona d’aparcament i pic-nic, acompanyada d’un centre d’informació del parc i lavabos.

Des d’allí s’hi poden agafar també carruatges que us portaran per la zona tot gaudint d’un altre punt de vista.

image

Si només voleu fer un passeig per la Fageda, un itinerari circular d’uns vint minuts us farà gaudir de l’interior d’aquest bosc de faigs, peculiar perquè es troba a una latitud poc comuna per a aquest tipus d’arbres i sobre una colada de lava provinent del volcà Croscat.

image

Val molt la pena passejar per aquest bosc, perquè podreu gaudir de la natura recitant el poema d’en Joan Maragall:

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

image

EL VOLCÀ CROSCAT:

És potser un dels més coneguts de la zona.

És el que presenta el con més gran de tota la península, a més de tenir una forma de ferradura. Sembla ser que és un dels més recents de tots, i és peculiar perquè el cràter es troba en una de les seves vessants.

Al cim podreu observar també les restes d’una antiga torre de defensa.

image

Aquest volcà és diferent, conegut i reclam del turisme perquè va ser explotat com a pedrera. És per això que el recorregut que se segueix per visitar-lo, d’uns vint minuts, ens porta fins a les grederes des d’on s’observa la famosa imatge.
Durant vint-i-cinc anys, d’aquí, van anar obtenint greda!

image

El recorregut és fàcil, no presenta cap dificultat destacable.

image

Si deixeu el cotxe a l’aparcament de Santa Margarida, haureu de creuar la carretera. Sino, teniu la possibilitat de deixar-lo a l’altre banda, al petit aparcament d’un restaurant, i d’allà començareu el camí tot passant per un centre d’informació i interpretació del parc (pel qual tornareu a passar a la tornada per agafar el cotxe) i arribareu fins a les grederes que comentàvem per gaudir de les vistes enfocades des de punts diferents.

Nosaltres, com que no vam seguir cap ruta que enllaces els tres indrets, i vam anar deixant el cotxe a prop de cada zona, vam finalitzar tornant a l’aparcament de la Fageda per menjar un entrepà a la zona de pic-nic.

Des d’allí vam anar a Santa Pau però... això ja us ho explicarem amb tots els altres pobles.

Així doncs nosaltres compartim, com sempre, què vam fer, però us tornem a dir que hi ha nombrosos itineraris pel parc, molts volcans i llocs per descobrir, i que aquests tres indrets els podeu fer també amb una mateixa passejada.

Jo ja hi havia estat uns quants cops tant a la Fageda com al Croscat. En canvi, per a en Francesc tot era nou, així com també per a mi el Santa Margarida.

He de dir que em va agradar molt la pujada, la sensació d’arribar fins dalt i anar baixant al cràter i arribar-te a l’ermita. Un lloc molt agradable i pintoresc.

Em fa la sensació que a en Francesc tots tres llocs li van agradar força i alhora el van sorprendre.

Així que potser el dia de demà hi tornem amb algú més.

diumenge, 5 d’agost de 2012

El Quadern a la Garrotxa: Planejar l'escapada

Com us apuntava en Francesc amb l'anterior entrada, és moment d'explicar-vos la nostra escapada a la Garrotxa.

És un dels indrets que teníem apuntats i que tard o d'hora volíem visitar. És per això que quan va sortir un val de descompte a la web Groupalia d'una casa rural (l'Illa Riudaura) a la zona, no ens ho vam pensar. Per 44€/nit gaudiríem d’un entorn privilegiat i un apartament totalment equipat, amb un regal de benvinguda (una ampolla de vi, formatge i llonganissa típics de la zona).

Vam agafar dues nits, per escapar-nos un cap de setmana, que aprofitaríem per visitar la zona volcànica i els pobles més destacats dels voltants.

La reserva la vam fer efectiva, només adquirir el val, per a poder-la gaudir a principis del passat mes de juliol. Vam escollir un apartament de la planta superior.

image

La casa consta de sis apartaments, tres a la planta baixa i tres a la superior, totalment equipats. A cascun d’ells s’entra per la seva corresponent terrassa, agraint així, no haver-te de topar amb cap veí en cap moment, donant al visitant privacitat i aïllament, tot i pertànyer a un edifici comú. La construcció és bastant nova, i els apartaments són espaiosos i acollidors, molt ben equipats: nevera i congelador, cuina, forn, microones, cafetera, torradora, i tots aquells estris que podríeu necessitar. A la cuina hi ha, a més a més, molts armaris, una taula amb quatre cadires, un sofà, llar de foc i un petit televisor. El bany és ample així com també l’habitació, tot decorat amb bon gust i criteri respecte l’entorn. A la terrasseta, a més, disposareu d’una tauleta i dues cadires més.

image

Al jardí dels apartaments hi ha una zona de jocs per a nens i una zona de pic-nic.

L’illa d’apartaments forma part d’un complex amb més cases, que disposa de zona de jocs per als més petits i una piscina que també podreu fer servir.

Vam estructurar l’escapada de la següent manera:

Divendres a la tarda vam aprofitar la pujada a la Garrotxa per parar a alguns pobles de la Vall d’en Bas: Hostalets d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas i les Preses, des d’on vam dirigir-nos a l’apartament (que pertany al poble Riudaura) i ens vam registrar.

Dissabte volíem aprofitar per veure el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Volcà de Santa Margarida, Croscat, Fageda d’en Jordà, acabant el dia als municipis de Santa Pau i Sant Privat d’en Bas.

Diumenge, com que ja havíem de deixar l’apartament, vam posar rumb a l’est cap als pobles de: Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú.

Un cop presentat l’itinerari amb tot allò que vam fer, us explicarem les nostres experiències en dues entrades:
La primera tractarà del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A la segona us presentarem els pobles que vam visitar durant la nostra escapada.

Esperem que us sigui útil i us agradi.

Bon viatge!

divendres, 3 d’agost de 2012

El Quadern a la Garrotxa: Mapa del viatge

Al igual que vam fer amb el nostre viatge a Menorca, avui comencem un petit monogràfic sobre una de les darreres escapades que hem realitzat. Aquest cop el lloc de destí va ser la comarca de la Garrotxa, i més concretament la zona volcànica de la comarca.

Intentarem fer un petit resum del que vam veure, així com alguna explicació sobre el terreny per qui vulgui visitar la zona.

La comarca de la Garrotxa combina moltes coses, parc natural de volcans, pobles petits amb molta història, i un paisatge que fa la seva visita d’allò més agradable.

Al igual que vam fer amb Menorca volem començar amb el mapa del viatge, on es pot veure sobre el terreny els llocs que vam visitar durant el cap de setmana que vam passar a la Garrotxa.

image

image

dimecres, 1 d’agost de 2012

Vigilia munus, la nit abans de la lluita dels gladiadors

“Demà és festa! Se celebren els jocs en honor a Júpiter Òptim Màxim. A trenc d'alba començaran les activitats que ompliran l'amfiteatre de Tàrraco de gent diversa. Tres personatges ens mostraran els espais i el tràfec que es vivia la vigília de l'espectacle”.

Sota aquesta introducció es celebra fins a setembre a l’amfiteatre de Tàrraco, una representació de més d’una hora de durada, del que succeïa en aquell indret la nit abans a que els gladiadors sortissin a la sorra per defensar amb espasa en mà les seves vides, ara fa quasi dos mil anys. Tarragona Turisme feia promoció de tal espectacle i regalava entrades a tots aquells que compartissin la informació per twitter i/o facebook.

image

Vet aquí que el nostre twitter va fer una repiulada, i va ser escollida com una de les guanyadores d’una entrada doble de l’esdeveniment. Així que puntuals a la cita, a les 9 de la nit, vam adreçar-nos al lloc per gaudir d’una nit màgica.

La representació que comença a la porta del recinte es estructurada en tres parts, o el que es el mateix, per tres narradors que ens expliquen el que succeïa abans dels jocs.

Una primera part, a l’entrada, on ens expliquen, entre moltes altres coses, com es convocaven es jocs als ciutadans i qui era el que posava els diners perquè es duguessin a terme.

image

Una segona part, a la zona alta de les graderies, on un nou personatge ens comentava els oficis (endevinadors del futur, apostes, dones de mala vida, ...) que s’aglutinaven allí com una part important dels espectacles. Com es diria en temps moderns i al futbol, “l’entorn del camp”.

image

I la tercera part i darrera, a la sorra de l’amfiteatre on s’explica les darreres hores dels lluitadors. Un espectacle molt ben muntat, i que et transporta a l’era romana.

image

No deixeu passar la oportunitat, ja que les representacions s’acaben al setembre, i només es realitzen al divendres i dissabtes. Podeu adquirir les entrades mitjançant TarracoTicket.

Que eixerits hem sortit!

image

Fotografia de Manel R Granell a l'album de Tarragona Turisme